"Sembla que el motiu de l'arrest era intimidatori en comptes de basar-se en la llei". Aquest és un dels arguments de la denúncia presentada per Josep M. Jové, cervell del referèndum i mà dreta del vicepresident Oriol Junqueras, detingut el 20 de setembre per la Guàrdia Civil. El seu advocat ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè s'haurien vulnerat els seus drets i la detenció hauria estat il·legal: "El sol·licitant va ser detingut més enllà del període necessari per als propòsits de la investigació i els seus drets no van ser respectats. En conseqüència, l'arrest i la detenció no estaven d'acord amb la llei".

La demanda presentada per Josep M. Jové, a la qual ha tingut accés El Nacional, exposa que Jové "no va rebre cap informació adequada sobre els motius de la seva detenció" i que el procediment "en cap cas compleix els requisits bàsics de l'article 6".

També denuncia l'ordre de pagament del Tribunal Constitucional de 12.000 euros al dia a partir del 23 de setembre. En aquell moment, l'alt tribunal li va imposar la multa i el va obligar a desactivar tot l'operatiu del referèndum, però Jové estava detingut i no va comparèixer davant cap jutge ni es va poder defensar. La demanda explica que Jové "no va ser notificat dels procediments en què es va imposar l'ordre original, ni dels procediments en què es va trobar una infracció de l'ordre ni dels procediments en què es va fer la multa", i denuncia que la detenció de més de 50 hores per la Guàrdia Civil va impedir que pogués comparèixer davant el tribunal. 

L'advocat de Jové, Andreu van Den Eynde, destaca en la demanda que "l'enorme grandària d'aquesta multa diària i els poders de confiscació que s'hi adjunten posen el sol·licitant en un greu risc de patir un dany irreparable que afecta el seu dret a la vida (article 2), la seva vida privada i familiar (article 8) i les seves possessions (article 1 protocol núm. 1)" i remarca que "la mesura és clarament desproporcionada per a qualsevol objectiu legítim, fins i tot si es pogués establir el que es denega".

Per aquest motiu s'argumenta que "la imposició d'una multa d'aquest nivell tenia clarament intenció de tenir efectes intimidatoris" i que es vulneren els seus drets segons els articles 8, 10, 11 i protocol de l'article 1. "Novament, aquesta mesura no era ni necessària ni proporcionada", conclou la demanda.

La demanda, que ja s'ha presentat al Tribunal Europeu dels Drets Humans, relata els fets des de la detenció de les 8 del matí del dia 20 de setembre i descriu les irregularitats. Com ara que no rebés "informació detallada sobre l'acusació en el moment de la seva detenció en violació dels articles 4 i 6 de la Directiva 2012/13/UE".

El text relata com van ser les primeres hores, sense avisar el Col·legi d'Advocats ni al seu lletrat per poder localitzar-lo ràpidament, com es va dilatar la resolució de l'habeas corpus, que es va haver de fer amb la recusació del jutge perquè hi havia el mateix magistrat de guàrdia que havia ordenat les detencions, i com van declarar amb manilles, tot i que van demanar poder treure-les.