Un recorregut per un hospital de campanya de 1918 al Museu Florence Nightingale de Londres decidirà si els visitants sobreviuen o no a la coneguda com a grip espanyola, la pandèmia més mortal de la història de la humanitat.

Amb motiu del centenari de l'aparició d'aquesta malaltia que va acabar amb la vida de més de 50 milions de persones, el museu londinenc posa de relleu la feina realitzada pel personal mèdic durant el brot, que va durar un any, i revela si el món podria enfrontar-se a una nova pandèmia en el futur.

La recreació d'un hospital de campanya de fa cent anys pretén apropar el visitant a la realitat d'aquells que van experimentar la denominada com a grip espanyola, així com descobrir-los si sobreviuen o no a la malaltia.

Un nom inapropiat

Malgrat anomenar-se com a espanyola, la pandèmia no va sorgir a Espanya com molts creuen. Va ser la falta de censura al país, que va romandre neutral durant la Primera Guerra Mundial, la que li va donar el seu sobrenom, en poder publicar lliurement informes detallats sobre el brot, després que el rei Alfons XIII caigués greument malalt.

Abans de començar el recorregut, els viatgers reben una carta amb un personatge i, encara que els noms són ficticis, les dades que s'expliquen en ella estan basades en històries reals.

Amb això, es busca fer l'experiència molt més creïble i real, ja que durant el brot de grip, "qualsevol persona, ja fos ric, pobre, jove o vell, podia morir", explica a Efe la responsable d'aprenentatge i accés del museu, Stephanie Tyler.

Els joves, les principals víctimes

Majoritàriament, la grip va acabar amb la vida del sector més jove de la població, en un rang d'edat compresa entre els 18 i 35 anys.

L'exposició acull històries de tot tipus, des de les d'infermeres que cuidaven més de 130 pacients fins a les que es van recloure soles en una habitació per evitar que s'encomanés la resta de la població, compte Tyler.

Per a la responsable del museu, és important recordar no només les víctimes, sinó "també els metges i infermeres, les famílies i els veïns voluntaris, persones que van sacrificar la seva vida per cuidar els milers de malalts".

A més, l'escenari mostra diferents plafons i audiovisuals amb informació explicativa sobre els orígens de la pandèmia, així com vitrines amb els tractaments i medicaments que s'administraven, encara que sense èxit.

Al contrari que ara, segons recorda Tyler, "després del brot de grip espanyola que es va estendre després de la Primera Guerra Mundial, no existien tractaments efectius ni vacunes que permetessin curar els pacients".

Remeis populars

Davant de la falta d'una recepta que frenés els símptomes, les infermeres i els metges havien d'improvisar combinant els múltiples remeis populars tradicionals i les cures comercials de les farmacèutiques que van veure en la grip una oportunitat de negoci.

Ara, un segle després que aquesta pandèmia encomanés al 20 per cent de la població mundial, alguns científics creuen que un nou brot igualment catastròfic podria tornar a passar, "només és qüestió de temps", apunta Tyler.

Grip A de 2009

Exemple que la humanitat està exposada a aquest tipus de malalties va ser la pandèmia de grip A que es va estendre el 2009.

"Afortunadament, aquest brot no va tenir unes conseqüències tan negatives i una mortalitat tan alta com va passar amb la grip espanyola el 1918", assenyala Tyler.

En el cas que es produís una nova amenaça d'aquest tipus, recalca Tyler, "les infermeres tornarien a assumir un paper principal en la cura dels malalts i posarien en pràctica els principis pioners de control d'infeccions de Florence Nightingale, tal com ho van fer el 1918.

El museu londinenc suposa un reconeixement a la tasca d'aquesta sanitària anglesa del segle XIX per la seva gran aportació a la infermeria professional moderna.

La feina de Nithingale és destacable, entre altres coses, per millorar l'organització dels hospitals ja que, durant els seus anys d'exercici, es va adonar que l'atenció als pacients era pràcticament nul·la i que les condicions d'amuntegament i falta d'higiene causaven un gran nombre de defuncions.