L'organització ecologista Greenpeace ha exigit al Govern en funcions que "concreti una data de tancament no més tard de l'any 2025" de les centrals tèrmiques de carbó a Espanya i contribueixi així a detenir els continus atacs als drets humans que pateixen els països exportadors d'aquest mineral.
Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, que se celebra aquest dimarts, Greenpeace ha presentat en la XXV Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25) a Madrid l'informe Las heridas del carbón. Violaciones de derechos humanos en las importaciones españolas. L'estudi incideix en els perjudicis que el carbó causa no només al medi ambient (la seva combustió és la principal responsable mundial de canvi climàtic per les seves emissions de CO2), sinó també a les persones.
Les ferides del carbó
L'organització ha enumerat els desplaçaments forçosos, la contaminació, la restricció de l'accés a l'aigua, la persecució, la criminalització o la repressió de les protestes com algunes de les violacions dels drets humans en zones d'extracció de carbó de Colòmbia, Indonèsia, Rússia i Sud-àfrica.
Tatiana Nuño, responsable de la campanya de Canvi Climàtic de Greenpeace, ha explicat que "la crema de carbó és la principal responsable del canvi climàtic i causa seriosos impactes en la salut i la seva extracció comporta costos molt elevats per al medi ambient i els drets humans a les zones mineres".
Combustió de carbó a Espanya
L'informe denuncia que el 14% de la producció elèctrica a Espanya el 2018 es va produir amb la combustió de carbó, que va generar gairebé 40 milions de tones de CO2, quatre vegades les emissions anuals de tota la ciutat de Madrid. Afegeix que la importació de carbó a Espanya va ascendir a 16,5 milions de tones de mineral i les comunitats d'Astúries i Galícia van ser les que més quantitat de tones de carbó van importar, provinent sobretot de Colòmbia, Indonèsia, Rússia i Sud-àfrica.
Greenpeace assenyala a les cinc grans elèctriques espanyoles (Endesa, Iberdrola, EDP, Viesgo i Naturgy), que "han declinat aportar dades sobre la procedència i volums de carbó importat utilitzat a les seves centrals tèrmiques". L'organització ecologista exigeix al Govern que concreti una data de tancament de les tèrmiques de carbó a Espanya no més enllà de l'any 2025 i implementi un model energètic cent per cent renovable i democràtic, que no violi els drets humans i respecti els principis de justícia social i ambiental.
El Govern ha d'establir mecanismes efectius per assegurar el seu deure de vigilància i control que obligui les empreses a assegurar el compliment dels drets humans a tota la seva cadena de subministrament, subratlla Greenpeace.
Impacte als països exportadors
L'estudi analitza també l'impacte de la mina oberta -la més gran del món- que opera a Colòmbia l'empresa Cerrejón, que extreu 108.000 tones de carbó al dia per a l'exportació i ha desplaçat més de 20.000 persones a tot el territori. Indonèsia s'ha convertit en els últims quinze anys en un dels exportadors de carbó més importants del món, subratlla l'informe, i aproximadament el 43% de la superfície de la regió de Kalimantan Oriental, a Borneo, ha estat lliurat a les empreses mineres.
L'informe denuncia així mateix les companyies mineres russes per explotar intencionadament el carbó a prop dels centres de població per reduir els costos d'infraestructures i facilitar la mà d'obra disponible. I a Sud-àfrica, on el carbó és la segona font d'ingressos més important del país, assenyala l'estudi, les violacions de drets humans es repeteixen sistemàticament, sobretot a la província de Mpumalanga, tradicionalment rica en carbó i d'on s'extreu el 83% del total produït al país.
Greenpeace insta a combatre la invisibilització de les dones en el negoci del carbó, reconèixer el seu rol com a pedra angular per al manteniment dels teixits socials i garantir la seva protecció física i psicològica de les dinàmiques socials que perpetuen els abusos contra elles.