Avui es compleix el primer aniversari de l'incendi en una nau ocupada del barri El Gorg de Badalona que va posar fi a la vida de quatre persones, de forma directa, i 25 ferides. El temps passa ràpid o lent, depèn de com es miri.
Després de 365 dies, les coses continuen igual o pitjor: els qui van patir l'incendi però es van salvar, han reproduït la mateixa manera de viure a una altra banda i, durant aquest temps, s'ha pogut certificar la pobresa, sobretot energètica, que pateix una part de la societat.
Emergència social
El darrer exemple ha estat la mort d'una família de quatre, dos d'ells menors d'edat, en una sucursal ocupada a la plaça Tetuan de Barcelona. L'emergència de l'habitatge també és una evidència. Actualment, tan sols a la capital catalana, hi ha 105 locals comercials ocupats per 481 persones, 156 d'aquestes menors. També hi ha 86 assentaments en barraques amb 384 persones, 53 menors. Barcelona és la ciutat amb més ocupacions de tot l'estat espanyol.
El cas de Badalona, amb la perspectiva i el tractament informatiu que requereix la problemàtica més enllà de l'impacte i l'interès mediàtic que té les primeres 24 hores, és un exemple gràfic de com s'encalla la burocràcia i s'enquista el problema. Un equip d'ElNacional.cat ha pogut conviure amb ells i captar la quotidianitat dels ocupants per entendre com s'organitzen, com s'alimenten, com s'escalfen, en definitiva, com sobreviuen.
Però també és necessari situar els actors i la cronologia dels fets fins a arribar al primer aniversari. Aquest dijous, a les 10 h se celebra una pregària en record a les víctimes davant la nau de la tragèdia, al carrer Guifré número 590 de Badalona. A les 12 h es pintarà un mural i, posteriorment, se celebrarà un dinar popular. A les 18 h, s'ha organitzat una concentració i una caminada per la rambla del Gorg organitzada per Almas Quemadas i Justícia i Pau.
Dues noves naus substitueixen la cremada
Continuen alçant la veu perquè continuen igual. Els ocupants s'han traslladat a dues naus noves: la del carrer Progrés, 164-166; i una altra al carrer d'Antoni Bori, 35. Tornant al desembre del 2020, primer van ser ubicats a hostals i altres espais de serveis socials.
Sense passaport d'origen, cremat durant l'incendi, i tràmits pendents com la targeta sanitària, van demanar que se'ls allargués aquesta cobertura. Les ajudes excepcionals que va aprovar el Govern de la Generalitat, van aconseguir que poguessin estar-se durant mig any. Però, finalment, van tornar al carrer.
Desallotjaments programats
I del carrer, a aquestes dues naus. Pel que fa a la nau del carrer Progrés, el passat 22 de juliol, hi havia un desallotjament programat que van poder aturar amb un informe de vulnerabilitat que l'Ajuntament de Badalona, al capdavant aleshores Xavier Garcia Albiol, va enviar al jutge. Però, en paral·lel, es va obrir un altre procediment per desallotjar-los el passat 22 de novembre.
De moment, s'ha aturat fins al 13 de gener. Aquesta nau pertany ara a la Sareb. Pel que fa a la d'Antoni Bori, han decidit fer passar l'hivern i a l'estiu que vagin fora. Pertany al Banc Sabadell i el barri s'està revalorant amb pisos de luxe al costat del mar, la capital catalana i un canvi profund de tota la zona començant per les obres d'un canal d'aigua que la crisi econòmica va frenar el projecte durant 20 anys.
Harun Zerbo, membre de CNACAT, la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya, lamenta que les coses no s'han arreglat i viuen en situacions, encara més indignes que l'any passat: "Hi ha 60 persones que van viure aquell foc i necessiten solucions d'urgència. Molts pateixen lesions greus de medul·la i altres no poden ni caminar". Són homes i dones procedents del Senegal, Gàmbia, Guinea Equatorial, Costa Marfil, Mali o Guinea Conakri.
Zerbo recorda que l'informe de vulnerabilitat el van aconseguir gràcies a la pressió que van fer a l'Ajuntament: "Amb Albiol no em vaig poder reunir directament. Ara, he parlat amb el nou regidor de Junts, David Torrents". Però des del consistori tan sols es comprometen al mateix que abans: un informe de vulnerabilitat que pugui aturar el desnonament. L'única diferència és que l'informe seria a escala global i serviria per a les persones que conviuen a les dues naus.
Interrogants pendents de respondre
L'origen del foc continua sota secret de sumari: "Ens queden moltes preguntes per respondre. No ens van donar la informació i no ens han comunicat res nou, més enllà de l'accident inicial que ens van vendre". Cal recordar que Albiol va fer públic una carta al jutge que va enviar dos mesos abans de l'incendi, demanant poder entrar a la nau per veure la situació. La llei no li permetia entrar. Es tractava d'una propietat privada. I l'aleshores alcalde va centrar la gestió en la seguretat. Durant els darrers mesos va haver-hi diversos controls a l'exterior amb la Guàrdia Urbana i el CNP.
Sobre la polèmica de si el foc s'hagués pogut evitar, Albiol va sortir a defensar-se: "Ni s'ha tallat el subministrament elèctric ni el d'aigua a l'edifici. És un disbarat, no tenim competència per fer-ho". El jutge encara no ha tancat el cas.
El perfil dels ocupants
Són homes i dones els qui viuen aquí. Bàsicament de l'Àfrica, tot i que també hi ha una persona del Brasil. El que sí que s'ha aconseguit és controlar i allunyar de les naus els adolescents que hi vivien per assegurar-los un futur una mica més digne. A més, a la del carrer Guifré, convivien persones amb cultures més diferents: també hi havia italians o romanesos. El perfil d'ara és majoritàriament africà, es dediquen a la ferralla tot i que també són músics de carrer, fusters o, fins i tot, repartidors de Glovo.
60 víctimes de l'incendi —n'hi vivien 200—, ocupen ara aquestes naus, però n'hem de sumar més. Actualment, a la del Progrés hi ha una setantena de persones repartides en prop de 200 metres quadrats; a la d'Antoni Bori, hi trobem una trentena en un espai de gairebé 80 metres quadrats. Continuen punxant la llum i l'aigua.
Pel fred, especialment, utilitzen el butà i han mirat de minvar el perill de repetir un altre incendi: "Si endollen moltes coses a la vegada, hem preparat el dispositiu perquè salti abans i els doni l'avís. És l'única cosa que podem fer. Al final, les mantes, es converteixen en el millor aliat", explica Zerbo.
"La quotidianitat" de les naus
Mustafà és el representant d'Almas Quemadas, el col·lectiu d'afectats per l'incendi del Gorg. Ens respon a la pregunta que porta per títol aquest reportatge: esteu igual o pitjor? Ens sorprèn la resposta: "Una mica millor, com a mínim, ara tots tenim targeta sanitària".
Remarca que no ocupen les naus "per gust, sinó perquè no hi ha cap alternativa per evitar un fred impossible". En Mustafà va patir el trauma de viure l'incendi, però va sobreviure perquè estava a la planta principal. Ara, el proper repte que es marquen és "demanar la regularització de tots els indocumentats i facilitar polítiques de lloguer" que dignifiquin la seva vida.
En aquest reportatge, volem il·lustrar amb fotografies i l'explicació de cadascuna d'elles, com viuen actualment aquestes víctimes de l'incendi del carrer Guifré. Les imatges són de les dues naus actuals i, amb elles, volem captar el dia a dia d'aquestes persones per entendre la manera que tenen de sobreviure i les condicions amb què es troben. Són ells els protagonistes i ens han deixat entrar, compartir la seva vida privada i els seus espais personals, per poder-se expressar en primera persona més enllà d'institucions, col·lectius o polítics.
La nau industrial del carrer d'Antoni Bori està ocupada des del 2019, molts inquilins tenen com a mètode de transport les bicicletes. En el cas de Matars Diol la fa servir per anar a veure alguns amics que viuen en una altra nau ocupada a escassos minuts. / Foto: Carlos Baglietto.
La reforma de la nau avança molt a poc a poc, és difícil aconseguir els materials necessaris a causa del cost, Mustafà ha pogut construir una porta per poder tenir la seva habitació tancada i així guardar amb clau les seves pertinences. / Foto: Carlos Baglietto.
A la nau hi ha unes normes de convivència que s'han de complir per poder viure-hi, és un dels pocs requisits que s'han de respectar. / Foto: Carlos Baglietto.
Maria (Esq.) i Hanna, es besen el dia que s'ha rodat el videoclip de la cançó “Almas Kemadas”, el tema s'ha gravat amb finalitat humanitària, es pretén recaptar diners per ajudar les víctimes de l'incendi de la nau del Gorg. / Foto: Carlos Baglietto.
A l'estiu és difícil descansar per les grans temperatures que s'acumulen a l'interior de l'edifici. / Foto: Carlos Baglietto.
Després de la reforma, Matars Diol, d'origen senegalès, gaudeix de casa seva. Comparteix l'habitació amb un company de la nau, tenen una nevera dins perquè ningú els pugui treure el menjar, també poden gaudir de la televisió i descansar al llit. / Foto: Carlos Baglietto.
Un treballador de Glovo descansa a la nau per poder continuar treballant quan s'acosti l'hora de sopar, fins i tot amb feina hi ha gent que no es pot permetre un habitatge digne. / Foto: Carlos Baglietto.
Alguns caps de setmana reben la visita de Mumayara, una jove que viu a Badalona i juga en un equip de bàsquet base. Matars, que té una altura aproximada de 2 metres, també ha jugat a bàsquet. Intenten demostrar qui té més habilitat amb la pilota contínuament i no poden evitar tirar unes cistelles quan es troben / Foto: Carlos Baglietto.
Mustafà ve de Gàmbia, va arribar a Espanya fa 18 anys i no ha pogut aconseguir els seus papers malgrat l'arrelament social. Busca incansablement un contracte de treball que pugui ajudar-lo a aconseguir els anhelats documents. A l'incendi de la nau del carrer Guifré, va perdre les possessions que tenia, inclòs un bar on moltes persones de la nau i rodalia s'apropaven a menjar i prendre alguna cosa. / Foto: Carlos Baglietto.
Nero s'encarrega de mantenir el lloc net i ordenat: “No puc viure amb desordre, mantenir l'espai endreçat ajuda que flueixi millor l'energia”. / Foto: Carlos Baglietto.
Mustafà també és paleta i músic, el seu nom artístic és “Taph Wanda”, es guanya la vida amb els diners que li dona la gent quan toca a les terrasses. Ara gaudeix de les seves amistats al Parc de la Ciutadella. Al Passeig Lluís Companys, diversos grups de la comunitat africana toquen pels turistes. “Em guanyo més diners tocant al carrer que recollint ferralla”, explica Mustafà. / Foto: Carlos Baglietto.
Recollir ferralla és una de les ocupacions principals dels immigrants de procedència africana, en un dia es poden treure tan sols 5 euros de mitjana. / Foto: Carlos Baglietto.
Els diumenges, i si els diners ho permeten, s'organitzen barbacoes a l'entrada de l'edifici, es produeixen xerrades que duren hores i parlen de records de la infància. És un dels pocs moments que es reagrupen, cada persona explica vivències del seu país natal, la gran majoria són del Senegal, altres provenen de Costa Rica o Gàmbia. / Foto: Carlos Baglietto.
Mamadou, d'origen senegalès, és un dels encarregats que tot funcioni a la nau, d'ençà que el banc ha passat a ser el propietari amb intenció d'enderrocar l'edifici per construir nous pisos, dubten sobre si podran continuar vivint aquí. / Foto: Carlos Baglietto.
Fotografia de portada: El mateix dia que s'ha gravat el videoclip de la cançó “Almas Kemadas”, la finalitat del qual és aconseguir beneficis per poder ajudar els afectats de l'incident, també s'ha posat en marxa un pla, per part dels llogaters de la nau, per convertir-la en un centre cívic i aconseguir així l'acceptació de l'ajuntament. / Foto: Carlos Baglietto.