Científics de la Universitat de Granada han construït nous models de pell artificial amb cèl·lules mare de teixit adipós, polpa dental, medul·la òssia i cordó umbilical que podran emmagatzemar-se en bancs de teixits per al seu ús immediat en grans cremats.
El grup d'Enginyeria Tissular del Departament d'Histologia, que dirigeix el professor Antonio Campos, va desenvolupar en el 2012 un nou model de pell artificial amb propietats molt similars a la pell nativa a partir de cèl·lules mare procedents de biòpsies cutànies i d'un biomaterial format per fibrina i agarosa, també dissenyat pel grup.
Després d'investigacions preclíniques i controls de qualitat, l'esmentada pell es va aplicar per primera vegada amb èxit el 2016 a grans cremats, després de la seva elaboració com a medicament de teràpia avançada per l'IATA (Iniciativa Andalusa de Teràpies avançades).
La generació de l'esmentada pell exigeix per a la seva fabricació obtenir biòpsies cutànies de les zones no cremades dels pacients per poder elaborar posteriorment la pell artificial a implantar en els pacients, en un procés que requereix diverses setmanes.
El grup d'Enginyeria Tissular de l'UGR ha aconseguit ara la biofabricació de quatre nous models de pell artificial utilitzant cèl·lules mare de teixit adipós, polpa dental, medul·la òssia i cordó umbilical.
Els científics han aconseguit diferenciar aquestes cèl·lules mare en teixit epitelial sobre el biomaterial prèviament dissenyat, la qual cosa genera d'aquesta manera pell artificial a partir d'aquestes noves fonts cel·lulars.
L'avantatge d'aquests nous models consisteix en la seva possible utilització amb caràcter immediat, sense la necessària espera de diverses setmanes per a la fabricació de la pell artificial amb les cèl·lules del pacient cremat, ha informat aquest dijous l'UGR.
En la investigació es duu a terme un estudi comparat histològic, genètic i d'histocompatibilitat a la pell fabricada amb cada tipus de cèl·lula mare, i s'estableixen les característiques dels diferents models generats i el seu possible ús terapèutic, sobretot en aquells pacients la gravetat dels quals no els permetria esperar el temps necessari per a la fabricació de pell artificial amb les seves pròpies cèl·lules.