L'escalfament global i l'activitat humana debiliten les barreres que permeten l'aïllament de l'Antàrtida, on investigadors espanyols han detectat ja diverses espècies de mosquits invasors, segons ha informat el Consell Superior d'Investigacions Científiques.
De fet, malgrat les condicions extremes a l'Antàrtida, una de les espècies assoleix densitats de més de centenars de milers per metre quadrat és el mosquit sense ales Eretmoptera murphyi, que va ser introduït en la base anglesa de Signy, a l'arxipèlag Orcadas del Sud i que porta ja gairebé 60 anys adaptant-se al medi antàrtic per colonitzar-lo progressivament i el seu número creix any a any i està convertint-se, segons la investigació en una "màquina transformadora del medi".
A més, afegeix que precisament per la seva petita mida és molt difícil qualsevol acció d'erradicació, per la qual cosa les mesures actuals de protecció ambiental es limiten a evitar la seva expansió a nous enclavaments.
La investigació forma part d'un grup multidisciplinari d'investigadors espanyols de la Universitat Complutense de Madrid, el Nacional de Ciències Naturals MNCN-CSIC (projecte NICHEAPPS) i la Universitat Rei Joan Carles (projecte ANTECO) juntament amb col·laboradors anglesos i australians.
"L'estudi de l'ecofisiologia de l'organisme ens permet realitzar models predictius de la seva possible expansió geogràfica a fi d'establir mesures de quarantena així com predir futurs processos d'invasió", apunten els investigadors.
Les previsions de canvi climàtic auguren més facilitat per a l'establiment d'aquesta i altres espècies no natives que, si no són frenades, danyessin irremeiablement la vida autòctona.
A la pròxima campanya antàrtica espanyola, investigadors del grup es desplaçaran a l'Illa Rei Jordi per estudiar en col·laboració amb el programa polar uruguaià la recent presència d'un altre mosquit invasor, Trichocera maculipennis, que amenaça als fràgils ecosistemes terrestres antàrtics.