Fita històrica. El procés d'implantació d'un embrió humà en temps real s'ha enregistrat per primer cop gràcies a un sistema que simula les capes externes de l'úter en 3D, desenvolupat per un equip liderat per investigadors catalans. L'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) és un dels participants en l'estudi i assenyala que comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere del procés d'implantació és clau i pot tenir un gran impacte en la millora de les taxes de fertilitat, a més també pot ajudar a optimitzar la qualitat embrionària i reduir el temps fins a l'embaràs en processos de reproducció assistida. L'estudi també ha comptat amb la participació de l'Hospital Universitari Dexeus; el Banc de Cèl·lules Mare de Barcelona (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Tel Aviv, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. 

L'equip d'investigadors va desenvolupar una plataforma que permet que els embrions s'implantin, fora de l'úter matern i en condicions controlades, i poder prendre imatges de fluorescència en temps real i analitzar les interaccions mecàniques de l'embrió amb l'entorn, segons un estudi que publica la revista científica Science Advances.

Experiments en humans i ratolins

La plataforma creada pels investigadors es basa en un gel compost per una matriu artificial formada per col·lagen, molt present al teixit uterí, i diverses proteïnes que són necessàries per al desenvolupament dels embrions. Els experiments es van dur a terme tant amb embrions humans com de ratolí, que també va permetre comparar els dos processos d'implantació. L'error en el procés d'implantació de l'embrió a l'úter és una de les principals causes d'infertilitat i responsable del 60 % dels avortaments espontanis. Fins ara, havia estat impossible observar com era el procés en temps real en humans i la poca imatge que es tenia era d'imatges fixes, que es prenien en moments concrets del procés. L'investigador principal de l'estudi, Samuel Ojosnegros, de l'IBEC, ha detallat: "Hem observat que els embrions humans s'enterren dins de la matriu exercint una força considerable durant el procés. Aquestes forces són necessàries, ja que han de ser capaços d'envair el teixit uterí en què s'integren completament. És un procés sorprenentment invasiu". 

Els resultats revelen que els embrions humans exerceixen forces de tracció sobre el seu entorn, remodelant-lo. L'equip ha observat que l'embrió estira la matriu de l'úter, movent-la i reorganitzant-la, tot i que també reacciona a senyals de força externes.“La nostra hipòtesi és que les contraccions que es produeixen in vivo poden influir en la implantació de l'embrió”, ha explicat Amélie Godeau, també signant de l'article i de l'IBEC. Així, una invasió efectiva de l'embrió està associada a un desplaçament òptim de la matriu, cosa que destaca la importància d'aquestes forces en el procés d'implantació.

Pel que fa a l'experiment amb els ratolins, l'equip va observar que quan l'embrió entra en contacte amb l'úter, exerceix forces per adherir-se a la seva superfície i l'úter s'adapta plegant-se al seu voltant, de manera que queda embolicat en una cripta uterina. No obstant això, l'embrió humà exerceix forces per moure's cap a l'interior, de manera que penetra completament en els teixits uterins i un cop allà comença a créixer de forma radial, de dins cap a fora.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!