Els propers dies 26 i 27 de maig se celebrarà a Barcelona el I Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, una iniciativa de la Càtedra Barcelona Estudis d'Habitatge (CBEH), que posarà el focus en els principals factors que configuren l'emergència habitacional que es viu des de fa temps: des de la salut i la vulnerabilitat, passant per la segregació, l'ennobliment o la turistificació fins a la regulació del mercat de l'habitatge o les transformacions urbanes en curs.
El programa reflecteix el caràcter transdisciplinari i independent d'aquesta iniciativa acadèmica singular, creada fa tres anys, que es consolida com un espai de coneixement, ensenyament i transferència al servei d'una millora en l'efectivitat de les polítiques públiques i dels interessos generals.
Durant dues jornades, l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) acollirà taules temàtiques, conferències i presentacions d'investigacions que abordaran el problema de l'habitatge des de disciplines com el dret, la sociologia, l'economia, la salut pública, la criminologia o l'urbanisme.
El congrés combinarà mirades locals i internacionals, amb ponents de referència com l'expert en dret, Jean-Bernard Auby (Sciences Po, París), o la investigadora de la London School of Economics especialitzada en política d'habitatge comparada, Kath Scanlon. També participaran representants d'organismes europeus dedicats a l'estudi de les polítiques urbanes i l'exclusió residencial.
Posarà un èmfasi especial en aportacions de solucions sorgides des del context català i espanyol, amb l'objectiu de transcendir la mera diagnosi numèrica del greu problema de l'habitatge i aportar línies de solució possibles. Es presentaran, per exemple, propostes concretes en matèria de simplificació i acceleració de la construcció de l'habitatge o en la prevenció de la delinqüència des de l'urbanisme i l'habitatge o una investigació sobre el cohousing. Aquest enfocament permet situar Barcelona com un espai de producció de coneixement rellevant, amb capacitat d'interlocució internacional.
La varietat temàtica del programa es reflecteix també en la pluralitat de perfils que participen. Des de perspectives jurídiques, com les de les professores doctors Chantal Moll o Isabel Viola, que abordaran la regulació dels contractes de lloguer i la resolució de conflictes, fins a aproximacions més socials, com la de la doctora Constanza Vásquez-Vera, que explorarà la intersecció entre gènere, salut i habitatge, o la del doctor Wellington Migliari, amb una anàlisi comparada sobre el sensellarisme.
També es presentaran propostes enfocades a l'àmbit de la gestió pública i la millora institucional, com les d'Antoni Serra i Francesc Palau sobre simplificació administrativa, o les de Xavier Mauri i Montserrat Pareja-Eastaway, en relació amb el finançament de l'habitatge social. Aquesta combinació de trajectòries consolidades i mirades emergents, d'enfocaments crítics i aplicats, subratlla l'aposta de la Càtedra per una investigació útil, oberta i amb impacte real sobre les polítiques públiques.
Càtedra
La celebració d'aquest primer congrés internacional és una primera mostra global de la feina, sovint discreta i sostinguda, de la Càtedra Barcelona Estudis d'Habitatge (CBEH) en els dos últims anys, una vegada es va generar la complexa estructura inicial que implica agrupar centenars de persones per treballar de manera col·laborativa. Una iniciativa interuniversitària recent que ja s'ha esdevingut un espai diferent en l'àmbit acadèmic català, espanyol i europeu.
Després dels tres anys transcorreguts des de la seva constitució, la Càtedra ha promogut una investigació aplicada, rigorosa i lliure d'interessos, amb voluntat de servei públic. Ho ha fet des d'una aposta clara per la internacionalització, fugint de plantejaments aïllacionistes, i transdisciplinarietat, posant en comú així coneixements provinents del dret, l'economia, la sociologia, l'arquitectura o la gestió pública, amb perspectiva europea i global, per analitzar l'habitatge com a fenomen complex i estructural.
Això ha estat possible gràcies al nombre elevat d'especialistes, en alguns casos amb dècades d'experiència en l'àmbit de l'habitatge, integrats per la unió de les quatre universitats públiques, raons que la configuren com una experiència singular en el panorama català espanyol i europeu.
Amb el suport de les quatre universitats de l'àmbit metropolità (UB, UAB, UPC i UPF), i el de les institucions que formen part, la càtedra ha impulsat la publicació de vuit informes anuals, més d'unes trenta propostes de millora legislativa, vuit working papers en col·laboració amb universitats internacionals i diversos comentaris jurídics a sentències i normatives rellevants amb propostes de millora de la situació existent concretes.
També ha organitzat una dotzena d'activitats públiques d'alt nivell, incloent-hi encontres amb experts internacionals com el professor Jean-Bernard Auby, sessions sobre finançament, regulació o habitatges d'ús turístic, i un cicle conjunt amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COACE. Tot aquest coneixement s'ha posat a disposició de manera oberta i gratuïta a través del web de la càtedra.