El Daesh està patint en les últimes setmanes fortes derrotes militars. A l'Iraq, l'exèrcit iraquià i els peixmergues kurds avancen sobre Mossul, considerada pel Daesh com la seva capital. I a Líbia una coalició de diferents grups armats amenaça Sirte, la capital dels gihadistes a l'Àfrica del nord. A l'Àfrica occidental, Boko Haram continua perdent terreny contra l'exèrcit nigerià al seu feu del bosc de Sambisa.

El Daesh està lluny d'estar acabat, perquè manté molts seguidors, però és probable que en les properes setmanes perdi els principals territoris que controla i hagi de canviar les seves estratègies.

Cap al setge

A Mossul les forces del Daesh tenen cada cop més a prop els seus enemics i ben aviat quedaran encerclades. Els bombardejos sistemàtics de la coalició internacional sobre les posicions gihadistes debiliten molt la seva resistència.

Ashton Carter, secretari de Defensa dels Estats Units, ha acudit a Bagdad per intentar coordinar la batalla i evitar el conflicte entre els seus aliats. Durant el viatge ha promès augmentar el nombre d'instructors nord-americans i enviar més helicòpters a la zona (hi ha alguns soldats dels Estats Units al front: aquesta setmana va morir un sergent d'artificiers en explotar-li un artefacte). 

L'avenç dels aliats és difícil, perquè els membres del Daesh recorren a estratègies de terra cremada: a la crema dels pous de petroli hi han sumat, en les darreres hores, la crema d'una fàbrica de sofre a Al-Qayara, a 55 km al sud de Mossul, que ha causat un gran nombre d'intoxicacions. La població civil intenta fugir dels combats i ha crescut ràpidament el nombre de refugiats.

El front

El Govern central i el Govern kurd han pactat les zones d'atac dels seus respectius exèrcits. En aquest acord s'estableix que els kurds no penetraran a Mossul. Les forces kurdes han desbordat les forces de front i s'apropen ràpidament a la perifèria de la ciutat. 

Les forces de l'exèrcit iraquià avancen ràpidament i aquest divendres han entrat a Al-Hamdaniya, una localitat propera a Mossul que ha patit molt la dominació del Daesh, ja que era el principal nucli cristià de la zona i també era habitat per les minories religioses xabak i kakai (variants heterodoxes de l'islam perseguides pels gihadistes).

Els membres del Daesh, que usen civils com a escuts a Mossul, podrien estar preparant atacs suïcides per quan es desencadeni l'ofensiva final sobre la ciutat.

Distracció a Kirkuk

El Daesh, per intentar distreure les forces peixmergues que s'apropen a Mossul, ha organitzat una sèrie d'atacs simultanis a l'interior de Kirkuk, una de les principals ciutats sota control de les forces kurdes, a 175 km de Mossul. Durant unes hores, els terroristes islamistes han aconseguit controlar alguns barris de la ciutat.

La policia kurda, reforçada per peixmergues, ha aconseguit recuperar el control de bona part de la ciutat, però encara busca terroristes. En l'atac han mort algunes desenes de persones. Aquesta ofensiva ha tornat a provocar tensions ètniques a Kirkuk; la ciutat és habitada per membres de diversos grups ètnics, i en els darrers temps hi han arribat molts refugiats sunnites que fugen del Daesh. Però entre els no sunites hi ha la sospita que els autors dels atemptats són falsos refugiats sunnites.

Turquia ataca els kurds

Els avions turcs han aprofitat l'ofensiva contra el Daesh per bombardejar el territori kurd de Síria controlat per la guerrilla de les UPP, un dels enemics més ferms dels islamistes a Síria.

L'aviació de Turquia assegura que en aquests indrets hi havia bases del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), i afirma que amb l'atac ha matat 200 "terroristes" kurds. El Govern nord-americà s'ha mostrat preocupat per aquests bombardejos i fins i tot l'executiu rus ha condemnat els bombardejos dels turcs i els ha comminat a centrar-se a la lluita contra l'enemic comú, el Daesh.

Sirte podria caure aviat

El Daesh, que havia conquerit Sirte fa un any, està a punt de perdre aquest territori, la localitat més gran que controla al nord de l'Àfrica. Els gihadistes estan rodejats en una petita àrea de la ciutat i estan sotmesos a continus bombardejos de l'aviació nord-americana (els Estats Units també instrueixen els que combaten els terroristes).

El gruix de les forces que ataquen el Daesh libi són els milicians procedents de la ciutat de Misrata, situada entre Trípoli i Sirte, que són aliats del govern oficial del país. La lluita és molt sagnant, perquè els gihadistes, entre els quals hi ha nombrosos voluntaris estrangers, lluiten amb franctiradors i usen terroristes suïcides i cotxes bomba, i han causat centenars de morts entre els que els assetgen. En els darrers dies, les tropes de Misrata fins i tot han aconseguit alliberar alguns ostatges estrangers en poder dels islamistes.

Tres governs libis

Líbia és considerada, en aquest moment, un Estat fallit, on l'aparell de l'Estat és incapaç de controlar el territori (una situació similar a la de Somàlia). En aquests moments a Líbia hi conviuen tres executius: dos a Trípoli i un a Tobruk. A Trípoli hi té la seu el govern reconegut per la ONU, format l'abril passat (sense gaire suport popular).

A la mateixa capital hi ha un segon govern, islamista, el Congrés Nacional General, que en les darreres setmanes està enfrontant-se al govern reconegut internacionalment pel control dels edificis clau de la capital.

El tercer executiu és a Tobruk, i és dirigit pel mariscal Khalifa Haftar, un exdirigent gadafista, antic col·laborador de la CIA, que va passar els últims anys de dictadura de Gaddafi a l'exili. Aquest controla bona part dels recursos petrolífers del país, i per això deixa en situació extremadament fràgil el govern oficial. Però a més a més dels tres governs, i del Daesh, hi ha diversos grups armats, alguns gihadistes; d'altres, etnicistes, i molts d'altres, sense cap ideologia, que creen una inestabilitat constant.