El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la querella presentada per l'Ajuntament de Barcelona contra sis magistrats dels jutjats que van exercir entre el 1956 i el 1977, durant el franquisme, per les mesures d'internament imposades en 553 causes contra els homosexuals. Una moció aprovada al ple municipal el 31 de març del 2017 havia acordat "la interposició de querella davant dels jutjats de Barcelona per a la investigació i enjudiciament dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista".

Segons ha informat el TSJC en un comunicat, el tribunal descarta investigar aquests jutges per un delicte de lesa humanitat i funda la inadmissió "en les exigències del principi de legalitat penal en la seva connexió amb els principis de seguretat jurídica i d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores", segons l'article 9.3 de la Constitució.

En una interlocutòria, consultada per Europa Press, l'alt tribunal considera que a les decisions d'aquests jutges franquistes "els faltava tipicitat criminal en l'ordenament intern espanyol en l'època de la seva execució, la qual cosa en fa inviable la persecució davant dels òrgans de la jurisdicció penal en atenció a la vigència inderogable del principi de legalitat".

El tribunal constata que els delictes de lesa humanitat tenen un reconeixement consuetudinari des dels Principis del Tribunal de Nuremberg del 1945 i són imprescriptibles, però que no van ser incorporats al Codi Penal espanyol fins a la Llei orgànica 15/2003, i tampoc no es van adoptar els convenis internacionals que insten a perseguir aquests delictes fins a la democràcia, el 1977.

El magistrat ponent, Jordi Seguí, expressa, no obstant això, que aquesta decisió és "sense perjudici de la valoració que hagi de merèixer des d'una perspectiva històrica" la persecució dels homosexuals per part de la dictadura franquista, en el marc de la lluita pel reconeixement i expansió dels drets humans. "És indubtable que una societat democràtica i lliure, com la vigent a Espanya des de l'aprovació de la Constitució del 1978, fundada en els principis d'igualtat entre les persones i d'interdicció de cap discriminació per raó de sexe (article 14 de la Constitució), és incompatible" amb la regulació franquista que emparava aquestes decisions judicials, postil·la.