En temps de coronavirus, les pantalles i els dispositius electrònics són per als pares veritables taules de salvació per poder tenir entretinguts durant una estona als nens i així continuar amb la resta de tasques o el teletreball. Està clar que ara no és el moment de restringir per complet l'ús dels mateixos als nens, perquè la situació que vivim és especial.
Però sens dubte, hi ha d'haver un cert ordre a l'hora de facilitar els dispositiu, sobretot, als més petits. I de tenir en compte quines són les conseqüències del seu abús, fonamentalment per quan tot això acabi. Hi ha estudis que calculen que a la franja d'edat d'entre 11 i 14 anys, entre mòbils, televisió i tablets, els nens i adolescents poden passar entre 6 i 9 hores al dia davant una pantalla.
La investigació
Un nou estudi de la Universitat de Califòrnia, han analitzat el seu efecte sobre els més petits i han publicat els resultats en JAMA Pediatrics. Els experts van reunir un grup de 73 nens d'edats compreses entre 32 i 47 mesos i van realitzar sessions de 90 minuts a la universitat per avaluar la seva capacitat d'autoregular-se. És a dir, van estudiar la seva capacitat de planificar, controlar i controlar els seus pensaments, sentiments, i comportaments. Es tracta d'una sèrie d'habilitats importants que tenen reflex en els resultats acadèmics, a més d'en la sociabilitat i el benestar físic i mental. Els investigadors van demanar als nens que completessin una sèrie de tasques, que incloïen caminar lentament al llarg d'una línia i fer torns amb l'investigador per construir una torre amb blocs.
Els autors de l'estudi també van dur a terme un tipus de prova de gratificació tardana en la que els van demanar als nens que no obrissin un regal mentre l'investigador abandonava l'habitació per un curt període de temps. Aquesta prova, iniciada en la dècada de 1970, va indicar que els nens que podien esperar més temps per una recompensa tendien a tenir millors resultats en l'edat adulta. A continuació, van comparar els resultats d'aquestes tasques amb la informació que van facilitar els pares sobre el temps que passaven davant la pantalla. La informació incloïa l'edat en què els nens van veure per primera vegada una pantalla i quant temps passen per setmana en un dispositiu.
Els resultats van mostrar que els nens que van començar a utilitzar qualsevol dispositiu amb pantalla (incloent televisió, ordinadors, smartphones i tablets) abans, tenien capacitats d'autoregulació més baixes. I entre grups d'edat semblant, els que més l'utilitzaven també van demostrar pitjors habilitats. En aquest sentit recomanen que els pares limitin la quantitat de temps que els nens utilitzen aquests dispositius.
Sorprenentment, els investigadors van trobar que l'exposició a dispositius tradicionals, com la televisió, no estava relacionada tan relacionada amb l'autoregulació com els mòbils i les tablets. Possiblement, perquè solen proporcionar contingut més propi per als nens i llancen advertències als pares perquè estiguin més pendents.