Per a algunes persones, especialment les que pateixen de càries, beure una beguda o prendre un aliment fred pot suposar un dolor únic i molt agut de gran molèstia. Però, per què?
Un equip internacional de científics ha descobert com les dents perceben el fred i han identificat les molècules i cèl·lules implicades. El treball s'ha dut a terme amb ratolins, però l'experiència és la mateixa amb humans. Existeixen determinades cèl·lules dentals anomenades odontoblastos que contenen proteïnes sensibles al fred que detecten caigudes de temperatura.
Així queda de manifest en la investigació publicada a la revista Science Advances que conclou que aquestes cèl·lules poden, en última instància, desencadenar un sotrac de dolor al cervell.
Segons l'estudi, els odontoblastos de les dents poden provocar un fort sotrac al cervell
El treball|feina ofereix una explicació de com un remei casolà mil·lenari alleuja els mals de queixal. L'ingredient principal de l'oli de clau, que s'ha utilitzat durant segles en odontologia, i que conté una substància química que bloqueja la proteïna "sensor de fred".
Les dents es deterioren quan els bacteris i l'àcid corroeixen l'esmalt, la capa blanquinosa i dura de les dents. A mesura que l'esmalt s'erosiona, es formen unes cavitats, que són les càries i que pateixen més d'un terç de la població mundial. Quan no són tractades, poden causar un dolor intens, inclosa una sensibilitat extrema al fred.
El cert és que realment no se sabia com les dents sentien el fred, encara que els científics havien proposat una teoria principal. Petits canals dins de les dents contenen líquid que es mou quan canvia la temperatura. D'alguna manera, els nervis poden sentir la direcció d'aquest moviment, que indica si una dent és calenta o freda. Però no existeix evidència directa d'aquest fet, per això aquesta investigació és tan interessant.
Aquest treball es va centrar principalment als canals iònics, porus a les membranes de les cèl·lules, que actuen com a portes moleculars. Després de detectar un senyal, un missatge químic o un canvi de temperatura, per exemple, els canals es tanquen o s'obren completament. Això crea un pols elèctric que es converteix en una manera ràpida d'enviar informació i crucial al cervell, el cor i altres teixits.
Ja se sabia que un canal d'ions anomenat TRPC5 era molt sensible al fred. Però no se sabia a quina part del cos entrava en joc la capacitat de detecció del fred de TRPC5. Van descobrir que no era la pell i l'equip va decidir centrar la seva investigació a les dents. El canal d'ions TRPC5 resideix a les dents, i més encara en les dents amb càries i funciona com un sensor de fred.
El responsable de notar i fred a les dents és el canal d'ions TRPC5
Durant la investigació es va registrar l'activitat neuronal quan una beguda gelada va tocar la dent. En ratolins normals, aquesta gèlida immersió va provocar activitat nerviosa, la qual cosa indica que la dent estava sentint el fred. No és així en ratolins que manquen de TRPC5 o a dents tractades amb una substància química que bloqueja el canal iònic. Aquesta va ser una pista clau que el canal d'ions podia detectar el fred. L'equip va rastrejar la ubicació de TRPC5 fins a un tipus de cèl·lula específic, l'odontoblast, que resideix entre la polpa i la dentina.