L'Audiència Nacional deixarà demà vist per a sentència després de més d'un any el judici del cas Gürtel, entre els 37 acusats del qual es troba l'extresorer del PP Luis Bárcenas, amb les últimes paraules del presumpte capitost de la trama, Francisco Correa.

El tribunal ha ordenat que Correa, que s'enfronta a la major petició de pena d'entre tots els acusats per part de la Fiscalia, 125 anys de presó, sigui traslladat demà des del centre penitenciari de Valdemoro (Madrid) fins a la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares perquè pugui acollir-se al seu dret a l'última paraula.

Demà acabarà així el judici de la primera època de la trama Gürtel (1999-2005), que s'ha celebrat durant més d'un any i un mes -va començar el 4 d'octubre de 2016- al llarg de 125 jornades.

S'ha convertit en un dels judicis més llargs de la història judicial espanyola, només superat pel del cas Malaya, que va portar al banc dels acusats la trama corrupta de l'Ajuntament de Marbella (Màlaga) liderada per l'exalcalde Julián Muñoz.

La Fiscalia va demanar 125 anys de presó per a Correa, 85 per al presumpte número dos, l'exsecretari d'Organització del PP gallec Pablo Crespo, 39 per a Luis Bárcenas i per a l'exconseller de la Comunitat de Madrid Alberto López Viejo i 50 i 15, respectivament, per als exalcaldes de les localitats madrilenyes de Majadahonda Guillermo Ortega i Pozuelo de Alarcón Jesús Sepúlveda.

Igualment va reclamar al Partit Popular (PP) i a l'exministra de Sanitat Ana Mato, exesposa de Jesús Sepúlveda, 328.440 i 28.468 euros, respectivament, com a presumptes partícips a títol lucratiu.

El lletrat Jesús Santos ha demanat que el tribunal eximeixi de responsabilitat civil al PP en estimar que no s'ha acreditat en "quins actes electorals, en quines tasques i en quins serveis, ni quan, ni qui" del PP es va beneficiar amb fons dels ajuntaments de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón.

Segons ha al·legat Jesús Santos el PP no tenia coneixement que s'estigués beneficiant d'un enriquiment il·lícit i en tot cas serien "actes d'amagat i al marge" del partit. Ha afegit que a més el PP no ha rebut cap reclamació dels possibles perjudicats, en aquest cas els referits ajuntaments.

D'altra banda Jesús Santos ha estimat que el fet que el PP s'oposés com la Fiscalia que testifiqués al judici el president del Govern, Mariano Rajoy, que finalment va comparèixer, no significa que s'adherís al criteri de les fiscals que ja hi havia prova suficient del benefici a títol lucratiu del PP. Mariano Rajoy va testificar en el judici en prosperar la petició de l'acusació popular exercida per l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (ADADE).

Jesús Santos ha coincidit amb l'advocat de l'Estat en què "la corrupció és un càncer per a la democràcia que destrueix els fonaments de l'Estat i de la societat i que s'ha de lluitar amb determinació per eradicar-la".

També ha valorat la tasca dels funcionaris de l'Agència Tributària i dels policies nacionals de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) encara que ha lamentat que en algun cas d'aquests últims s'hagin oblidat del mandat legal de no només recollir "l'advers" sinó també les "circumstàncies favorables" a l'investigat.

Santos, que va ser fiscal de l'Audiència Nacional, ha discrepat de la petició de la Fiscalia d'una sentència exemplar, al seu judici més propi d'un "Codi de l'antiguitat", i ha recordat que "la justícia no s'ha d'aplicar amb passió, amor i odi sinó amb ponderació de les proves i amb criteri racional".

L'advocada d'Ana Mato ha demanat igualment que s'eximeixi de responsabilitat civil a l'exministra, a qui la Fiscalia reclama 28.468 euros, perquè no es va lucrar amb diners de la trama.

L'exdiputat del PP Jesús Merino, un dels tres acusats que han fet avui ús del seu dret a l'última paraula, ha comentat que va haver de quedar eximit del procés igual com l'exvicepresident del Govern Francisco Álvarez Cascos i l'exeurodiputat del PP Gerardo Galeote per fets "similars".