Les associacions pro drets Irídia i Amnistia Internacional han denunciat que agents i a vegades dispositius complets dels Mossos incompleixen l'obligació de portar la seva identificació visible, mentre ultimen amb el Parlament reformes legislatives per endurir la normativa en la matèria. En roda de premsa, portaveus d'Irídia han presentat aquest dimecres el seu tercer informe anual, elaborat arran de les dades recollides a través del seu servei d'assistència jurídica i social per a persones que han patit alguna situació de violència institucional.

Segons constata l'informe, sis anys després que el Govern aprovés una instrucció per obligar els antiavalots a portar visible el seu número d'operatiu policial, la norma la segueixen incomplint no només alguns agents en particular sinó dispositius sencers, a més d'altres unitats ―com les ARRO― que també solen participar en intervencions d'ordre públic. La coordinadora d'Amnistia Internacional, Adriana Ribas, ha alertat, a la mateixa roda de premsa, que la falta d'identificació dels agents és "una de les principals causes d'impunitat" policial, tant a Catalunya com a Espanya.

En el cas de la normativa catalana, Ribas creu que no facilita les identificacions: el número que porten els agents és difícil de recordar ―alfanumèric i amb vuit dígits― i no són poques les ocasions en què els policies els oculten sota les armilles antitrauma, sense que les entitats pro drets humans tinguin constància de si aquests casos han estat objecte de sancions.

Per aquest motiu, ha explicat el codirector d'Irídia, Andrés García Berrio, l'entitat fa temps que treballa amb els grups del Parlament per endurir la normativa sobre les identificacions policials i confia aconseguir aviat els suports polítics necessaris per tirar endavant la nova regulació. 

Les entitats pro drets volen que aquesta nova normativa prevegi escurçar el número d'identificació fins als quatre o cinc dígits i obligar els agents a portar-lo visible ―al pit, l'esquena i el casc―, que les armilles també estiguin etiquetades i que inclogui els agents de l'ARRO.

Advertències sobre els projectils de precisió

Una altra de les advertències que han llançat Irídia i Amnistia Internacional versa sobre els projectils de precisió, arma de dispersió que els Mossos d'Esquadra utilitzen des que es van prohibir les pilotes de goma i que, segons l'informe, en dos casos comptabilitzats l'últim any van provocar lesions molt greus, amb seqüeles irreversibles.

A més, en les protestes contra la celebració del Consell de Ministres del 21 de desembre de l'any passat, es va constatar que alguns antiavalots que portaven escopetes de precisió ―amb bales de "foam"― no anaven degudament identificats.

L'informe d'Irídia ha alertat també de l'augment de denúncies per actituds violentes de vigilants del transport públic, coincidint amb l'increment de competències que la legislació ha atorgat els últims anys al personal de seguretat privada. Al llarg de l'any passat, 18 persones han sol·licitat assessorament d'Irídia davant situacions de violència institucional, dels quals sis van denunciar a vigilants del metro, dels Ferrocarrils de la Generalitat o de recintes públics.

Els portaveus d'Irídia han denunciat també l'absoluta "opacitat i falta de voluntat" dels jutjats en investigar les denúncies de presos que han estat reclosos en aïllament i els casos de suposats maltractaments al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.

Concretament, exigeixen als jutges de guàrdia que impedeixin les deportacions d'interns del CIE que hagin denunciat casos de maltractament, fins que s'aclareixi què ha succeït, per evitar que amb l'expatriació de les víctimes aquestes situacions quedin impunes.