La falta de personal en nombroses àrees, incloses les Urgències, està provocant un seriós problema per al Sistema Nacional de Salut, segons denuncia l'Institut Coordenades després d'analitzar l'informe 'Oferta-Necessitat d'Especialistes Mèdics 2021-2035', en el qual considera que "queda patent que cada vegada són més les especialitats mèdiques que tenen problemes per fer front al necessari relleu generacional".
Entre elles cita també la Medicina de Família i Comunitària, el perfil de la qual està actualment catalogat com d'"alta necessitat" en ser la segona especialitat més envellida i comptar amb una taxa de reposició molt justa; i altres com a Anestesiologia i Reanimació, Geriatria o Medicina d'Urgències i Emergències. L'entitat assenyala que les Urgències és una de les àrees que presenta un cúmul més gran de problemes en tenir un «dèficit creixent» de professionals. Per a 2035, els urgenciólogos serà el col·lectiu més envellit, ja que el 53,2% tindrà més de 50 anys i el 15,7% entre 60 i 65, adverteix l'Institut Coordenada.
"Una falta de professionals que s'atribueix a diversos factors, entre ells la forta pressió a la que es veuen sotmesos els seus especialistes i que fa que molts no desitgin treballar en aquests serveis per les recurrents situacions d'estrès que pateixen", afegeix.
Segons el vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, Jesús Sánchez-Lambás, "l'increment de pacients està sobrepassant les capacitats dels sistemes d'Urgències i Emergències. Una situació que s'agreuja així com passa el temps, a la qual cosa cal sumar el problema que no apareix en les normes legals d'especialitats del MIR, amb greus dèficits en no disposar d'una estructura docent i que cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia regulació, ja que al nostre país no és possible estudiar una especialitat tan demandada pels pacients com és Urgencias, on els hospitals reben cada dia a milers de pacients amb necessitats metgesses urgents a satisfer a tot el territori nacional. Aquesta absència d'un marc legal en el Sistema Nacional obre, certament, un espai d'inseguretat jurídica injustificable".
La falta d'estudis concrets en aquesta àrea d'especialització en Espanya fa que molts metges que desitgen ser urgenciólogos es formin com a metges de família; després són els serveis d'Atenció Primària i Urgències els qui intenten atreure'ls, indica l'Institut. Una altra opció per la qual opten és marxar a estudiar l'especialitat a un altre país, una realitat que provoca una disparitat en la formació en no haver-hi uniformitat en els coneixements i els procediments.
Agrega que l'àrea d'Urgencias es caracteritza, en part, per la necessitat de controlar nombrosos paràmetres i factors relacionats amb patologies convergents i, algunes d'elles, especialment agudes on els primers minuts són vitals i les decisions es converteixen en crucials.
L'Institut Coordenades explica que la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències (Semes) afirmava el mes de juliol passat que "els urgenciólogos atenen tota mena de patologies amb màxima disponibilitat -24 hores al dia, 365 dies a l'any- sent el matalàs de seguretat del Sistema Sanitari. A més, tenen residents de diferents especialitats en els seus serveis sense tenir ells mateixos reconeguda la seva especialitat; i es troben davant d'una situació d'absoluta saturació".
Alerta que aquesta saturació de les Urgències es produeix, en part, per "el creixent abús davant d'un sistema col·lapsat". Segons Sánchez-Lambás, "si un pacient que no es troba bé, demana cita al seu metge de capçalera i aquest no pot atendre'l fins i tot passats diversos dies, i fins i tot, en alguns casos, fins i tot passada una o dues setmanes. En molts casos, el pacient empitjora o intenta satisfer el seu problema mèdic i l'ansietat inherent per la via que considera més ràpida. Davant de qualsevol d'aquests dos escenaris, el desenllaç és el mateix: aquesta persona acaba visitant Urgències per trobar solució a una malaltia que no ha pogut ser atesa per la via ordinària, per Atenció Primària. Això provoca que a les urgències hospitalàries reals se sumin les urgències que no ho són tant, amb el consegüent col·lapse d'aquest servei."
SEMES advertia començaments d'any que les visites a urgències han augmentat entorn d'un 30-50 per cent, superant per complet la capacitat d'aquests serveis, agreujat per les baixes que es van succeir durant la covid per part de molts dels seus professionals. "Ara, encara que en menor mesura, continuen produint-se en estar els urgenciólogos en primera línia i rebent a centenars o milers de pacients cada dia", diu l'Institut Coordenades.
Atenció primària i digitalització
Algunes de les solucions que planteja l'Institut Coordenades passen per "fer un ús més responsable dels serveis d'Urgencias, una aposta més gran per la millora de l'Atenció Primària a tot el territori nacional i així contribuir a la descongestió de les Urgències; i, per descomptat analitzar amb deteniment els motius pels quals alguns facultatius rebutgen un contracte per exercir en aquest servei".
Sánchez-Lambás afegeix que "la creixent incorporació de la digitalització als serveis d'Urgències hospitalàries està contribuint de forma notable a la seva descongestió, ja que permet una atenció més ràpida als pacients i un diagnòstic més àgil; ja que, en l'actualitat, la tecnologia fa que la comunicació medicopacient sigui òptima. Cada vegada més hospitals disposen dels recursos necessaris perquè aquesta assistència digitalitzada en les Urgències s'implementi amb èxit". De fet, comunitats com Madrid estan ja realitzant una forta aposta per la digitalització dels seus serveis d'Urgencias.