L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar una actualització de la 0Guía sobre la infecció per hepatitis C 0 on recomana simplificar de forma "radical" la via d'atenció d'aquesta infecció per superar les barreres en el garbellament i tractament del virus C per assolir l'objectiu d'eliminació fixat per a 2030.
Espanya, per darrere d'Islàndia i malgrat l'impacte de la pandèmia per covid-19, continua sent el país del món millor posicionat per aconseguir aquest objectiu de l'OMS, gràcies, entre altres factors, a l'ús de les noves tecnologies per millorar el diagnòstic precoç i desenvolupar noves estratègies de garbellament en les poblacions de més prevalença.
La Intel·ligència Artificial (IA) i l'automatització del garbellament en l'entorn hospitalari, són eines que poden ajudar que processos siguin més eficients i sostenibles per al Sistema Nacional de Salut, tal com diferents experts van apuntar en el marc de la celebració dels Cursos d'Estiu de l'UCM al Escorial durant la IV jornada 'Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica', avalada per Gilead Sciences. Per aconseguir l'objectiu de l'eliminació del VHC a Espanya s'han de continuar simplificant el seu diagnòstic i tractament, a més de fer programes de garbellament a la població general, així com buscar els pacients ocults o amb infecció activa que desconeixen la seva malaltia.
Un exemple està en iniciatives com Focus, un pioner programa de salut pública per al diagnòstic precoç d'infeccions com el VIH i Hepatitis C en hospitals, centres de salut i organitzacions sanitàries que atenen a poblacions vulnerables i amb alta prevalença i que des de 2010 ha facilitat la realització de més de tretze milions de proves per al VIH i les hepatitis B i C a tot el món, de les quals més de 300.000 s'han portat a cap a l'Estat. "Molts subjectes de poblacions vulnerables i amb risc d'infecció per VHC o el VIH, no acudeixen|van als circuits d'Atenció Primària, tanmateix, sí accedeixen als Serveis d'Urgències, per la qual cosa allà ens trobem amb una oportunitat única per fer el garbellament de la infecció," va explicar la doctora María Buti, cap Clínica del Servei d'Hepatologia i Medicina Interna de l'Hospital Universitari Vall d'Hebrón, Barcelona.
"Gràcies a aquest programa de garbellament oportunista, a Vall d'Hebron hem realitzat el test de l'hepatitis C a més de 17.500 persones i hem detectat una taxa de prevalença d'infecció per hepatitis C en usuaris del servei d'urgències tres vegades superior a l'estimada prèviament per a la població general espanyola. Només un 40% dels pacients positius en tenia un o més dels factors de risc que els faria elegibles per al garbellament, segons les pautes nacionals de detecció del virus C. L'anàlisi de cost-efectivitat de la nostra estratègia també va mostrar ser altament rendible, amb millors perspectives financeres fins i tot que els programes de garbellament de càncer de coll uterí i de càncer de mama", va destacar la doctora Buti.
Així mateix, el doctor Juan Turnes, cap de Servei de Digestivo del CHOP de Pontevedra, sobre la seva experiència amb el programa Focus a Galícia, indicava que "l'ús de la història clínica electrònica juntament amb el Big Data a escala del sistema regional de salut, ens ha permès introduir estratègies de garbellament oportunistes de l'hepatitis C de forma homogènia i eficient, simplificant la identificació de pacients perduts." Igualment, Espanya està liderant aquesta línia d'iniciatives com la posada en marxa d'altres projectes innovadors com Intelligen-C, que en l'actualitat compta amb un pilot a l'Hospital Sever Ochoa de Madrid, ha ajudat a crivellar més de 5.800 persones.