Són infinites les mirades sobre l'alteració que produeixen en la nostra vida quotidiana les mesures de confinament incloses en el Reial Decret Llei 8/2020. Entre totes, destaquen les dificultats que afronten les dones amb càrregues familiars, que passen el confinament compaginant-les amb la seva jornada laboral mitjançant el teletreball, que amb prou feines era el 4% abans de la pandèmia.

Aquesta és una mirada cap a la hipotètica conciliació familiar i laboral quan ambdós esdeveniments conflueixen i transcorren en el mateix espai i temps, en un escenari on tot s'encavalca i desdibuixa.

Ha estat la divisió sexual del treball que ha legitimat tant la separació d'espais, com els falsos discursos dicotòmics que generen antagonismes entre les identitats sexuals d'una banda i entre els àmbits públic i privat-domèstic per l'altra.

El primer (l'àmbit públic), dedicat a la producció de béns, tradicionalment atribuït als homes. El segon (l'àmbit privat), centrat en les tasques de reproducció i cura de la vida, tradicionalment assignat a les dones, una problemàtica específica quen roman invisibilitzada. Tot i això, aquesta divisió ha estat ara diluïda a moltes llars a conseqüència de la conjunció entre el confinament i el teletreball.

La cultura i el discurs social

Malgrat el discurs oficial a favor de la igualtat d'oportunitats, i malgrat els canvis de model de paternitats i masculinitats, la cultura i el discurs social marquen els diferents usos d'espais i temps.

Mentre que per a les dones aquest discurs ha condicionat un catàleg de pràctiques de cura i altres tasques que els impedien d'apropiar-se d'un temps en singular, per als homes s'ha traduït en el benefici del temps propi.

Bona part de les pràctiques quotidianes de cures es regeixen per aquest ús del temps. Segons l'última enquesta d'usos del temps disponible, les dones dedicaven el doble de temps a les tasques de cura que els homes.

Dones amb menors a càrrec

En aquest context de crisi sense precedents, quins efectes pot tenir aquesta situació en la conciliació entre les dones que teletreballen i tenen menors a càrrec?

Un grup d'investigació de la Universitat de València ha iniciat, des de la Sociologia, un estudi basat en entrevistes telefòniques a dones en aquestes situacions, i del qual ja es poden mostrar alguns resultats preliminars. A més de les entrevistes en profunditat, s'ha posat en marxa un qüestionari que fins i tot està obert a respostes.

Alguns resultats preliminars

  1. Les dones que teletreballen mentre els nens i nenes estan confinats a casa no només han de treballar i, alhora, cuidar els petits. En ocasions també han de facilitar que les seves parelles treballin o teletreballin. Sol ser així quan els horaris de treball de la parella són rígids i no permeten interrupcions.

  2. A algunes dones els fa l'efecte que tot el dia treballen. Sovint, la flexibilitat d'horaris esdevé una demostració i un exercici de responsabilitat contínues envers els seus superiors. Moltes treballen alhora que cuiden —tot el dia.

  3. Són les mares les que, majoritàriament, s'encarreguen del seguiment escolar dels fills i filles. És un element d'ansietat i estrès afegit que fins i tot podria fer malbé la convivència amb les i els menors reclosos.

  4. Les pantalles en criatures de poca edat esdevenen un pervers recurs facilitador de la jornada laboral.

  5. En algunes parelles s'ha observat una millor disposició dels homes a tasques que no solien fer abans: posar la rentadora, cuinar, anar a comprar, compartir hores de joc amb els menuts...

  6. Per últim, és un recurs habitual de les mares ocupades en tasques flexibles, i que demanen tasques de màxima concentració i silenci, teletreballar de matinada, bé sigui endarrerint l'hora d'anar a dormir o llevant-se abans que la resta de la família. Això també permet a les mares atendre la rigidesa del treball de cures, organitzar i gestionar la jornada educativa de fills i filles confinats en edat d'escolarització obligatòria.

Canviarà alguna cosa després del confinament?

Són moltes les preguntes que s'entreveuen de cara a un futur immediat. Què passarà quan la ciutadania hagi de donar respostes a la potencial crisi de cures que ja s'albira? Com es resoldrà la situació després del confinament sense els serveis educatius essencials que permetin el desenvolupament de les jornades laborals presencials? Continuaran sent les dones qui més sovint adoptin el paper de baula flexible quan el requeriment de les cures esdevé rígid i exigent?The Conversation

Cristina Benlloch, Departament de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València i Empar Aguado Bloise, Professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de l'UVEG, membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona UVEG, membre del Consell de l'IET de la UAB, Universitat de València. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.