El dia que Colòmbia va escriure felicitat tal com la pronuncien molts dels seus ciutadans - "feliSidad" - passarà a la història com el dia que la majoria dels seus habitants van acudir a les urnes amb la cara somrient i la satisfacció d'estar complint alguna cosa més que un deure. Votaven aprovar o rebutjar els Acords de Pau pactats pel Govern de Juan Manuel Santos i el grup guerriller de les Farc. El triomf del 'sí' es donava per assegurança.

Cantants, escriptors, futbolistes, l'ONU, la Comunitat Europea, el president Obama, el Papa, mandataris de tot el Con Sud, expresidents, monarques, tots es van manifestar a favor del 'sí'. L'intent de reconciliació i de reconstrucció d'un nou país a través d'aquests acords només havia tingut uns quants opositors, entre ells l'ex-president Álvaro Uribe.

El poble de Gabo, inundat

El 2 d'octubre es va fer de dia al nord de Colòmbia sota l'amenaça dels efectes de l'huracà Matthew. Vents de 160 km/h, però sobretot una intensa pluja havia inundat el poble del personatge més important que ha parit aquest país. A Aracataca, on va néixer el premi Nobel Gabriel García Márquez, l'escriptor de Cent Anys de Solitud, l'alcalde notificava cap a la tarda catalana, matí colombià, que els col·legis electorals podien tancar-se per culpa de la pluja.

Tota una casualitat que el poble de l'inventor del realisme màgic, de l'home que va negociar la pau i que no volia morir-se sense veure la guerrilla lliurant les armes, no participés en la votació més important d'aquest país.

El debat sobre el 'sí' o el 'no' ha estat intens entre els colombians. Han estat més de cinquanta anys en guerra viscuda per un país que a vegades ha semblat insensible a tanta degradació provocada per segrestos i morts.

El desenvolupament de la campanya a la recerca de la pau va tenir dilluns passat 29 de setembre, a Cartagena d'Índies, el seu punt cabdal quan Santos i el líder guerriller Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, van firmar els acords als quals van arribar després de quatre anys de negociacions.

La declaració de Timochenko demanant perdó a les víctimes d'un conflicte en el qual no només el grup guerriller ha estat el principal culpable va aclarir molts dubtes i va encoratjar la societat colombiana a creure que la pau és possible.

L'exorcisme a què s'ha sotmès aquest país, colpejat pel narcotràfic, la corrupció política, la guerrilla i la delinqüència comuna, ha estat elogiat al món sencer, i les úniques veus discordants s'han produït dins de la mateixa Colòmbia.

El Govern ha estat transparent durant la campanya. Els acords han pogut ser llegits per tots els ciutadans a les xarxes socials i han estat explicats per portaveus governamentals, així com també pels mateixos guerrillers.

Una nova era

El plebiscit, que va ser seguit per 400 delegats d'Observació Internacional, es tancava a les quatre de la tarda (hora colombiana, onze de la nit a Catalunya). Amb el 'sí', Colòmbia espera encetar una nova era, pròspera en inversions estrangeres, però sobretot una època exemplar en què deixaria de convertir-se en un dels països més violents.

No serà fàcil l'adaptació dels guerrillers a la vida pública i a la seva conversió en grup polític, i tot dependrà de les garanties de seguretat que ofereixi el Govern. Són molts els que han recordat l'extinció en els anys vuitanta del grup de la Unió Patriòtica (UP) per forces militars, paramilitars i narcotraficants. És la segona oportunitat que es dóna Colòmbia per perdonar i reconciliar-se amb si mateixa.