Una gran passa endavant. Investigadors catalans han descobert una manera de posar fi als efectes negatius de la quimioteràpia. Es tracta d'un grup de científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Ibidell) i de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), que han mostrat que el tractament amb dopamina protegeix de l'efecte neurotòxic de la quimioteràpia. Així ho expliquen en un treball publicat aquest febrer a la revista Disease Models & Mechanisms i liderat pels doctors Julián Cerón, de l'Ibidell; i Ernest Nadal, de l'Ibidell i de l'ICO. La recerca també ha comptat amb la col·laboració del doctor de l'ICO Alberto Villanueva, tal com explica l'Ibidell en un comunicat difós aquest dimecres.

La qüestió és que la quimioteràpia amb cisplatí és la més comuna per abordar els tumors sòlids. Però malgrat la seva eficàcia, els efectes adversos associats i les resistències al tractament que poden desenvolupar les cèl·lules tumorals fan augmentar el fracàs de la teràpia i, conseqüentment, la mortalitat. Davant d'això, l'esmentat grup d'investigadors catalans han fet servir un model de cuc per estudiar els mecanismes d'adquisició de resistència al tractament i cercar noves vies per evitar-ho. Llavors, el treball descriu com una dieta rica en glucosa fa aquests cucs més sensibles al cisplatí. A més, mostra el que ja hem assenyalat: que la dopamina protegeix de l'efecte neurotòxic de la quimioteràpia.

Una recerca a partir d'un cuc

La troballa és ben important, ja que molt sovint els oncòlegs es veuen obligats a reduir la dosi o, fins i tot, aturar el tractament amb cisplatí a causa de la seva toxicitat. "Els nostres resultats suggereixen explorar l’ús de dopamina o derivats per mitigar els efectes neurotòxics d’aquesta quimioteràpia. Això permetria mantenir les dosis desitjades de cisplatí i augmentar l’eficàcia del tractament contra els tumors sòlids", afirma la primera autora del treball, la doctora Carmen Martínez-Fernández. Unes conclusions a les quals s'ha arribat gràcies a un estudi amb cucs de terra, curiosament.

El cuc de terra C. Elegans és àmpliament utilitzat en la investigació biomèdica perquè, tot i ser simple i petit, té la majoria de les estructures dels animals més complexos i comparteix moltes de les vies metabòliques. A més, un 40% del seu genoma comprèn gens homòlegs als humans. La manipulació del genoma en aquest organisme permet crear models per estudiar malalties més ràpidament que altres models animals. Això, juntament amb altres trets com la transparència del seu cos, un cicle curt de vida i un baix cost de manteniment, el converteix en una eina ideal per a la investigació biomèdica. "Les característiques del model C. Elegans ens han permès investigar en un organisme pluricel·lular la resposta al tractament amb cisplatí, cosa que ens aporta una visió més global i sistèmica dels seus efectes", conclou el doctor Cerón.