El Jutjat Social número 33 de Barcelona ha dictat una sentència en què reconeix l'orfandat absoluta a una menor en considerar que el seu pare, l'únic progenitor, "no s'ha interessat ni ha cobert les necessitats afectives ni econòmiques de la seva filla".
El pare de la menor no percebia la pensió de viduïtat i havia perdut la pàtria potestat sobre la seva filla. En la sentència, el jutjat barceloní considera que "l'absoluta desatenció" del pare de la noia i la situació de manca de recursos de la menor justifiquen l'increment de la prestació d'orfenesa fins al 52% de la base reguladora contra el criteri que sosté tant el Tribunal Suprem com el Constitucional que estableixen que per accedir a l'orfandat absoluta cal acreditar la pèrdua dels dos progenitors, segons recorda el Col·lectiu Ronda.
El Col·lectiu Ronda afirma que la normativa estableix que en el cas de defunció dels progenitors o si en la mort d'un dels dos no existeix cap beneficiari de la pensió de viduïtat, aquesta prestació s'incrementarà en l'import resultant d'aplicar un 52% addicional a la base reguladora. Aquesta situació també s'aplicarà en cas que hi hagi un cònjuge supervivent però aquest no pugui accedir a la pensió de viduïtat per haver estat condemnat per violència de gènere.
Actualment, tant el Tribunal Suprem com el Constitucional han resolt en diverses ocasions atorgant preeminència en el criteri de la defunció dels progenitors davant la manca de percepció de la viduïtat. Segons el despatx d'advocats, habitualment l'argument utilitzat per part dels dos tribunals per sostenir aquest criteri és el fet que existeixen casuístiques molt diverses que poden impedir al progenitor supervivent accedir a la viduïtat i que, per tant, no es pot deduir inequívocament d'aquest fet que hi hagi incapacitat econòmica per part del progenitor per cobrir les necessitats de l'orfe.
El criteri habitual dels dos tribunals, però, ha donat peu a nombroses resolucions tant de primera instància com de tribunals superiors de justícia que contradiuen l'esperit de la norma de garantir la protecció del menor davant una possible situació de necessitat basant-se únicament en l'existència d'un dels progenitors, segons apunta el despatx d'advocats.
La desprotecció de la menor
La sentència del jutjat barceloní considera que «ha quedat acreditat i així es considera provat que el pare no s'ha interessat ni cobert necessitats afectives i econòmiques de la seva filla havent fet desistiment de les seves obligacions parentals". El Col·lectiu Ronda subratlla que la resolució equipara la situació de desprotecció que genera l'absència dels progenitors per defunció amb la necessitat anàloga que es produeix en un cas "d'absoluta desatenció" fruit, en aquest cas, d'una defunció i la renúncia a la tutela per part del supervivent
L'advocat Miguel Arenas s'ha felicitat pel contingut d'una sentència que "a diferència del que està fent el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, interpreta la norma no en un sentit restrictiu respecte l'accés a aquest dret sinó, al contrari, perseguint l'objectiu de complir amb la seva finalitat: protegir a un menor desemparats".