No només el sobiranisme comença a escalfar motors pel referèndum que Carles Puigdemont, per encàrrec del Parlament, vol celebrar com a molt tard al setembre. L’unionisme, que els darrers anys ha vist com proliferaven les entitats de caràcter civil sense aconseguir establir una línia de treball conjunta, també es prepara per fer front a un nou xoc. Segurament l’intent amb més ressò mediàtic ha estat Societat Civil Catalana, entitat constantment esquitxada per la polèmica i que, a la pràctica, tampoc ha aconseguit anar gaire més enllà, pel que fa a la unitat, que els seus antecessors.

Si l’independentisme es vanta de pluralitat ideològica, però, l’espanyolisme tampoc es queda curt: de la dreta a l’esquerra, de partits a grups d’opinió o associacions... i de defensar fermament la democràcia a qüestionar-la o fins i tot, a l’extrem, oposar-s’hi.

Buscar la unitat

Concòrdia Cívica és el nou intent de trobar una certa unitat entre el bloc que s’oposa al sobiranisme. La plataforma es va presentar dijous a la premsa assegurant que el referèndum que proposa el Govern “no es farà” perquè “està fora de la llei”. La seva impulsora i presidenta és la catedràtica de Dret Constitucional a la UAB Teresa Freixes, i la intenció és sumar persones provinents de diverses organitzacions com Societat Civil Catalana (SCC), el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya, Convivencia Cívica Catalana i el Centre Lliure d'Art i Cultura, entre d’altres. “Tots junts volem expressar que desitgem una Catalunya oberta, plural, que tingui presència a Espanya, Europa i una Catalunya moderna i no tancada en si mateixa”, diu Freixes. 

L’objectiu no és nou: oposar-se al referèndum, fer sentir la veu de l’unionisme –a Catalunya, a l’Estat espanyol, a Europa i al món, diuen– i posar “raó” en un debat “de molta emoció”. En ser preguntada sobre el referèndum, Freixes va assegurar durant la presentació que “el referèndum no es farà perquè no hi ha marc legal per poder-lo fer”, i va afirmar que només es podria tirar endavant en cas de reformar prèviament la Constitució. Tot i això, però, Freixes ja va apuntar que, arribats en aquest punt, la plataforma difícilment acabaria donant suport a la separació. “No hi ha raons ni econòmiques, ni socials, ni polítiques, ni culturals” per apostar per la independència, va sentenciar la catedràtica.

Foto: Twitter @cslhospitalet

A la roda de premsa de dijous també hi van participar el president del Grup de Periodistes Pi i Margall, Sergio Fidalgo, i el president d’Empresaris de Catalunya, Josep Bou, i al vespre, a la fila zero de l’acte públic celebrat a l’Hospitalet, hi destacava la presència del coordinador general del PPC, Xavier García Albiol; del president de C’s, Albert Rivera, i la líder de la formació al Parlament, Inés Arrimadas. 

Enèsim intent

Els moviments contra el sobiranisme no són nous a Catalunya, però els passos de la Generalitat dels darrers anys n’han accelerat el ritme de creació... i de "desaparició": propostes més o menys sòlides que han buscat el seu espai i que en molts casos no han gaudit de ressò més enllà del dia de la presentació oficial.

  • Societat Civil Catalana:  es va presentar públicament el 23 d’abril del 2014, i aquell mateix any ja havia aconseguit reunir-se amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Els seus actes han aconseguit imatges d’unitat contra el sobiranisme, també amb una notable presència del PSC. Entre d'altres, l'expresident de la Generalitat José Montilla ha participat en actes de l'entitat. Si al principi se l’havia arribat a equiparar a l’Assemblea Nacional Catalana, els últims escàndols i la constatació que té pocs associats han minvat la notorietat de la iniciativa. El mes de setembre passat, el fins aleshores president i cara visible de l’entitat, Josep Ramon Bosch, va deixar el càrrec empès per la publicació d’unes presumptes amenaces que havia dirigit a independentistes a través de les xarxes socials. Des d’aleshores, l’entitat no ha aconseguit aixecar el cap i s’ha obert un espai que la nova iniciativa de Freixes podria intentar ocupar. Un dels primers signants del manifest de Societat Civil Catalana va ser l’actual delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo.
  • Somatemps: es va presentar a Poblet l’any 2014, només tres dies després de la presentació de Societat Civil Catalana, entitat amb què ha col·laborat des del principi. De fet, el president fundador de Somatemps és Josep Ramon Bosch, que posteriorment va saltar a Societat Civil. El nom respon a l’expressió “hi som a temps” (d’aturar l’independentisme, s’entén), i al somrtent, una organització parapolicial constituïda per autoprotegir els catalans. Com moltes altres entitats, la seva activitat ha disminuït notablement els darrers temps. Aquest estiu, va participar en la creació d'un comitè organitzador de la Festa Nacional d'Espanya i la Hispanitat a Barcelona. L’activitat, això sí, no ha afluixat a les xarxes, on Somatemps continua llançant missatges contra el sobiranisme.
  • Convivencia Cívica Catalana: El seu president, Francisco Caja, ja brandava la bandera espanyolista molt abans que l’independentisme s’instal·lés entre els partits amb més representació al Parlament. Caja, un riojà professor del departament d’Història de la Universitat de Barcelona, es va erigir des del 2001 com a defensor dels drets lingüístics dels castellanoparlants a Catalunya. L’entitat ha col·laborat sovint amb Ciutadans, i ha estat una de les organitzadores dels actes per commemorar el Dia de la Hispanitat a Barcelona. En la lluita contra la immersió lingüística, Convivencia Cívica Catalana va tenir el suport explícit d’Alícia Sánchez-Camacho. Des dels seus inicis, el 1998, fins al 2001, l'entitat va ser presidida per Aleix Vidal-Quadras, en aquell moment diputat del PP.

​

Foto: ACN

  • Asociación por la tolerancia: en el camí de la crítica a la immersió lingüística, Francisco Caja no ha estat sol. La veterana Asociación por la Tolerància es va fundar l’any 1992 per lluitar contra el “nacionalisme excloent”. L’entitat entrega cada any el premi a la Tolerància, que ha estat atorgat a personatges públics com Francesc de Carreras, Albert Boadella –aquests dos, membres del grup promotor de Ciutadans– Baltasar Garzón, Mario Vargas Llosa i José Luís Bonet. Els seus cavalls de batalla: el nacionalisme, el bilingüisme i el terrorisme d’ETA.
  • Moviment Cívic d’Espanya i Catalans: l’entitat treballa per mantenir viva la flama de l’unionisme a Catalunya tot i les evidents dificultats de mobilització per les quals passa. L’última mostra, el Dia de la Constitució Espanyola passat, quan amb prou feines va congregar uns centenars de manifestants a la Via Laietana, com es pot veure en aquestes imatges. El 2012 aquest moviment va ser l'impulsor inicial de la concentració per la unitat d'Espanya celebrada el 12 d'octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, reacció a la massiva mobilització de l’Onze de Setembre d’aquell any. Al web de l’entitat, s’explica que va néixer amb un objectiu “bàsic i irrenunciable: defensar la pertinença de Catalunya a Espanya, la seva unitat, amb respecte i solidaritat”. El que uneix els seus integrants, expliquen, és “l’amor cap a Espanya”.
  • Empresaris de Catalunya: més recentment, el novembre del 2014, naixia Empresaris de Catalunya, una entitat presidida per Josep Bou que no es dirigia al conjunt de la societat civil sinó que apuntava directament als empresaris. L’objectiu, explica l’entitat, és “donar veu als empresaris i professionals de l’empresa que volem alertar de les conseqüències negatives que portaria el «procés secessionista» a l’activitat econòmica”. L’entitat ha anunciat que viatjarà dimecres a Brussel·les, l’endemà que Puigdemont, Junqueras i Romeva hi ofereixin una conferència per explicar el procés sobiranista català. L’acte l’ha organitzat l’eurodiputada ex-UPyD Teresa Giménez Barbat i té com a objectiu “explicar els problemes socials i econòmics derivats del procés”.
  • Grup de Periodistes Pi i Margall: amb la mateixa voluntat de dirigir-se a un públic concret, fa un any naixia aquest grup de periodistes que busca fer de contrapès al sobiranisme, en aquest cas, en el camp del periodisme. Creat amb la idea de “facilitar la convivència entre els catalans i d’aquests amb la resta d’espanyols”, els darrers mesos ha estat notícia, per exemple, per demanar que es rescindís el contracte d’Empar Moliner a TV3 per haver simulat que cremava una Constitució en directe per denunciar la decisió del Constitucional d’anul·lar part del decret que protegia del tall de subministraments les famílies més desprotegides.

La Tercera Via

La gran aposta de Societat Civil Catalana, i sembla que també ara de Concòrdia Cívica, ha estat sumar suports polítics més enllà del Partit Popular i Ciutadans: concretament, entre els principals representants de l’anomenada Tercera Via. Ho han aconseguit amb el PSC, però no se n’han sortit amb entitats com Lliures, Construïm o Federalistes d’Esquerres, que busquen fer-se un forat lluny de l’independentisme però en un marc no necessàriament espanyolista. Una via, en qualsevol cas, que s’ha demostrat col·lapsada de pretendents.

“Parts descontrolades”

Però, per què l’unionisme no aconsegueix cohesionar-se? El mes de novembre passat, just després de ser nomenat, el nou president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomà, ho explicava en una entrevista a Europa Press. Gomà va explicar que algunes d’aquestes entitats "de bona fe, tenen potser alguns costats una mica descontrolats", una cosa que es barreja amb la intenció que, segons ell, tenen els independentistes de desprestigiar SCC i vincular-la amb el nazisme i el franquisme. "Ja que tot el sector independentista, els talibans i els exèrcits mediàtics ens estan escorant cap al més pur nazisme, l'extrema dreta, només ens falta que en una manifestació en què hi hagi SCC sortís una bandera aconstitucional o franquista", va argumentar davant la negativa de sumar-se als actes de Somatemps, Convivencia Cívica Catalana, Asociación Regeneración Democrática i Moviment Cívic 12 d'Octubre.

Sigui pel que sigui, els precedents semblen donar poques esperances a l'objectiu de la nova aposta unionista. Concòrdia Cívica té davant seu el repte de refer l'espai de Societat Civil –que, de fet, mai ha aconseguit el grau d'unitat que pretenia–, alhora que li tocarà treballar contra un referèndum que el Govern català es mostra decidit a celebrar.