Noves rutes, mètodes de narcotràfic i substàncies prohibides. Les restriccions imposades a tot el món per la pandèmia de coronavirus han alterat no només l'economia global sinó també el mercat mundial de drogues, assenyala un informe de Nacions Unides difós aquest dijous a Viena.
Aquest és un dels aspectes fonamentals de l'últim Informe Mundial sobre Drogues que mostra una situació cada vegada més complexa, amb les drogues tradicionals -com la cocaïna, l'heroïna o el cànnabis- en màxims històrics i la proliferació de substàncies sintètiques. "Hi ha més persones consumint drogues, més substàncies i més tipus d'estupefaents que mai", resumeix la situació la nova directora executiva de l'Oficina de l'ONU contra la Droga i el Delicte (ONUDD), Ghada Waly.
"El mercat de drogues s'està tornant cada vegada més complex. Substàncies d'origen vegetal com el cànnabis, la cocaïna i heroïna s'uneixen a centenars de drogues sintètiques, moltes sense control internacional," exposa l'informe.
També augmenta el consum de drogues farmacèutiques -en alguns casos falsificacions- amb finalitats recreatives o sense supervisió mèdica, una cosa que ha causat en els últims anys desenes de milers de morts als Estats Units.
Pugen els consumidors
El 2018 l'ONU calcula que hi havia uns 269 milions de consumidors de drogues al món, la qual cosa equival al 5,4% de la població adulta mundial. Una de cada 19 persones del planeta. Aquesta xifra és un 30% major que el 2009, mentre que més de 35 milions de persones pateixen trastorns greus per drogoaddicció.
L'informe repeteix les seves estimacions sobre 585.000 morts el 2017 a causa del consum de drogues i que ja va difondre al report de l'any passat.
El cànnabis continua sent la droga més popular del món amb 192 milions de consumidors, però els opioides, com l'heroïna o els seus anàlegs, són els més letals ja que són darrere de dos terços de les morts.
Més en països en desenvolupament
En la passada dècada el consum de drogues ha crescut molt més ràpidament al món en desenvolupament que en l'industrialitzat, degut, en part, al creixement allà de la població més jove, que és la més procliu a consumir-la.
L'ONU també apunta a diferències socials: mentre que la prevalença de consum més gran es dona a les capes més afavorides, els problemes més greus de drogoaddicció es registren sobretot entre els més pobres.
"Les dades de diversos països suggereixen una associació entre patrons nocius de consum de drogues i baixos ingressos", afirma l'informe de l'ONUDD.
La Covid altera el mercat
A causa de les restriccions per frenar la Covid-19, els narcotraficants busquen noves rutes i mètodes, i les activitats a través de la denominada "xarxa fosca" d'Internet i els enviaments per correu han pogut augmentar, assenyala l'informe.
Les rutes aèries -importants per al tràfic d'amfetamines i drogues sintètiques- i les terrestres -fonamental per a l'heroïna- han hagut de modificar-se a causa de la cancel·lació de vols i el tancament de fronteres.
L'increment de confiscacions de cocaïna en ports europeus o les partides d'heroïna intervingudes en vaixells a l'Índic, com a alternativa a la terrestre ruta dels Balcans, són indicis d'aquests canvis. L'aturada del comerç internacional també s'ha notat en l'escassetat de precursors químics necessaris per produir heroïna o cocaïna, el que ha pogut reduir la seva fabricació.
L'ONU assenyala que el control més important a les fronteres està portant a un menor tràfic d'heroïna des de Mèxic als EUA, la qual cosa ha generat escassetat d'aquest opioide. També a Europa s'ha detectat una caiguda de l'oferta. Un altre indici de l'escassetat de l'oferta és la pujada dels preus de les drogues en diferents mercats.
Les restriccions al moviment i a les reunions han pogut portar a una caiguda momentània del consum, especialment d'aquelles drogues -com els estimulants- que solen aparèixer en festivals de música o discoteques.
Patrons de risc
Pel costat negatiu, l'absència d'opioides a causa de les restriccions ha pogut portar a buscar un substitutiu en l'alcohol, les benzodiazepines o les drogues sintètiques, alerta l'ONU. També s'ha pogut substituir l'heroïna per substàncies més nocives produïdes localment, com el fentanil, un analgèsic sintètic 50 vegades més potent.
D'aquesta forma, també es tem que hagin aparegut patrons de consum més nocius amb substàncies injectables per mitjà de xeringues, i el consegüent risc de transmissió de malalties com el VIH/SIDA o l'Hepatitis-C.
Crisi i pobresa
L'ONU també adverteix que l'actual crisi econòmica afectarà especialment les persones que ja són les més vulnerables. L'augment de l'atur i la pobresa per la crisi poden portar a un increment del consum de drogues, així com que més gent contempli el cultiu il·lícit o el tràfic de drogues com a opcions per subsistir, adverteix l'informe.
"La crisi de Covid-19 i la recessió econòmica amenacen d'agreujar encara més els perills de les drogues, quan els nostres sistemes socials i de salut han arribat al límit", adverteix Ghada Waly. Per això, l'ONU demana que no es repeteixi la resposta de la crisi de 2008, que va consistir a reduir els fons de prevenció, assistència i tractament a problemes de drogues.
Finalment, l'ONU critica que el 90% dels opioides per a tractament del dolor i cures pal·liatiu es facin servir en països rics que representen només el 12% de la població mundial. El revers d'aquesta xifra és que el 88% de la població restant -tota en països en desenvolupament- en fa servir menys del 10% d'aquests analgèsics, com la morfina, per pal·liar el dolor.