Teresa Cunillera s’amaga, diuen a La Paeria de Lleida. La delegada del govern espanyol fa un mes que va rebre la carta de l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, d'ERC, on proposava la regularització exprés dels migrants sense papers que ja són al Segrià per la campanya fruitera. “No en sabem res”, ha dit aquest dissabte un portaveu de La Paeria a ElNacional.cat. “Ens van dir que ho transferien al govern central, però no tenim cap resposta”, va explicar Pueyo a El Món a RAC1 aquesta setmana. La carta també la signen els portaveus municipals de JxCat, PSC, Comú de Lleida i ERC, i també va ser remesa al delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré.

 

L’alcalde va advertir a l’abril l’arribada massiva de persones, la moltes en situació irregular, tot i estar en ple confinament i en estat d’alarma. “Molt normal no era”, ha dit Pueyo, que va traslladar la seva preocupació al subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, i a la delegada Cunillera, atès que les competències en estrangeria corresponen a l’Estat. “En una època en que la mobilitat està tan restringida com és que arriben persones a la plana de Lleida?”, es pregunten a La Paeria.

“La delegada li va respondre en menys de 48 hores”, diu una portaveu de la delegació del govern espanyol. “Se’ls ha ofert tota l’ajuda de que disposem”, afegeix. A la seva resposta, Cunillera, que és lleidatana, diu: “No tan sols comparteixo […] la preocupació que em trasllada sinó que, en soc plenament coneixedora personalment”. Recorda també que es tracta “d’una problemàtica que fa temps és recurrent a Catalunya, i molt concretament a Lleida. I sens dubte, cal cercar una solució per a que no es repeteixi”. Més endavant, recorda que el govern central, davant la pandèmia, “ha dictat diferents instruccions” que han flexibilitzat “els requisits per a la regularització i renovació [dels permisos de treball]”.

 

Aquesta resposta, però, no aborda la proposta principal de La Paeria, estudiar la regularització dels temporers, que segueix aturada a Madrid. “Sense papers i més amb la pandèmia, cap pagès s’arrisca a contractar. Què es reclama? Que ja que els són aquí, se’ls regularitzi la situació, ni que sigui temporalment”, expliquen. La proposta de La Paeria és semblant a la de la iniciativa #Regularizacionya: que Espanya imiti Portugal, que va donar papers a tots els que van demanar el permís de residència. Aquesta iniciativa té el suport de més de 900 ONGs.

Regularització massiva del 2005

És una proposta amb precedents. Al 2005, Jesús Caldera, el primer ministre de Treball i Afers Socials del govern Zapatero, va aplicar una regularització massiva dels sensepapers que demostressin que tenien feina. El procés va beneficiar unes 500.000 persones. La ideòloga de l’operació va ser Consuelo Rumí, llavors secretària d’Estat de Migracions, càrrec que també va ocupar al primer govern de Pedro Sánchez. Rumí explicava que la feina no només dignifica els migrants, també els incorpora al sistema: cotitzen a la Seguretat Social i paguen impostos. Fins i tot el Consell d'Europa la va considerar modèlica.

Teresa Cunillera, Quim Torra, Carola Torra, Miquel Pueyo a Barcelona Acte "De la foscor a la llum" per les víctimes de la covid-1920200709 (ACN)

Teresa Cunillera, Quim Torra, Carola Miró i Miquel Pueyo a l'acte "De la foscor a la llum" (ACN)

40.000 treballadors temporers

La collita convoca anualment al Segrià prop de 40.000 treballadors temporals. El sistema d’acollida no és perfecte però funciona, especialment des de la regularització del 2005 i l’organització de les contractacions en origen. Així es va acabar amb la “no-política” del segon govern Aznar (2000-2004) d’enviar cap a Catalunya persones en situació irregular, que va provocar vagues de fam, tancades de migrants i un desallotjament violent, a càrrec de la policia espanyola, dels subsaharians acampats a les places Catalunya i André Malraux de Barcelona. Eren els temps de la delegada Julia García Valdecasas.

La pandèmia i l’estat d’alarma, però, ha destarotat tot el procés formal de contractació, trasllat i allotjament dels jornalers. “Més de la meitat no tenen papers. No és que no els vulguem. Clar que no. Però no poden treballar perquè no tenen papers i no tenen papers perquè no poden treballar. Regularitzem la situació i dignifiquem aquestes persones. Aquesta és una competència de l’Estat”, expliquen a La Paeria. L’actitud de l’Estat, es va queixar Pueyo a RAC1, implica una “gran hipocresia” perquè “moltes d’aquestes persones fa anys que no tenen papers i només els escombren d’una banda a l’altra, traslladen el problema”.

Llocs d'acollida

Lleida, com altres municipis de la comarca (Torres de Segre, Soses...), ha habilitat llocs d’acollida. Entre març i maig, la capital del Segrià ha habilitat 276 places en dos pavellons de la Fira (a la foto). Els van tenir gairebé plens fins al 2 de juliol. Els últims deu dies, s’hi han allotjat fins a 271 persones, de les que menys del 20% de mitjana tenien feina, segons dades de La Paeria.

La delegació del govern espanyol i la subdelegació de Lleida, des que es van retornar les competències a la Generalitat, han tornat a l’activitat ordinària. Participen a les reunions del Procicat i han ofert els serveis de l’exèrcit i dels cossos i forces de seguretat de l’Estat pel que convingui, explica la portaveu de la delegació. De fet, la Guàrdia Civil s’encarrega de controlar els accessos al Segrià des d’Osca a petició del Govern. Cunillera va participar dijous en l’acte “De la foscor a la llum”, en homenatge a les víctimes de la Covid-19 i també s’ha ofert des del seu compte de Twitter.

El subdelegat Crespín, per la seva banda, ha parlat amb la majoria dels 38 alcaldes i alcaldesses del Segrià per fer-los saber “que tenen tots els recursos de l’Estat al seu abast, sempre al servei de poder complementar les competències de la Generalitat”. La regularització dels temporers, però, encara no té resposta.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat