Una de les principals causes de les pedres al ronyó o litiasi és una mala alimentació. De fet, el 85-90% de les pedres apareixen associades a la dieta i als hàbits de vida actuals al món occidental. Entre ells, el consum de poca aigua, que es veu substituïda per altres begudes que poden deshidratar l'organisme o que contenen massa sucre, afavorint la presència de càlculs renals. Alhora, predominen les dietes riques en proteïnes, amb baixa quantitat de fruites i verdures, la qual cosa, unit a l'anterior, genera "el caldo de cultiu idoni" per a la litogènesi, nom científic de la formació dels càlculs en la via urinària.
Amb motiu del Dia Mundial del Ronyó, que se celebra el 10 de març, des de ROC Clinic, clínica medicoquirúrgica d'Urologia avançada referent, liderada pel doctor Javier Romero-Otero, director del Departament d'Urologia de HM Hospitals a Madrid i director mèdic de ROC Clinic, es vol contribuir a la conscienciació sobre la prevenció de malalties tan comunes com la litiasi a través d'una millora dels hàbits de vida.
Cal tenir en compte que no tots els càlculs renals són del mateix tipus. Els més freqüents són els d'oxalat càlcic, per als que es recomana disminuir el consum de verdures de fulla ample com les bledes o els espinacs, de fruita seca, de maduixes, de xocolata pura, de begudes relacionades amb cola i de te. Tots aquests aliments afavoreixen l'eliminació de sals d'oxalat, per la qual cosa serà necessari disminuir-los, però no eliminar-los.
Així, tal com indiquen els experts, la prevenció passa per portar una dieta baixa en greixos saturats, en sals, sucres i, sobretot, en beure molta aigua, preferiblement baixa en sodi si és embotellada o descalcificada en el cas de ser de l'aixeta.
Si bé és cert que "no existeix un aliment miraculós", com afirma la doctora Gemma Duque, membre de la Unitat de Litiasi de ROC Clinic, les persones amb càlculs renals han d'intentar fer una dieta sana, variada i mediterrània en la mesura possible. A més, és necessari que orinin entre 2 i 2,5 litres d'orina al llarg del dia. Evitar sucres, greixos saturats i aliments rics en sal i reduir la ingesta de carn vermella a una vegada a la setmana també formen part de la dieta adequada per prevenir aquesta patologia.
Còlic nefrític
Es calcula que el 12% dels homes i el 6% de les dones tindran un episodi de càlculs renals al llarg de la seva vida. La manifestació més freqüent de la presència de càlculs és el còlic renal, "un dolor que comença de forma sobtada a la regió lumbar, s'irradia cap a la zona genital o abdominal i pot anar associat a la presència de nàusees o vòmits quan un càlcul o pedra es mobilitza, obstruint la sortida de l'orina del ronyó. A més, pot aparèixer hematúria (sagnat a l'orina), a causa també de la mobilització de la pedra, esquinçant i provocant sang a l'orina i febre en els casos de més gravetat quan es produeix infecció", explica la doctora Duque.
Com a conseqüència de l'absència de símptomes previs, l'habitual és que els pacients ja arribin a urgències o a consulta amb un còlic renal, per això es procedeix a realitzar les proves pertinents de diagnòstic, que consisteixen en analítica de sang i orina, radiografia, ecografia i, si és necessari, TAC. "D'aquesta manera, sol ser possible detectar si es tracta d'un pacient amb litiasi o no, quina mida té, on està localitzada i si necessita una actuació d'urgència", afirma el doctor Fernando Cabrera, uròleg de ROC Clinic.
Una vegada diagnosticat el pacient, si la pedra supera els 5mm i pot generar obstrucció, es procedeix a personalitzar el tractament depenent de la mida, la seva localització, la seva duresa o la naturalesa de la mateixa. El doctor Cabrera explica que, "per a càlculs de localització renal hi ha un ampli ventall de possibilitats, des de la litotrícia -ones de xoc per a la fragmentació dels càlculs- a la cirurgia percutània que està condicionada fonamentalment per pedres de gran mida, per sobre dels 2 cm o 2 cm i mitjà".
A més, les tècniques quirúrgiques per abordar aquesta patologia han experimentat un significatiu desenvolupament durant els últims anys gràcies a l'ús d'aparells miniaturitzats que permeten assolir l'interior del ronyó i, sota visió directa, fragmentar les pedres. Exemple d'això és la intervenció duta a terme recentment per l'equip de ROC Clinic en la qual va aconseguir salvar el ronyó d'una pacient de 30 anys que havia estat tractada sense èxit en altres serveis d'Urologia del país. Per a això, es va procedir a un abordatge combinat des de l'exterior per la uretra i també mitjançant la realització d'uns petits orificis al costat. A més, en la intervenció, els uròlegs de ROC Clinic van fer servir instrumental miniaturitzat. Tot això va permetre disminuir l'agressió terapèutica i afavorir una ràpida recuperació.