Els millors oncòlegs de la llista de Forbes han volgut compartir amb Servimedia els aprenentatges per als professionals mèdics durant la pandèmia i l'impacte que tindran en la sanitat en els pròxims anys, en vigílies de la celebració el 4 de febrer del Dia Mundial contra el Càncer.
La doctora Ana María Lluch, cap de Servei d'Hematologia i Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic Universitari de València, ho té clar: "No som invencibles sinó vulnerables i la sanitat no pot amb tot. Necessitem investigar més, hem estat capaços de treure en un any les vacunes. La ciència ens està ajudant i s'ha d'invertir més en recursos científics. Sense investigació no és possible tirar endavant la humanitat".
En el cas concret de la disciplina de l'oncologia, el que més preocupa els especialistes són les persones que estan vivint moments d'angoixa i de por. La doctora Lluch recomana tranquil·litzar els pacients i animar-los a prendre mesures estrictes de no activitat social, no anar als comerços, portar sempre mascareta, sortir el menys possible, fer teletreball. "Hi ha por en la societat, sobretot si algú de la teva família té un desenllaç fatal, això és el pitjor. Les diferències socials s'estan aguditzant amb la falta de recursos per a moltes vides personals, hi ha un greu problema social per a les persones sense recursos", conclou.
La pandèmia ens ha canviat a tots, i més als professionals de la medicina. El doctor Josep Tabernero, director mèdic de l'Institut Oncològic de Barcelona (IOB), considera que "aquesta crisi humanitària, mèdica i econòmica ens ha fet readaptar durant la primera onada, per poder donar resposta als pacients que venien amb símptomes d'infecció de Covid, però alhora intentant mantenir al màxim totes les estructures mèdiques per al tractament d'altres malalties, inclòs el càncer." I continua: "Això ens ha fet ser més eficients, donar més importància al que realment és més important, i centrar el pacient enmig de tot el procés diagnòstic i terapèutic. Hem utilitzat la telemedicina establint espais de seguretat per als pacients. Són exemples d'actituds que hem instaurat potser precipitadament, però que han vingut per quedar-se pel bé del pacient".
Per la seva banda, Jesús García-Foncillas, cap del Departament d'Oncologia dels Hospitals Públics gestionats per Quirónsalud a Madrid i del seu institut oncològic, OncoHealth, recorda que no s'ha de pensar que ja hem passat una pandèmia i que ja no hi haurà més episodis similars. "La història de la humanitat està jalonada per múltiples episodis que han suposat un punt de no retorn en l'evolució. Ens hem de plantejar que, juntament amb les malalties que són la raó de patiment de les persones, hi pot haver episodis com aquest que ens tornin a posar en perill. Per això, hem de tenir plans de contingència, perquè ningú no pot pensar que no pugui tornar a repetir-se. A escala mundial no hi ha hagut una resposta, ni en la manera ni en la forma, que ens permeti suportar condicions de risc compartides entre la pandèmia i processos com el càncer. Hem de poder dissenyar plans de resposta ràpida i globalitzada per evitar nous reptes com aquest".
Pel doctor Javier Hornedo, cap del servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, hi ha un abans i un després de la Covid. "En l'àmbit d'atenció al pacient exigeix un esforç més important en tots els nivells, requereix nous hàbits i també ha revolucionat l'àmbit del coneixement científic, ja que molts mecanismes del Sars-Cov-2 que afecten les cèl·lules de l'hoste (pacient) són els mateixos que en el càncer. Per tant, en l'àmbit d'investigació s'aprèn molt a partir de la investigació d'excel·lència accelerada que s'està fent en Sars-CoV-2 que inclou el mirall dels bressols en càncer".
Impacte
Els especialistes consideren que l'impacte de la pandèmia és amplíssim i a tots els nivells, però constitueix un revulsiu i creuen que hi haurà una medecina millor, si cap, en tots els àmbits i nivells.
El doctor Rafael Rosell, director mèdic i president de l'Institut Oncològic (IOR) de l'Hospital Universitari Dexeus, destaca la sobrecàrrega assistencial, la qual cosa "ha suposat que molts facultatius amb especialitats mèdiques fins i tot quirúrgiques hagin hagut d'ajudar en la situació de sobrecàrrega a l'atenció d'aquests pacients. Una dada important és que s'ha imposat el rentat de mans i aquesta pràctica disminuirà amb seguretat la incidència d'infeccions hospitalàries en general. L'aspecte negatiu en Oncologia és la supressió de congressos, reunions, contactes amb altres professionals que en Oncologia són molt importants i encara que en general estan disponibles online, no és el mateix".
En preguntar al doctor Rosell pels aprenentatges per als professionals mèdics, ressalta que "s'ha après a tenir una millor coordinació amb la resta dels serveis, a prioritzar les patologies que requereixen atenció més immediata i en general a ser l'Oncologia un servei més integrat en el funcionament diari de l'hospital".
Pel doctor Jesús García-Foncillas, "és important tenir sempre recursos per poder suportar situacions inesperades que poden trastocar, com ha ocorregut, tots els nostres plans i expectatives previs. Alhora, ha posat de manifest la fragilitat del sistema sanitari, que potser no té capacitat de maniobrabilitat davant problemes com els que hem viscut."
Tots insisteixen que quan una persona estableix un estat general disminuït, pèrdua de pes i anèmia important o alteració a la glàndula mamària, ha d'anar a la consulta. La por no ha de poder amb els pacients. I recorden que els serveis especialitzats estan atenent a aquests pacients i són llocs segurs, que no agafaran la Covid per anar a l'hospital. Poden ser atesos perquè hi ha especialistes en cada matèria sanitària a la seva disposició, no han deixat d'atendre a pacients amb altres patologies.
Els pacients haurien d'acudir en el moment en què vegin o sentin que hi ha un símptoma o un signe anormal, i que dura més de 15 dies. Depenent del tipus de tumor, aquests símptomes i signes poden ser una mica diferents. El doctor Tabernero ressalta que "en el cas del càncer de mama, l'aparició d'un bony que no es notava abans, i que es pot diagnosticar per una mateixa, pot ser un símptoma de sospita. En el cas del càncer de còlon, l'aparició d'una pèrdua de sang en excrements, o un restrenyiment, o d'una diarrea que no canvia al cap de 15 dies, ens ha de fer sospitar, així com la sensació d'insatisfacció en anar al bany, o una pèrdua de pes no justificada per una dieta. En el cas del càncer de pulmó, o cap i coll, podem pensar en aparició de tos, o d'expectoració amb sang, que no tinguéssim abans, de vegades alteracions en la veu, com a disfonia o afonia, ens han de fer pensar en això".
El doctor Tabernero treu, finalment, les seves pròpies conclusions: "De la Covid tots hem après molt, desgraciadament és una pandèmia que ha afectat molts pacients. Els professionals sanitaris hem après a ser més eficients, a utilitzar recursos com la telemedicina, com el monitoratge a distància, i de vegades un revulsiu tan dramàtic com aquesta pandèmia pot portar avantatges en l'optimització, eficàcia i eficiència dels nostres sistemes sanitaris, consultes... segur que hi ha aprenentatges positius d'aquesta situació".