Aquest dissabte ha donat el tret de sortida al Ramadà d’enguany, el període de l’any més important pels musulmans practicants. Es tracta del moment en què comença la lluna creixent, en el novè mes del calendari islàmic, que és el més sagrat de la cultura islàmica. El cas és que enguany l’inici del ramadà ha estat aquest dissabte, dia dos d’abril, però és una data que no es manté constant en el temps. Fluctua perquè tot depèn de les fases de la lluna. I com se sap això? Qui ho marca és, senzillament, un comitè d’anàlisi de la lluna ubicat a l’Aràbia Saudí. A través de les seves anàlisis calculen quan ha de començar i quan ha d’acabar el ramadà d’aquell any. Enguany, per exemple, el ramadà acabarà el 2 de maig. 

El ramadà es practica, aproximadament, des de l’any 624. Es creu que uns anys abans l’àngel Gabriel es va presentar davant de Mahoma i li va mostrar el llibre sagrat de l’Islam, l’Alcorà. La cultura musulmana considera que aquesta aparició que va presenciar el profeta es va produir durant aquest mes tan distintiu, el mes de ramadà. Per a celebrar l’arribada d’aquest text sagrat en mans de la humanitat, els musulmans passen aquest mes en dejú. La màxima aspiració dels més creients durant aquest mes és poder créixer espiritualment i, a través de la pietat i l’austeritat poder connectar de manera més directa i profitosa amb Al·là. Els seguidors d’aquesta religió resen de manera constant i reciten l’Alcorà, i rebutgen a qualsevol tipus de conflicte, així com cometre pecats relacionats amb la mentida o la tafaneria.

El cas és que les persones que segueixen de manera estricta el ramadà no poden ingerir res de res entre la sortida i la posta de sol. Durant tot el mes. Sí que té permís per saltar-s’ho la gent gran, malalta, embarassada o que estigui menstruant; i aquestes persones tenen el dret a recuperar aquests dies de dejú en altres jornades de l’any. No cal que els facin d’una tirada. Poden ser els dies que vulguin, i no cal que siguin seguits. De totes maneres, una de les coses més interessants del Ramadà és la importància que acaba tenint cada àpat, i és comú que la gent s’ajunti per menjar plegada.

El gran moment, però, d’aquesta celebració, és quan arriba al seu final. Els musulmans celebren la festa del trencament del dejú. Fan oracions comunitàries, la gent es reuneix per resar plegada, mengen i s’intercanvien regals; a més de ser un moment per recordar els familiars que han mort. Aquesta festa se celebra de maneres diferents arreu del món. Hi ha llocs en els quals la festa és més austera, i d’altres on es fan celebracions similars a les del carnestoltes. En tot cas, tots els musulmans tenen clar que aquest és un període dedicat a l’austeritat, a la reflexió introspectiva, a la pietat i el respecte.