Una altra onada d'entusiasme, un altre tsunami d'esperança i renovats aires de pau viu Colòmbia en veure com el president, Juan Manuel Santos, i el líder del grup guerriller de les FARC, Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, van firmar aquest dijous un nou acord de pau, amb l'objectiu principal d'acabar amb la guerra que ha sumat 280.000 morts, més de 60.000 desapareguts i gairebé 6 milions de víctimes. El nou acord, que tampoc és acceptat pel líder de l'oposició, l'expresident Álvaro Uribe, no passarà per les urnes com l'anterior sinó que ha de ser ratificat pel Senat i el Congrés entre dimarts i dimecres vinent. És l'hora dels polítics.

Res no és fàcil a Colòmbia, malgrat que tot va ple de benediccions, esperança i molta il·lusió. Però com diuen a les terres de García Márquez "el diable té moltes disfresses". Les forces polítiques, tant en el Senat com en el Congrés, majoritàriament són favorables a acceptar el nou acord. Uribe es troba en minoria i potser per això s'ha declarat més partidari d'un nou referèndum. Sembla que aquesta vegada sí que s'aprovarà la pau.

Però Santos, que per tot el procés de reconciliació entre els colombians ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la pau, és conscient que dilatar més el desenvolupament d'aquest assumpte pot resultar perillós, perquè el cessament al foc penja d'un fil. Per això no sotmetrà el nou acord a cap altre plebiscit.

Ningú no podia imaginar que el plebiscit del passat 2 d'octubre, en el qual el Govern va sotmetre a votació el primer acord per la pau firmat a Cartagena, tindria un resultat en què el "no" a la pau s'imposés al "sí", encara que fos per un marge de només 60.396 vots, en una votació que va tenir una baixa participació. Ningú no havia pensat que el discurs d'Uribe s'imposaria al de Santos i els seus aliats. Però va passar. I una cosa que sembla tan òbvia com votar la pau va acabar tenint un resultat inesperat.

Malgrat la derrota, Santos va mantenir l'esperança i va convocar immediatament totes les forces polítiques i socials del país a reunir-se a l'Havana i intentar negociar un nou acord en què hauria de discutir i incloure les propostes dels partidaris del "no". I aquest nou acord és el que es va firmar dijous al Teatre Colón de Bogotá, sense la pompositat de l'anterior firmat a Cartagena.

Aquesta vegada Santos i Timochenko no lluïen les típiques guaiaberes blanques de la zona caribenya. Ni tampoc no hi va haver globus ni mocadors blancs. En aquesta ocasió tot va ser més sobri. Com s'espera que sigui el debat polític tant en el Senat com en el Congrés on estan convidats a participar els negociadors i, com no podria ser d'altra manera, l'Església.

El que demana Timochenko

Senadors i congressistes, que són els representants del poble colombià, seran els que diran l'última paraula. Sobre el paper, el nou acord, en el qual s'han fet 190 ajustaments, tirarà endavant i en menys de 150 dies les FARC deixaran de ser un grup guerriller, lliuraran les seves armes i podran fer política: "Que la paraula sigui l'única arma dels colombians", va dir Timochenko en el seu discurs, al mateix temps que convidava a la creació d'un govern de transició que garanteixi el compliment dels acords i que estigui format per totes les forces polítiques.

En aquesta declaració, el líder de les FARC no fa més que reflectir el seu temor que les forces paramilitars continuïn assassinant líders destacats favorables a firmar la pau. No obstant això, si hi ha una cosa que el Govern de Santos està obligat a complir és amb garantir la seguretat dels integrants de les FARC.

Santos ha reconegut que l'acord no és perfecte, però que almenys és millor que l'anterior. El president de Colòmbia va insistir: "Tots sabem, en el fons de l'ànima, que el conflicte armat té un cost massa alt. És massa dolorós, com ho són totes les guerres. Els morts, els desapareguts, els ferits, les víctimes i les seves famílies han patit".

El president es va mostrar novament optimista: "Sabem que la pau ens tornarà l'esperança, la fe en el futur i la possibilitat de tenir una vida millor per a nosaltres i els nostres fills".

La crítica més dura

Els crítics a l'acord van reaccionar immediatament. Uribe va demanar un nou plebiscit, d'altres van acusar Santos d'haver triat l'escenari apropiat per firmar un acord il·legítim: "Un teatre".

Però els partidaris de l'acord van demanar a Uribe i el seu partit, Centre Democràtic, que havia arribat el moment de pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions.

Santos, no obstant això, no podrà evitar que en la història aparegui com el president que va ignorar el resultat d'un plebiscit, encara que ell sempre podrà dir que tot ho va fer per la pau dels colombians.