En molts processos patològics, sobretot aquells que tenen a veure amb la salut mental, les teràpies són essencials en el tractament que segueixen els malalts. Tanmateix, en alguns casos, el fet d'haver d'acudir a un terapeuta professional i posar-se a parlar amb ell, pot resultar aclaparadora per a alguns pacients. Una nova investigació apunta a una nova possibilitat que ofereixen les noves tecnologies.

L'estudi de la Universitat Edith Cowan va demostrar que el 30 % de les persones prefereix parlar sobre experiències negatives amb un avatar de realitat virtual, en lloc d'una persona. Els investigadors van comparar les interaccions socials en les quals les persones participaven en una conversa de realitat virtual davant les cara a cara.

Van utilitzar la tecnologia de captació de moviment de la cara i el cos per crear un avatar de moviment realista que imitava de prop a la seva contrapart de la vida real, després van analitzar com les persones interactuaven amb els avatars en comparació amb les persones.

El doctor Shane Rogers, autor de l'estudi, assegura que els participants van qualificar la seva experiència en funció de factors com el gaudi, la comprensió percebuda, la comoditat, la incomoditat i el grau en què van sentir que van revelar informació sobre si mateixos. "En general, les persones van qualificar la interacció social amb realitat virtual com a similar a la interacció cara a cara, amb l'excepció de la proximitat, on les persones tendien a sentir-se una mica més properes entre si quan estaven cara a cara", afirma l'expert.

Dona Realitat Virtual

Si bé la tecnologia de realitat virtual ha existit durant algun temps, el Dr. Rogers subratlla que aquest estudi va suggerir que l'ús de la captació de moviment per millorar la realitat virtual podria catapultar-la a la nostra vida quotidiana. "Aquesta tecnologia té el potencial per a una àmplia aplicació en una sèrie d'àrees, com la conversa informal, els negocis, el turisme, l'educació i la teràpia", explica.

Segons la investigació, el 30 % de les persones preferien revelar experiències negatives a través de la realitat virtual. Això significa que la teràpia podria obrir-se a noves persones que no s'asseguin còmodes amb les interaccions cara a cara tradicionals.

"També podria permetre als terapeutes realitzar la teràpia de manera més efectiva a distància, ja que una persona pot ser a la sala del terapeuta (en realitat virtual) mentre està asseguda a la seva pròpia casa". El Dr. Rogers assegura que en els pròxims cinc anys la interacció social de realitat virtual es convertís en una mica molt més quotidià del que pensem.