El nen s’ha de disfressar de policia i la nena d’infermera? Poden invertir els rols establerts i disfressar-se d’allò que desitgin? Existeix el sexisme, encara, en les disfresses dels més menuts?

Amb la festa de Carnaval a tocar -serà el pròxim 26 de febrer-, les empreses de disfresses llancen anuncis i promocions publicitàries per tal de captar a nens i nenes i que aquests adquireixin els seus productes.

Les disfresses són, actualment, eines per tal d’educar els nens i fer-los somiar amb l’existència de realitats o personatges fantàstics. Així doncs, encara existeix la denominació de ‘blau i rosa’ en l’àmbit de les disfresses? L’experiència ens diu que no, que cada cop més famílies i infants estan apostant per vestir als seus infants tal i com ells mateixos demanen i sense prejudicis.

La fundadora de l’empresa Realkiddys, Alba Alonso, ha explicat a El Nacional que “la visualització que tenen els adults del món” es veu reflectit en les actuals disfresses: “Expliquem coses als nens, un mode d’explicar la realitat a través de les disfresses. A les botigues moltes professions únicament es vinculen a l’àmbit masculí”.

Alonso va iniciar la campanya #soyyoquiendecide que pretén donar al nen la llibertat d’escollir per ell mateix i sense condicionants aquelles joguines i disfresses segons les seves preferències: “A vegades no es respecten ni els gustos ni les opinions dels nens i li acaben agradant unes coses concretes per imposició o inconsciència dels pares”.

Ara bé, una gran part de les disfresses que es troben al mercat responen a professions quotidianes. L’orientació de disfresses de professions com la de policia, bomber o doctor és masculina. En conseqüència, d’altres com la d’infermera es destinen exclusivament a les nenes.

Al mateix temps, quan algunes d’aquestes empreses decideixen apostar per fer el mateix disseny per nens i per nenes, la disfressa no és ben bé igual i s’introdueixen diversos elements distintius com faldilles, mitges, davantals o còfies, entre d’altres.

Reproducció dels rols de la societat

En aquest context, a inicis d’aquest mes de febrer, la diputada de En Comú Podem, Marta Sibina, va denunciar en una piulada algunes disfresses per a nenes d’entre 4 i 6 anys i en el que es produïa una sexualització evident de les nenes. Opinió compartida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Aquesta opinió també és compartida per Elena Duque de la Community of Research on Excellence for All (CREA), grup que té diverses línies de recerca sobre prevenció de la violència de gènere: “El que estem fent a través de les disfresses és una reproducció dels rols de la societat tradicional”.

Duque també creu que l’actual model de disfresses “no presenta totes les opcions”, i que s’hauria d’avançar cap a un model que les presenti totes i que disfresses de professions com científics, periodistes o professors s’han de presentar per ambdós gèneres i “no ser excloents”. Alhora, ha advertit que els pares no han "d’obligar" a l’infant a escollir, necessàriament, disfresses del gènere contrari, sinó que hauria de ser ell mateix qui escollís si fer-ho: “Si tornem a obligar-los, passarem d’una imposició a una altra”.

Així doncs, quina contribució està tenint la societat en preservar aquesta situació? Els fabricants de disfresses estan sent sexistes en l’enfocament a la venda de determinades disfresses?

Discrepàncies del sector

El sector de les disfresses no pot estar més en desacord amb les paraules d’Alonso i Duque. El gerent dels magatzems Casa Ángel, Joaquin Horrillo, fa més de 30 anys que s’hi dedica i refusa de forma taxativa una distinció entre nens i nenes alhora d’exposar les disfresses: “No hi ha cap tipus de sexisme. Tots els importadors espanyols cuidem el detall i tots pensem igual. Fem els catàlegs, triem els models i es cuida el disseny del producte tant si és per nen o per nena, sense distincions”.

Horrillo creu que determinades publicitats discriminatòries o sexistes provenen del sud-est asiàtic i que les empreses d’aquests països reprodueixen sense distinció. Altres fonts del sector, que també fabriquen disfresses, coincideixen amb Horrillo que cada cop més es fan més dissenys per ambdós generes sense cap tipus de distinció: “Cada cop més es fan les dues versions. Actualment les disfresses de guardes anglesos i grangers estan tenint molt d’èxit i són pels dos gèneres”, han apuntat aquestes fonts.

Aquesta opinió és compartida parcialment pel portaveu de Facua, Miguel Ángel Serrano, encara que per ell aquestes pràctiques “són casos específics i s’hauria de valorar específicament”. Serrano ha assegurat que molta polèmica sexista en relació a la publicitat i a la venda prové d’empreses de tercers països “que no s’adapten a la normativa europea”, encara que ha insistit en rebutjar qualsevol discriminació en aquest àmbit.

Per tal d’evitar aquestes pràctiques, fonts del sector han recomanat als pares dels infants comprar a llocs especialitzats i que coneguin la normativa: “Algunes empreses només venen disfresses dos mesos, nosaltres venem tot l’any”, han conclòs aquestes fonts.

Implicació dels pares

D’altra banda, potser no acabem de ser conscients d’aquestes realitats en adquirir una disfressa infantil i acceptem com a normal que la disfressa de policia estigui destinada únicament a nens i la infermera únicament a nenes, per donar dos exemples.

O que, al mateix temps, la botiga decideixi ubicar en zones diferenciades de la botiga la mateixa disfressa encara que sigui del mateix tipus, establint diferències entre gèneres i traslladant a la ciutadania que són productes diferents i no guarden relació.

Així doncs, els pares d’aquests infants són conscients d’aquestes realitats en el moment d’adquirir les disfresses infantils de Carnaval? 

El president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), José Luis Pazos, creu que als nens des de petits “se’ls diu allò que han de fer i que no”, i que determinats pares que actuen d’una determinada manera amb les disfresses “estan donant el seu punt de vista”.

“Les escoles ja estan advertint que no s’ha de donar un rols preestablerts. Alguns comportaments ja estan interioritzats i quan disfressen al nen de rei i a la nena de princesa, ja s’està oferint un punt de vista de la societat”, ha explicat Pazos, alhora que creu que falta pedagogia en aquest àmbit. 

Segons sembla, la societat està patint un canvi de mentalitat que progressivament, va guanyant pes: dotar a l’infant d’una total llibertat d’elecció i que, en base a les seves preferències, es disfressi d’allò que més li agradi. Deixant al marge prejudicis, el mercat ofereix un gran ventall de possibilitats per convertir aquest dia en màgic pels més menuts de casa.

Malauradament, les males praxis existeixen en tots els sectors i el de les disfresses no és pas una excepció. Els pares i representants públics han de detectar aquelles situacions on es comenti una discriminació o abús i denunciar-les si s’escau.