Aquest cap de setmana arriba el tradicional canvi d'hora, el primer de l'any. A la matinada del dissabte 30 al diumenge 31 de març caldrà avançar els rellotges i a les 02.00 seran les 03.00 hores. Dormim, per tant, una hora menys, igual com succeeix a la resta de la Unió Europea.

Les raons d'aquest canvi són conegudes: aprofitar les hores de llum solar i estalviar més energia. Però no tothom ho té tan clar a Europa, ja que en els últims mesos s'ha generat un gran debat sobre la possibilitat d'abolir la mesura. De fet, la intenció era que aquest cap de setmana fos l'última vegada que es dugués a terme el canvi horari, després de realitzar una enquesta entre habitants de la UE que es van mostrar majoritàriament partidaris d'eliminar-lo.

Finalment, s'ha aprovat una directiva per la qual es dona de termini als Estats membres fins a l'abril del 2021 per decidir si volen que els seus països mantinguin de forma fixa l'horari d'estiu o el d'hivern, així que caldrà esperar.

Encara que bona part de la població no percep que el canvi horari afecti directament la seva salut, existeixen estudis que demostren que sí que té riscos. Per exemple, un estudi dut a terme a Finlàndia va concloure que el nombre d'accidents cerebrovasculars era un 8% més alt en els dos dies posteriors a l'horari d'estiu. Els malalts de càncer tenien encara més possibilitats ―fins i tot un 25% més―, i en les persones majors de 65 anys s'incrementava en un 20%.

Per dur-lo a terme, els experts van comparar l'índex d'accidents cerebrovasculars en més de 3.000 persones hospitalitzades la setmana després d'un canvi d'horari d'estiu davant un altre grup hospitalitzat dues setmanes abans o després d'aquella setmana.

També sembla afectar el cor. Una investigació publicada a Open Heart va demostrar un augment del 25% en el nombre d'atacs cardíacs que es produeixen dilluns després que comenci l'horari d'estiu, en comparació amb la resta de dilluns de l'any.

Un altre estudi recollit per Chronobiology International, va concloure que les taxes d'avortament involuntari van ser molt més altes per a les dones que van realitzar un tractament de fecundació in vitro dins dels 21 dies de l'inici de l'horari d'estiu, en comparació amb les que el van realitzar la resta de l'any. La investigació apunta que els canvis en el ritme circadià poden afectar la fertilitat i la reproducció.

En el cas dels joves i adolescents, una investigació publicada en el Journal of Clinical Sleep Medicine va demostrar que els adolescents, després del canvi d'hora de primavera, van perdre una gran quantitat de son que va repercutir en més somnolència, retard en el temps de reacció i menor capacitat d'atenció. També es va analitzar com es produeixen més accidents automobilístics en els dies posteriors al canvi d'horari.

Existeix, per tant, evidència científica que el canvi horari afecta la nostra salut i el nostre ritme circadià. Aquests són alguns consells per minimitzar els riscos:

  • Dormir com a mínim set hores en els dies anteriors i posteriors.
  • Ajustar gradualment el temps a l'hora d'anar al llit els dies previs, al voltant de 15 minuts per no fer que el canvi resulti tan brusc.
  • Sortir al carrer el matí de diumenge aviat perquè el nostre ritme circadià s'ajusti de forma més ràpida gràcies a la llum solar.
  • Anar-se'n a dormir aviat diumenge a la nit per assegurar-se un bon descans per començar dilluns la setmana.