Europa ha superat el centenar de casos d'hepatitis aguda infantil d'origen desconegut, segons ha anunciat el Centre Europeu per al Control i la Prevenció de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès). L'organisme té registrats concretament entre 102 i 106 casos d'hepatitis en nens. D'acord amb les dades d'aquest organisme europeu, l'Estat espanyol ja té 22 casos, només superats pels 35 d'Itàlia. Són xifres elevades davant dels dos d'Àustria, tres a Bèlgica, dos a Xipre, sis a Dinamarca, dos a França, un a Alemanya, menys de cinc a Irlanda, sis als Països Baixos, quatre a Noruega, un a Polònia, vuit a Portugal i nou a Suècia.

Per la seva banda, fins a la setmana passada, el Regne Unit ha identificat un total de 163 nens, menors de 16 anys, amb aquesta hepatitis, i és l'Estat europeu -no de la UE- amb més casos. D'aquests, onze nens han necessitat un trasplantament de fetge. Fora de la UE i del Regne Unit, hi ha almenys altres 181 casos d'hepatitis aguda en nens a Argentina, el Brasil, el Canadà, Costa Rica, Indonèsia, Israel, Japó, Panamà, Sèrbia, Singapur, Corea del Sud i els Estats Units. Així, el nombre total de casos reportats a tot el món és d'aproximadament 450.

L'ECDC també manifesta que "encara no és clar si els casos identificats després de l'alerta formen part d'un veritable augment, en comparació amb la taxa habitual d'hepatitis d'etiologia desconeguda en nens". Els pediatres, que segueixen sense precisar les causes de l'augment, han llançat un missatge de tranquil·litat a la població, en descartar que hi hagi una "alarma social", sinó només una advertència mèdica perquè els professionals estiguin més pendents de la situació. L'Organització Mundial de la Salut (OMS)  i diferents agències sanitàries continuen buscant l'origen del brot d'hepatitis aguda. Sobre la taula hi ha diverses hipòtesis, encara que en aquest moment les sospites principals se centren en el serotip 41 de l'espècie F d'adenovirus. L'explicació més probable d'aquest increment de casos i de la seva gravetat, segons els experts, és la manca d'exposició dels nens als virus comuns a causa de les restriccions derivades de la pandèmia de covid durant els dos darrers anys, combinada amb un augment recent a les infeccions per adenovirus a mesura que la societat s'ha obert de nou.

Tot apunta que es tracta d’adenovirus, un tipus d'infecció que es transmet per via digestiva, per contacte directe o per respiració i que presenta una doble cadena d'ADN, a diferència d’altres virus com el de la covid que són d’ARN. El problema és que es desconeix per què es produeixen aquests casos greus, ja que cap dels pacients tractats a la Gran Bretanya no han donat positiu en els virus que desencadenen en la malaltia (A, B, C, D i E). També hi ha la hipòtesi que hagi aparegut una nova soca d'adenovirus amb característiques diferents de les conegudes fins ara o que tingui a veure amb alguna toxina. "Podria ser un factor, però no el podem confirmar ni negar perquè està encara sota investigació, Continuem cercant possibles agents infecciosos i monitoritzant el brot per veure què hi ha darrere", apunta un especialista.