El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ha rebut aquest migdia Pedro Sánchez, primer secretari del PSOE, a la seu presidencial del covern basc, a Vitoria.

Durant la trobada, Sánchez ha buscat sumar el suport d’Urkullu per a una reforma de la Constitució que plantegi un nou model d'Estat "plurinacional".

Ambdós dirigents han estat acompanyats en la seva reunió per Andoni Ortuzar, president de l'EBB del PNB, i Idoia Mendia, líder del PSE-EE, i han aprofundit en la necessitat d'"abordar una reflexió compartida i serena sobre el model d'Estat que fructifiqui en una nova estructura territorial que s'endinsi en la plurinacionalitat de l'Estat".

A més, Sánchez s'ha compromès a defensar a Madrid que es completin totes les transferències pendents de traspassar a Euskadi, entre elles, la de presons i la gestió econòmica de la Seguretat Social, sense trencar la caixa única.

Els dirigents socialistes han posat sobre la taula la seva proposta de reforma constitucional —Pedro Sánchez pretén que s'abordi en una subcomissió al Congrés dels Diputats—. Tots els reunits han compartit que hi ha d'haver una reforma del model d'Estat per donar resposta a les reclamacions territorials i poder aprofundir en la plurinacionalitat.

No obstant això, el PNB, encara que no descarta de pla que hi hagi una modificació de la Carta Magna, tampoc no creu que sigui necessària per abordar aquesta qüestió, i hauria d'analitzar de quina forma i com plantegen els socialistes que es realitzi.

La formació liderada per Andoni Ortuzar tem que el debat de la reforma constitucional s'abordi sense que existeixi el consens necessari entre els grups, i la discussió es prolongui sine die, sense que es resolgui el problema territorial i sense saber en què pot desembocar.

En tot cas, els mitjans consultats han assegurat que no se'ls ha traslladat en concret el plantejament de la creació d'una subcomissió al Congrés dels Diputats per tractar la modificació de la Carta Magna, ni se'ls ha proposat actuacions conjuntes a la Cambra Baixa per reformar polítiques del PP.

Per la seva part, els socialistes han assenyalat que Pedro Sánchez ha sondejat el PNB sobre la seva disposició davant de la seva proposta de reforma constitucional, i creuen que existeix "una actitud positiva", encara que manté "alguna reticència".

En aquest sentit, han observat que els jeltzales prefereixen parlar de com abordar el debat sobre el model territorial de l'Estat, però tenen "la impressió" que el PNB "té una actitud positiva cap al plantejament" de la modificació de la Carta Magna.

Acord de govern PNB-PSE

Durant la trobada entre el lehendakari, el president de l'EBB, el líder del PSOE i la secretària general dels socialistes bascos també s'ha realitzat "una valoració satisfactòria" del govern de coalició PNB-PSE, i el PSOE s'ha compromès a defensar a Madrid els compromisos assolits entre els dos partits en el seu programa de govern.

En l'acord de l'executiu autonòmic, ambdues formacions es van comprometre a sol·licitar el compliment íntegre de l'Estatut i, per tant, que es materialitzin les transferències pendents, entre elles, la de presons i la de la gestió econòmica de la Seguretat Social, sense que es trenqui la caixa única de les pensions (aquesta última està contemplada d'aquesta forma en la disposició transitòria cinquena de l'Estatut de Gernika). Aquestes dues competències són les que l'executiu del PNB i PSE-EE ha establert com a prioritàries.

Així mateix, Iñigo Urkullu, Andoni Ortuzar, Pedro Sánchez i Idoia Mendia han compartit "la necessitat d'avançar en el futur polític d'Euskadi amb l'actualització i aprofundiment de l'autogovern, de manera que permeti avançar en la convivència, i en la cohesió i justícia social".

Política penitenciària

En el tema de la política penitenciària, "en nom de l'aprofundiment en la normalització en la convivència", PSOE, jeltzales i govern basc consideren que, "dins del marc de les possibilitats legals vigents, s'ha d'abordar la qüestió dels presos, la política penitenciària i la reinserció d'una manera conforme a la nova situació social", segons una comunicació conjunta feta pública després de la reunió.

Ambdues parts també han realitzat una "valoració satisfactòria" del clima econòmic i polític que viu Euskadi en l'actualitat, i han constatat coincidències en els seus plantejaments sobre polítiques públiques socials.