Els alumnes que estudien Educació Secundària (ESO) a Espanya tenen fins a 130 hores més de classe de mitjana a l'any que als països de la OCDE, que suposa "una càrrega" sobre els nostres adolescents" respecte al de la resta i és un assumpte per "reflexionar". Ho ha dit el secretari d'Estat d'Educació i Formació Professional (FP), Alejandro Tiana, durant la presentació de l'informe anual de la OCDE Panorama de l'Educació 2019 ("Education at Glance").

En la OCDE, la mitjana d'hores de classe és de 919 a l'any en la segona etapa de Secundària i de 892 a la UE davant les 1.054 a Espanya. A Primària també els alumnes espanyols tenen més hores de classe que a la OCDE, però en menor proporció: 4.750 a Espanya, 4.568 en la OCDE i 4.258 a la UE (dades de 2019).

"Cal fer una reflexió sobre el temps escolar, si traiem el millor per al rendiment o no", ha argumentat Tiana, que ha recordat que en altres països hi ha més hores en els centres però no dedicades a classe sinó a "altres coses" relacionades amb l'aprenentatge.

L'informe ha estat presentat també per la consellera especial del secretari general de la OCDE i directora de Gabinete, Gabriela Ramos, qui ha assegurat que les dades sobre Espanya són "positives" i fan "confiança" en què s'estan prenent les mesures "adequades" per preparar-se cap al món tecnològic i global, ha asseverat.

No obstant això, ha opinat que hi ha d'haver una "redefinició" del que els nois han de saber per al món digital i potser ensenyar-los menys quantitat d'informació que poden trobar a internet per a, en canvi, tenir "capacitat crítica i analítica, de solució de preguntes."

Segons aquest informe internacional, el 53% dels estudiants que a Espanya van optar el 2017 per realitzar estudis superiors ho van fer d'un grau o similar, un percentatge bastant inferior al de la resta de països de la OCDE i la UE, i que s'explicaria per la "popularitat" al nostre país de seguir en canvi estudis més curts o tècnics.

Existeix un percentatge "relativament baix" d'ingressats en graus o estudis superiors a Espanya davant el 76% i al 80% de mitjana de la OCDE i la UE, respectivament.

Tanmateix, els estudis de durada més curta o tècnics com la Formació Professional (FP) de grau superior van ser seguits pel 36% d'ingressats per primera vegada en educació superior al nostre país, "molt per sobre" de la mitjana OCDE (17%) i dels països UE (12%). Així mateix, es recalca que de mitjana, a Espanya s'accedeix als estudis superiors (Universitat i FP) a l'edat de 20 anys, per sota de la OCDE i la UE (22 anys en ambdues).

D'altra banda, les dones graduades universitàries guanyen menys que els homes a tots els països de la OCDE però a Espanya guanyen un 82 % dels ingressos dels homes amb el mateix nivell educatiu, davant la mitjana de la OCDE, 75% i a la mitjana de la UE, 76%. "Aquesta dada confirma una bretxa de gènere menor a Espanya", assevera aquest informe internacional. Tiana ha criticat aquesta bretxa salarial, malgrat que no sigui "tan aguda" davant altres països.

D'altra banda, a Espanya, "mentre la despesa per estudiant roman sota, els costos salarials del professorat per estudiant són relativament alts". Així, la diferència de despesa per alumne són d'al voltant de 1.000 dòlars respecte a la mitjana de la OCDE alhora que els salaris inicials del professorat de Secundaria a Espanya van ser de 9.700 dòlars més que la mitjana de la OCDE.

Altres dades són que des de 2005 a 2017 la taxa de graduació per primera vegada a Secundària (ESO o FP grau mitjà) ha "augmentat considerablement", passant del 56% al 81%, encara que li falta per arribar a les mitjanes de les OCDE i UE (ambdues del 86 %). Ramos ha destacat que l'educació és "una bona inversió" i en especial els estudis superiors, com confirmen les dades sobre ocupació i salari.

A Espanya les taxes d'atur "són altes sense tenir en compte el nivell educatiu", però que el risc d'atur entre adults sense haver superat Secundària és del 21% davant el 14% que sí que l'ha acabat i el 8% per a les persones amb estudis superiors.

Ha valorat en canvi que Espanya compti amb millors resultats que la majoria dels països de la OCDE en l'escolarització de 3 a 5 anys, amb a prop del 97% davant el 87% Però ha lamentat que la despesa educativa per estudiant sigui més "baix" a Espanya que en la majoria de la OCDE, una cosa que es detecta en especial en l'educació superior.

Tiana ha subratllat també que la població espanyola amb estudis superiors als obligatoris ha augmentat un 18% en una dècada (des de 2008 a 2018), passant del 51,1% al 60,2%, la qual cosa suposa una millora de nou punts.