Sabies que la dilatació de les pupil·les pot donar informació sobre la teva capacitat auditiva? Així ha quedat manifest en un estudi dut a terme per experts de la Universitat d'Oregon, que s'han fixat en el comportament de les òlibes per fer aquest descobriment.

Els científics volien trobar una manera per avaluar l'audició que va més enllà de les formes normals, com l'ús del diapasó, l'examen de distància del parlant i les proves de llindar de to pur. El problema d'aquestes proves és que involucren el mateix pacient, que ha de donar una resposta en funció dels seus reflexos, com aixecar la mà o pitjar un botó en sentir un so en particular. Gràcies a aquests exàmens es poden determinar quins tons i nivells senten les persones.

Òliba

Però... què passa amb aquells que no tenen aquesta capacitat de resposta, com les persones que són impedides, que han tingut un accident cerebrovascular, que tenen problemes de desenvolupament o fins i tot els nadons? En aquests casos hi pot haver proves específiques, però aquests experts han aconseguit desenvolupar un nou mètode alternatiu d'avaluar l'audició d'algú que no requereix una resposta directa de la seva part.

La investigació

Per tirar endavant aquest nou mètode, van observar com les òlibes dilaten les seves pupil·les quan perceben els sons, una cosa que ja se sabia que feien. L'equip va plantejar la hipòtesi que podria passar el mateix en les persones i els resultats apareixen en el Journal of the Association for Research in Otolaryngology.

Per comprovar-ho, van utilitzar tecnologia de seguiment ocular per examinar les pupil·les de 31 adults, amb una edat mitjana de 24 anys, que no tenien pèrdua auditiva. Van utilitzar una càmera de vídeo infraroja per fer un seguiment als participants mentre prenien una prova d'audició estàndard. La prova els va involucrar pressionant un botó si escoltaven sorolls a la freqüència d'1, 2, 4 i 8 quilohertzs (kHz), respectivament.

Durant la prova, els participants també van haver de mirar la pantalla d'un ordinador. Va aparèixer un punt a la pantalla, seguit de tons amb retards aleatoris, el que va impedir que els participants pronostiquessin quan escoltarien el so. Això els va ajudar a evitar l'expectativa d'un patró determinat. Quan els participants van veure que el punt es convertia en un signe d'interrogació a la pantalla, havien d'indicar si havien escoltat el so o no. Els investigadors van rastrejar la mida de la pupil·la dels participants durant almenys 1 segon abans del so i 2 segons després.

Ull (1)

Excloent la dilatació de la pupil·la –que pot passar fruit de l'esforç cognitiu que implica pressionar el botó cada vegada que ho havien de fer–, es va comprovar que les pupil·les van començar a dilatar-se aproximadament 25 centèsimes de segon després del so. El fet que la dilatació de la pupil·la fos tan ràpida va permetre als investigadors veure i establir la causalitat. És a dir, que la dilatació de la pupil·la era tan sensible com el mètode de pressionar un botó. Així, van poder mesurar l'audició a través d'aquesta resposta reflexa en què no van haver d'intervenir directament els pacients.