Habitualment, les persones insegures solen sentir que quan els seus amics pensen en elles, en realitat tenen una imatge negativa o senten que poden ser criticades quan no són presents. Però el cert és que la realitat s'allunya bastant d'aquest mite que tots hem sentit alguna vegada.
Una nova investigació realitzada per experts de la Universitat Estatal d'Ohio i de la d'Oregon als Estats Units, s'ha dedicat a estudiar els patrons d'activitat cerebral que es troben als cervells dels amics d'una persona quan consideren els trets de la personalitat de la mateixa. I els resultats han demostrat que són notablement similars als que es troben al cervell d'aquesta mateixa persona quan pensa en si mateixa.
El coautor de l'estudi, el professor de psicologia Dylan Wagner, afirma que a priori, els experts que han treballat en la investigació pensaven que els patrons de pensament d'una persona i els seus amics no tenien perquè ser els mateixos en pensar en aquesta mateixa persona, perquè encara que tinguessin les mateixes idees, cada cervell codifica la informació d'una manera diferent.
La investigació
L'estudi ha estat publicat en el Journal of Personality and Social Psychology i per dur-lo a terme es va crear un grup d'onze persones que eren totes amigues entre si en diferents graus. Es tractava d'un grup bastant unit de la universitat que passava molt temps junt tant dins com fora de les aules. Els investigadors van realitzar la investigació basant-se en el mètode anomenat Round-robin, que es basa en un algoritme que s'utilitza per seleccionar tots els abstractes en un grup de manera equitativa i en un ordre racional.
Mitjançant aquest mètode, tots els amics s'avaluaven entre si i a si mateixos. En una sessió, cada participant va qualificar cada un dels altres deu i a ell mateix segons una varietat de trets de personalitat que es van plasmar en un qüestionari escrit. A continuació, en una altra sessió, cadascun dels 11 participants va realitzar avaluacions similars mentre se'ls passava un escàner de ressonància magnètica funcional, que va prendre imatges del cervell de cada persona mentre completava una tasca similar a la que va fer anteriorment.
En total, van qualificar a cada un dels seus amics i a ells mateixos en funció de 48 trets, com per exemple, solitari, trist, fred, mandrós, crític, innocent, entusiasta, matusser, de moda, servicial, intel·ligent, puntual i agradable. Els investigadors van comprovar com es produïa activitat a l'escorça prefrontal medial, una part del cervell implicada en pensar en un mateix i en els altres. La investigació va demostrar que l'activitat cerebral que presentava cada participant en avaluar-se a si mateix s'assemblava molt a l'activitat dels seus amics quan l'avaluaven a ell.
Vol això dir que la imatge que tenim de nosaltres mateixos està en part determinada per la imatge que tenen de nosaltres els altres? Tot sembla indicar que en certa manera això és així i, tot i que encara fa falta molta investigació sobre això, aquest estudi resulta molt útil per determinar com ens formem l'opinió de nosaltres mateixos i com ens influeixen els pensaments dels altres.