L'Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada ve analitzant com s'ha desenvolupat aquest semestre de campanya de vacunació i ha destacat una sèrie d'institucions i persones que han contribuït de forma rellevant perquè la immunització d'una part significativa de la població sigui una realitat i parell que el combat contra el virus avanci de forma eficient.
Indica que els resultats són més que positius, amb una dada contundent que fa referència al més del 47% de la població que ha rebut la seva pauta completa a 13 de juliol i amb plans per procedir a la immunització de milions de joves de cara al pròxim curs acadèmic, en el punt àlgid de la cinquena onada que afecta singularment a aquest sector de població, fins ara poc afectat.
"Han estat sis mesos intensos en què s'han posat en marxa estratègies inèdites que han millorat sobre la marxa. Un període en el qual han destacat institucions i persones que han permès culminar amb èxit una operació envoltada d'incerteses, que acumulava incògnites de pes i sobre el qual amb prou feines hi havia experiència o coneixement empíric", afirmen els analistes.
Una de les fites que assenyala el 'Grupo de Debate sobre la evolución de Covid-19 España' del Instituto Coordenadas es produeix el 2 de desembre de 2020, molt poc abans d'iniciar-se el procés de vacunació, quan el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut posa en marxa l'estratègia comuna de vacunació en la qual es defineixen qüestions essencials com el nivell de desenvolupament i eficàcia de cada una de les vacunes accessibles; la priorització dels col·lectius que cal vacunar de forma urgent; la logística i distribució de les vacunes, amb tota la complexitat que això suposa en ser necessaris processos d'emmagatzemament a temperatura específica; el procés de comunicació pública perquè tota la població conegui els mecanismes d'accés a la vacunació i tot el relacionat amb el seguiment, control i avaluació del pla de vacunació.
Apunten que aquesta estratègia ha estat revisada fins a sis vegades per actualitzar la seva efectivitat. A més dels tècnics del Ministeri de Sanitat, en l'elaboració d'aquesta estratègia han intervingut representants de societats científiques com José Javier Gómez Marco de la Sociedad Española de Medicina Familiar i Comunitària; Inmaculada Cuesta Esteve, de l'Associació Nacional d'Infermeria i Vacunes: María Fernández Prada, de l'Associació Espanyola de Vacunología juntament amb Federico de Montalvo i Vicente Bellver del Comité de Bioética d'Espanya.
"Lògicament, les empreses farmacèutiques han estat protagonistes indiscutibles en aquest procés de vacunació en aconseguir desenvolupar en temps rècord unes vacunes amb eficiència científica demostrada. Una fita de la indústria farmacèutica, que va perdurar en les generacions venidores. Pfizer, presidida a Espanya per Sergio Rodríguez; AstraZeneca, sota la direcció de Rick R. Suarez; Moderna, dirigida per Juan Andrés i Janssen, que dirigeix Martín Sellés, són noms ja comuns per a tothom; als quals se sumen Sputnik o Sinovac", agreguen els analistes.
Altres empreses farmacèutiques que han aportat valor al procés de fabricació de vacunes han estat essencials. A Espanya, l'anàlisi del Instituto Coordenadas destaca Rovi, presidida per Juan López Belmonte, pel seu acord de col·laboració amb Moderna; a InsudPharma, dirigida per Lucas Sigman, que intervé en la vacuna d'AstraZeneca i Reig Jofre, dirigida per Ignasi Biosca Reig, que és soci de Janssen.
Afegeix que les associacions científiques i mèdiques de tot Espanya han jugat un paper determinant en tot el programa de vacunació. Han estat, en certa manera, com ressalta l'anàlisi de l'Institut, "la consciència dels poders públics en tot aquest període de desenvolupament de la vacunació".
L'octubre de 2020, 55 societats mèdiques i científiques van llançar un manifest en el qual bàsicament demanaven a les administracions que "acceptin, d'una vegada, que per enfrontar-se a aquesta pandèmia les decisions dominants han de basar-se en la millor evidència científica disponible, deslligada per complet del continu enfrontament polític."
L'abril de 2021 aquestes societats, a les quals es van afegir unes altres 27 fins a totalitzar 82 societats cientificomèdiques, van organitzar el segon Congrés Nacional Multidisciplinari Covid-19 de les Societats Científiques d'Espanya i van llançar un missatge al president del Govern i als 17 presidents autonòmics: "No parin la vacunació i posin-se d'acord en les mesures per al control de la pandèmia".
Impuls a la investigació
En el manifest posterior al congrés es demanava un impuls de la investigació científica com a eix essencial per posar fi a la pandèmia. El Congrés va ser presidit per Carlos Jiménez Ruiz, president de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica i hi va haver intervencions destacades, entre altres, de Pedro Gullón, de la Societat espanyola d'Epidemiologia i de Rafael Ortí Lucas, de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene.
Institucions científiques com la Fundació Jiménez Díaz han intervingut en programes d'investigació associats al procés de vacunació, en concret en el desenvolupament de test d'antígens postvacunal per determinar el nivell d'eficiència que tenen les vacunes, una guia imprescindible per disposar de visibilitat.
El desenvolupament de la vacunació ha rebut l'impuls decisiu d'institucions lligades al món empresarial. L'Institut destaca la tasca de la Fundació CEOE que dirigeix l'exministra Fátima Báñez que ha posat en marxa el Pla Sumamos de suport a la vacunació.
"Accelerar la vacunació és accelerar la recuperació econòmica i social, que és el que demanda la societat", va dir Fátima Báñez, en la presentació del Pla, que està permetent impulsar la vacunació en empreses com Arcelor Mittal, Iberdrola, Mercadona, El Corte Inglés, Ford Espanya, Grup Altadía, Randstad, Urbaser, Alestis, Grup Ayesa, Amazon, Atlantic Cooper, Carrefour, Navantia, coca-cola, Michelin, Abengoa, Mercasevilla, Accenture, Unicaja o Acerinox.
Un element clau en aquest semestre ha estat l'organització del sistema d'aplicació dels vials a tota la població, en el qual han estat essencials els centres hospitalaris. L'anàlisi del Instituto de Coordenadas destaca la tasca executada en algun d'ells, com l'Hospital Infermera Isabel Zendal, dirigit per Fernando Prados, que va assolir rècord diari d'aplicació de vacunes; l'Hospital La Paz de Madrid, dirigit per Juan José Ríos; l'Hospital Vall d'Hebrón, de Barcelona, dirigit per Antonio Román; l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, de Madrid, dirigit per Javier Arcos i l'Hospital Verge de la Rosada de Sevilla, sota la direcció de Rosario Amaya.
El procés de vacunació en aquest semestre també ha patit algunes disfuncions, segons ressalta l'anàlisi de l'Institut Coordenades. Un d'ells és la infravaloració dels recursos de la sanitat privada per col·laborar en la vacunació, una patologia que es va arrossegant des de l'origen. Carlos Rus, pressent de la patronal del sector Aspes, va assegurar que la infraestructura sanitària privada podia vacunar 150.000 persones a l'hora.
L'anàlisi relata que només en cinc comunitats autònomes, Madrid, Canàries, Catalunya, Navarra i País Basc, es van firmar convenis de col·laboració publicoprivada que han permès impulsar la vacunació de col·lectius d'alt risc com a pacients trasplantats o en llistes d'espera, i en tractament substitutiu renal, amb malaltia oncohematològica, amb càncer d'òrgan sòlid o síndrome de Down de més de 40 anys.
Un altre element disfuncional que citen ha estat no guiar-se per criteris científics en determinats moments, com en la recomanació de la combinació de vacunes en contra del criteri de l'OMS i de l'EMA, i del sentit comú, que aconsellaven vacunar amb la segona dosi d'AstraZeneca. Finalment, la població va optar majoritàriament per seguir el criteri científic i eliminar la pauta amb una segona dosi d'AstraZeneca, "posant de manifest una falta de lideratge per part de la ministra de sanitat, Carolina Darias."
Finalment, els analistes relaten que un important impacte sobre el ritme del pla de vacunació ha tingut i pot incrementar-se en els pròxims mesos l'extralimitació a determinades de franges d'edat d'algunes vacunes, com ha passat amb el sèrum d'AstraZeneca, que, encara que està aprovada a partir de 18 anys, a Espanya a diferència de la majoria de països europeus només s'administra entre els 60 i 69 anys. "Davant d'un escenari de reducció en el subministrament i la preponderància de la variant Delta al nostre país, es fa especialment necessari valorar una revisió en l'estratègia de vacunació per accelerar i garantir la cobertura més gran com més aviat millor".
Juntament amb aquestes persones i institucions destacades, un esforç col·lectiu del sector sanitari, publico i privat, ple d'esforç, tenacitat, sacrifici i lliurament que ha rebut el més alt reconeixement de la societat.
Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu del Instituto Coordenadas, afirma que "aquest primer semestre del procés de vacunació ha estat decisiu per combatre amb eficiència la pandèmia. Al costat de grans èxits també errors i errors que exigeixen de les administracions un esforç per escoltar els experts científics i segueixin les seves indicacions; allunyant-se de la pugna política i aprofitant tots els recursos sanitaris del país, siguin de la titularitat que siguin. Servir a la salut és defensar l'interès general, sigui quin sigui el cognom, públic o privat."