La relació entre l'exercici físic i l'ansietat no ha estat tan abordada com la de la depressió, per això els estudis sobre el tema tenen un especial interès. Ara, una nova investigació publicada en el Journal of Affective Disorders ve a demostrar que tant l'exercici moderat com l'extenuant alleugen els símptomes d'ansietat, fins i tot quan el trastorn és crònic.
L'estudi, dirigit per investigadors de la Universitat de Göteborg, es basa en el seguiment de 286 pacients amb síndrome d'ansietat, que van ser atesos en els serveis d'atenció primària d'aquesta ciutat. La meitat dels pacients havia viscut amb ansietat durant almenys deu anys i tenien una edat mitjana de 39 anys. El 70 per cent eren dones.
Els participants havien de realitzar sessions d'exercici assignades moderades o extenuants, durant 12 setmanes. Els resultats van mostrar que els seus símptomes d'ansietat es van alleujar significativament fins i tot quan l'ansietat era una condició crònica.
La majoria de les persones en els grups de tractament van passar d'un nivell inicial d'ansietat moderada a alta a un nivell d'ansietat sota després del programa. Per a aquells que van fer exercici a una intensitat relativament baixa, la possibilitat de millora en termes de símptomes d'ansietat també va augmentar. Els participants no tenien coneixement de l'entrenament físic o de l'assessorament que estaven rebent les persones alienes al seu grup.
"Hi va haver una tendència d'intensitat significativa cap a la millora, és a dir, com més intensament s'exercitaven, més milloraven els seus símptomes d'ansietat", afirma Malin Henriksson, de la Universitat de Göteborg i especialista en medicina general.
Ambdós grups de tractament tenien sessions d'entrenament de 60 minuts tres vegades per setmana, sota la guia d'un fisioterapeuta. Les sessions van incloure entrenament cardiovascular i de força. Un escalfament, seguit d'un entrenament en cercle al voltant de 12 parades durant 45 minuts, i les sessions van acabar amb estirades.
S'esperava que els membres del grup que s'exercitessin a un nivell moderat arribessin al voltant del 60 per cent de la seva freqüència cardíaca màxima, un grau d'esforç qualificat com a lleu o moderat. En el grup que va entrenar més intensament, l'objectiu era assolir el 75 per cent de la freqüència cardíaca màxima, i aquest grau d'esforç es va percebre com alt.
"Els metges d'atenció primària necessiten tractaments individualitzats, amb pocs efectes secundaris i fàcils de prescriure. El model de 12 setmanes d'entrenament físic, independentment de la intensitat, representa un tractament eficaç que hauria d'estar disponible en l'atenció primària de salut amb més freqüència per a persones amb problemes d'ansietat", diuen els experts.