El 74,6% dels ciutadans de l'Alt Pirineu i Aran creu que la celebració d'uns Jocs Olímpics d'Hivern seria interessant per al Pirineu, mentre que el 20,7% opina el contrari, segons una enquesta del Govern a la qual ha tingut accés l'ACN. En aquest sentit, el 73,3% del conjunt de la societat catalana també veu positiu per al territori la proposta de fer uns Jocs al 2030, i el 68,1% creu que beneficiaria tot Catalunya. Entre els aspectes que més es valoren destaca la millora de les infraestructures, la promoció i internacionalització i la creació d'ocupació. Preocupa el cost econòmic, l'impacte ambiental i el llegat que en quedarà. L'enquesta s'ha fet a 1.506 persones, 300 de les quals de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

Segons l'enquesta, la millora de les infraestructures és el principal repte del Pirineu. Ho és per a la societat catalana, que ha estat consultada en un 25%, i també per a la gent de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, en un 34%. Els ciutadans del Pirineu també veuen com a reptes la millora dels serveis sanitaris, la potenciació dels serveis d'oci, la millora del transport públic i frenar el despoblament o l'envelliment de la població, així com la creació d'ocupació.

En general, hi ha coneixement del projecte dels Jocs d'Hivern 2030. El 66% de la societat catalana i el 82% de ciutadans del Pirineu n'estan al corrent. Es percep com un projecte interessant, tant per a Catalunya com per al Pirineu, perquè els Jocs poden aportar promoció de la zona, creixement econòmic, turisme, millora de les infraestructures, internacionalització i més ocupació, entre d'altres.

Més turisme i visibilitat

El 64,4% de les opinions espontànies sobre els Jocs entre la societat catalana, i el 61,7% entre la ciutadania de l'Alt Pirineu i Aran, són positives, segons l'enquesta. Destaquen els aspectes positius en general (47,1%) i la potencial millora econòmica (10,3%). La gran majoria de la població consultada està d'acord que els Jocs contribuirien a augmentar el turisme i la visibilitat del Pirineu a escala internacional, especialment a les comarques de la Val d'Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Les principals preocupacions

Per contra, pels més detractors del projecte, el motiu principal de rebuig als Jocs és el cost econòmic que tindrien (un 53% per als catalans i un 55% per a la gent del Pirineu) i el fet de no percebre's com una prioritat. La creació d'infraestructures que puguin quedar abandonades després dels Jocs és el principal risc percebut tant al territori (un 45%) com pels catalans en general (un 47%).

Així mateix, l'impacte mediambiental que podrien generar també se situa com una de les principals preocupacions. Al territori, el fet de no disposar de neu suficient seria el segon risc identificat per un 36% dels sondejats, i en el cas del conjunt de Catalunya, aquesta por la té un 31% dels enquestats. D'altra banda, també destaca la preocupació de la societat que l'ocupació sigui precària i temporal o que el turisme que generin els Jocs no sigui sostenible. L'enquesta, que ha estat encarregada per la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva, s'ha fet per saber les necessitats del territori, la percepció, l'interès i coneixement sobre el projecte, així com quines oportunitats i dubtes s'identifiquen. El sondeig es va portar a terme entre el 9 i el 20 de desembre del 2021.