L'Ajuntament de Barcelona va rebre una petició de la dona desnonada a Sants per obtenir un habitatge social el 20 de juny del 2016, tres mesos abans del desnonament d'aquest dimecres. El jutjat va ajornar llavors el desallotjament perquè Serveis Socials tinguessin marge per donar-li el pis, segons fonts judicials. Però l'Ajuntament no va reallotjar la família fins ahir, hores després del desnonament polèmic que ha enfrontat l'alcaldessa Ada Colau amb el govern de la Generalitat, els Mossos i els jutjats.
En un gest poc habitual, el jutjat de primera instància número 9 de Barcelona ha explicat avui tota la cronologia dels fets exposant que es va aturar el desnonament fins a dues vegades, precisament perquè hi havia menors, quan la llei només preveu una pròrroga. La jutgessa va veure la necessitat d'aturar el segon desnonament i va haver d'al·legar que la situació era diferent, precisament perquè la família estava esperant que Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona la reallotgessin, tal com havia demanat.
La jutgessa explica que no va saber fins al moment de l'arribada de la comissió judicial a l'immoble que hi havia menors al pis. I que justament aquest va ser el motiu perquè s'aturés el primer desallotjament previst pel 13 de gener del 2016. Cinc mesos després, el jutjat va comunicar la nova data de desnonament i és quan la dona va presentar un ofici on consta que havia demanat a Serveis Socials un habitatge social. El segell de l'ofici és del 20 de juny del 2016, per la qual cosa la jutgessa va decidir donar tres mesos a Serveis Socials per trobar el pis a la dona i va ajornar novament el desnonament fins al 14 de setembre, ahir, que és quan el va fer efectiu.
En la cronologia dels fets que detalla el jutjat, s'exposa que no es va tenir coneixement que en el pis hi vivien persones diferents de les que constaven en el contracte fins 4 mesos després d'haver engegat tot el procediment.
Cronologia
La denúncia que va presentar el particular contra el seu llogater és del 29 de juliol del 2015. La reclamació és per impagament del lloguer des del mes de març del 2015. I la demanda es presenta contra un titular del contracte que no és de la família que es va desnonar aquest dimecres.
L'octubre del 2015 es va admetre la demanda. Es podia recórrer, però no ho va fer ningú. El jutjat va dictar el decret d’admissió i va anunciar la data de la vista oral per l'11 de novembre del 2015. Es va posar llavors sobre la taula una possible data de desnonament per al 13 de gener del 2016.
El 3 de desembre del 2015 es va acabar el temps per recórrer i es va tramitar la demanda de desnonament.
L'11 de desembre es va presentar al jutjat una dona demanant un advocat d'ofici per aquest cas. Va explicar que havia tingut una relació amb el titular del contracte i que és ella qui vivia al pis. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és la primera vegada que es va tenir coneixement de l'existència d'aquesta dona i que al pis hi vivia una persona diferent del titular del contracte. El jutjat li va tramitar l'advocat d'ofici, va entrar a la causa i per tant se li va comunicar que el 13 de gener la desnonarien. Ella no s'hi va oposar en aquell moment, segons les mateixes fonts.
El 13 de gener del 2016 la comissió judicial va a fer el desnonament i va adonar-se que a l'habitatge hi havia menors. Segons la jutgessa, no s'havia explicat mai al jutge que al pis hi vivien nens. A conseqüència d'això es va aturar el desnonament.
El 2 de maig, cinc mesos després, es va comunicar la nova data de llançament. La dona va demanar una pròrroga i se li va concedir perquè hi havia menors al pis.
La dona va presentar llavors als jutjats l'ofici on consta que havia demanat a Serveis Socials de l'Ajuntament un habitatge. El segell de l’ofici de Serveis Socials té data del 20 de juny del 2016.
El jutjat va fixar a partir d'aquí una nova data tenint en compte el temps d'espera per adquirir un habitatge social i va posposar el desnonament al 14 de setembre.
Aquell dia es va desnonar la família, sense que Serveis Socials l'hagués reallotjat.