L'Església catòlica espanyola va recaptar 301,07 milions d'euros a través del 0,7% de l'IRPF, 16,6 milions més que l'any anterior. Aquesta xifra suposa un nou màxim històric i no denota les conseqüències econòmiques de la situació de pandèmia.

El nombre de declaracions a favor de l'Església ha estat de 7.297.646. Tenint en compte les declaracions conjuntes, més de 8,5 milions de contribuents van triar destinar a l'Església el 0,7% dels seus impostos. Això suposa que el percentatge de contribuents que marquen la X de l'Església en la seva Declaració de la Renda és del 32,15%.

Per territoris

A més, la quantitat recaptada a favor de l'Església creix en totes les comunitats autònomes, i en 13 d'elles, a més, es constata també una pujada del nombre de contribuents que marquen la X. El nombre de declaracions augmenta sobretot, en: Andalusia, Madrid, Castella la Mancha i el País Valencià. Al contrari, País Basc registra el descens més gran.

Les regions on més percentatge de persones decideix col·laborar amb la X en la Declaració de la Renda amb l'Església són: Castella La Mancha (45,18%), La Rioja (44,77%), Extremadura (44,03%), Múrcia (43,68%) i Castella i Lleó (42,3%). En l'altre extrem, les Canàries (25,6%), Galícia (24,7%) i Catalunya (16,9%) marquen les taxes més baixes d'assignació.

Alerta del Tribunal de Comptes

Fa temps que Tribunal de Comptes ha constatat que l'Administració manca d'informació precisa sobre la destinació efectiva de les assignacions públiques que es transfereixen a l'Església catòlica per la declaració de l'IRPF. A l'informe sobre la fiscalització de l'Assignació Tributària que l'Església catòlica rep per la Declaració de l'IRPF, el Tribunal de Comptes conclou que en faltar informació no es pot distingir entre el que l'Església destina a activitats confessionals d'altres de clarament mercantils.

Això vulneraria la legislació comunitària sobre la lliure concurrència i els ajuts d'Estat, per exemple, amb  amb l'aportació de l'IRPF que es realitza per mantenir a 13TV, la Cadena COPI o altres entitats de l'Església.

El Tribunal constata, que l'única obligació que té l'Església catòlica de justificar els seus ingressos públics (268 milions el 2017) és a través de lliurar a l'Administració una memòria anual de despeses. A més, responsabilitza directament l'Administració de la "desídia" i "falta de control" sobre aquest assumpte, ja que aquesta memòria mai no ha estat revisada ni formulada objecció de cap tipus durant tots aquests anys. El Tribunal alerta que tampoc no existeix cap pla per part de l'Església catòlica per al seu autofinançament, com així es va comprometre en aquests mateixos acords. Quant a les exempcions i beneficis fiscals que gaudeixen de les confessions religioses, el Tribunal constata l'absència de comprovació segura sobre les mateixes.

Celebració de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE)

"L'augment de la quantitat que els espanyols destinen dels seus impostos a favor de l'Església catòlica en els últims cinc anys es deu a l'evolució de la situació econòmica a Espanya fins aquell moment de desembre de 2019. Les xifres no fan visible encara les conseqüències econòmiques de la situació de pandèmia que es viu a Espanya des del primer trimestre de 2020", precisa la Conferència Episcopal Espanyola en un comunicat, on celebra la cifra.En aquesta ocasió, segons precisa la CEE, la campanya de la renda va tenir lloc coincidint "amb els mesos més durs de la primera onada de la pandèmia".

 

Imatge principal: El president Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blázquez, cardenal i arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro / EFE