Un virus del constipat modificat genèticament que infecti només les cèl·lules canceroses i així provocar la resposta del sistema immune ha obert una llum d'esperança per al tractament del tumor cerebral infantil més letal que existeix, el glioma difús intrínsec de tronc, que afecta especialment als infants d'entre 4 i 10 anys, i les possibilitats de tractament són molt limitades, ja que no existeix una teràpia efectiva, i el 50% dels pacients no sobreviu més d'un any. Una investigació de la Clínica Universitat de Navarra i el CIMA ha trobat una via perquè aquest diagnòstic deixi de ser així. En el tractament experimental hi han participat 12 infants, d'entre 3 i 18 anys, de diferents països, i han estat tractats amb el que s'anomena virus oncolític, i els resultats han estat més esperançadors del que s'esperava. Aplicat amb la radioteràpia, que és el tractament que s'utilitza per a aquest tumor, el virus ha aconseguit augmentar la supervivència mitjana dels participants, passant dels 12 mesos fins als 17,8 mesos. Els resultats de l'assaig clínic, s'han publicat en l'últim número de la revista mèdica New England Journal of Medicine, la segona revista científica de medicina de major impacte i prestigi. En la seva editorial, la publicació destaca el caràcter nou del tractament amb virus oncolítics per a aquesta mena de tumors i destaca la importància que s'hagi fet aquest petit estudi en una aquesta edat tan concreta i tan delicada.

Tractament molt difícil 

El neuròleg de la Clínica Universitat de Navarra, Jaime Gállego, coordinador de l'àrea de tumors cerebrals i coautor de l'estudi, ha valorat positivament la investigació "pot ser que sembli que és poc avanç, però és un pas endavant". "Els nostres resultats són esperançadors perquè demostren que la viroteràpia, un tipus d'immunoteràpia, pot ser una via de tractament més per a aquesta malaltia que està totalment òrfena de teràpies efectives", ha afegit. El tumor que s'investiga en aquest estudi, es genera a les cèl·lules glials, que són les que s'encarreguen d'estructurar el cervell, se situen al tronc cerebral, i és per això que el seu tractament és especialment difícil. "Es tracta d'una zona molt sensible", ha assegurat Gállego. "Al tronc es troben les neurones que s'encarreguen de controlar totes les funcions de la cara, de la gola… Problemes en aquesta localització porten a fallides en la mobilitat del rostre, en la deglució, en l'equilibri… És una estructura extremadament funcional", és per aquest risc, que és impossible operar per extreure el tumor, que a més és molt agressiu perquè creix ràpidament i no ocupa una zona definida. 

El que s'ha fet en aquest assaig és fer una biòpsia del tumor per agafar una petita mostra, la novetat és que durant la intervenció injecten directament en la massa tumoral el virus per lluitar contra el tumor: "Fins fa poc no es realitzaven, per ser una zona tan delicada, però des de fa uns cinc anys s'ha començat a biopsiar, fet que ens està permetent conèixer molecularment aquests tumors i descobrir els seus diferents subtipus". "Buscàvem demostrar que això es pot dur a terme. Sent el tronc cerebral una estructura tan petita i tan sensible, feia por ficar un virus. Hi havia precedents en cervells adults, més grans, i en parts menys funcionals. Però hem demostrat que es pot aconseguir en el tronc cerebral d'un nen", afirma Gállego. "Els efectes secundaris van ser mal de cap, nàusees… Aquests nens al cap de tres dies havien tornat a casa", ha detallat Marta Alonso, directora del Laboratori de Tumors Sòlids Pediàtrics del Cim i de la Clínica Universitat de Navarra.

Resultats de l'estudi

En onze dels infants, el seu tractament habitual combinat del virus i la radioteràpia va produir una reducció de la grandària del tumor; tres van tenir una resposta parcial i vuit una estable. Cap va presentar una resposta completa. Dos pacients encara continuen vius tres anys després de l'assaig. "És un assaig en fase I amb un número molt reduït de pacients, per la qual cosa no podem extreure conclusions sòlides sobre l'eficàcia del tractament, encara que la majoria han tingut una supervivència superior a l'esperada", considera Alonso. "És clar que cal millorar les dades de supervivència, però les dades que hem obtingut són interessants perquè obren una porta", afegeix. Anteriorment, ja s'havien fet estudis en adults utilitzant el mateix virus per tractar tumors cerebrals amb resultats similars als aconseguits en aquest estudi amb nens.