Pau. Esperança. Unitat. Pau. Colòmbia va tornar a anar-se'n a dormir esperançada i es va tornar a despertar amb titulars plens de vida convençuts que ja no hi ha marxa enrere, que en aquesta ocasió el nou acord amb el grup guerriller de les FARC obtindrà el sí negat al plebiscit del 2 d'octubre passat pel 50,23% (6.424.385 vots) de partidaris del no liderats per l'expresident Álvaro Uribe, contra el 49,76% (6.363.989) que donaven suport al primer acord firmat pel Govern de Juan Manuel Santos.

Tant Santos com Iván Márquez, comandant en cap de les FARC, van fer discursos optimistes després de firmar-se a l'Havana, davant de garants internacionals, el nou acord, que recull 56 dels 57 blocs de propostes dels partidaris del no, segons va anunciar Sants.

Uribe té la paraula

Santos, premiat amb el premi Nobel de la pau per iniciar aquest procés de pau a Colòmbia, va manifestar que s'havia reunit durant tres hores amb Uribe per comentar els punts principals del nou acord i que van ser proposats per l'expresident, militars, l'església catòlica i altres grups molt contraris a perdonar la guerrilla.

Uribe va demanar que no es donés per definitiu l'acord fins a no conèixer el text íntegre. És a dir, ell vol tenir l'última paraula.

Santos, en canvi, es va dirigir als colombians fent una crida a la unitat i no a la divisió "encara que aquest nou acord no sigui satisfactori per a tothom, donem una oportunitat a la pau per posar fi a aquest conflicte. Que sigui la pau del silenci de les armes, la pau de la unió. És l'hora de deixar enrere les divisions", va manifestar el president.

En realitat la comissió negociadora de la pau a Colòmbia va fer un gran pas endavant en la seva reunió a l'Havana amb representants del Govern i del grup guerriller de les FARC en firmar un nou acord de pau. Exactament 41 dies després de la derrota en el plebiscit, Santos sembla haver aconseguit el sí de totes les parts en una negociació que el president va demanar que fos ràpida perquè per a ell l'alto el foc amb les FARC era fràgil i tota incertesa genera temors. Es va proposar d'escoltar les raons dels del no i va demanar una obertura de ment i honesta a totes les parts negociants.

La guerrilla anirà a les eleccions

Un dels principals punts recollits en el nou acord diu que durant l'abandó de les armes, les FARC presentaran un inventari de béns i actius per destinar-los a la reparació material de les víctimes.

Desapareix, alhora, el punt en què el Govern es comprometia a cedir al grup guerriller 16 cadires en el Congrés sense haver passat per unes eleccions.

El que les FARC no van acceptar, però, va ser renunciar a ser un partit polític i poder presentar-se a unes eleccions, com proposaven els del no. Santos entén que l'origen de les FARC sempre ha estat polític i que és acceptable la seva intenció de fer política sense armes.

Alhora, se'ls redueix al 30% el finançament que el Govern dóna als partits i que quedarà en igualtat amb la resta de forces polítiques. També l'acord obliga les FARC a lliurar tota la informació que tinguin sobre el narcotràfic.

Gran exercici democràtic

Segons va confessar Humberto de la Calle, negociador del conveni de pau durant els últims sis anys, aquest acord és millor que el firmat a Cartagena el 26 de setembre. I va subratllar que "en el que es guanya amb escreix és que mitjançant un exercici democràtic s'ha aconseguit construir una base de suport més àmplia. I la qüestió no és només l'ampliació del suport sinó que ha estat fabricat en un exercici de democràcia lleial i diàleg sincer".

De la Calle també va dir que els ajustaments i precisions fetes no sacrifiquen les conviccions que van donar forma al primer. "No hem cancel·lat la il·lusió; no hem fet marxa enrere en la possibilitat d'un país nou; no hem desistit en el propòsit de reivindicar la família camperola, netejar la política, combatre les bandes criminals i la corrupció, contribuir a superar el problema mundial de la droga, impartir justícia pensant més en les víctimes que en els barrots, integrar els nostres territoris, superar desigualtats ancestrals, crear una societat més equitativa i crear-la a través del diàleg i de l'ús raonable de l'autoritat de l'Estat buscant donar fonaments forts a la seguretat humana, escoltant, sobretot escoltant, els més febles".

Les FARC critiquen el plebiscit

Iván Márquez, d’altra banda, va destacar que el nou acord de pau, al qual prefereix anomenar "acord de l'esperança", és la victòria de Colòmbia. "El nou acord és un poderós instrument per a la democratització del país i per a la materialització dels drets de la gent".

El cap guerriller no es va mossegar la llengua a l'hora de criticar el plebiscit: "No era necessari. La pau és un dret majoritari. A més d'encallar els mecanismes d'implementació van posar seriosament en risc cinc anys d'esforços per a la reconciliació".

I va acabar dient que "l’acord sol no és suficient, perquè un paper ple de promeses pot ser arrossegat pel vent cap al desert del no-res".