La defensa del vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha tornat a demanar al Tribunal Suprem que li permeti sortir de presó per anar als plens del Parlament, al·legant que tots els diputats tenen "el deure d'assistir-hi" i que "el seu vot és indelegable".

Així ho manté Andreu Van den Eynde, advocat de Junqueras, en el recurs que ha presentat avui davant la sala del Tribunal Suprem, després que divendres passat, dia 12, el jutge que l'investiga per rebel·lió li denegués la seva petició de sortir de la presó per assistir als plens del Parlament i obrís la porta que la Mesa arbitrés una solució perquè pogués delegar el seu vot.

Precisament, Junqueras ha recorregut aquesta decisió davant el Suprem, després que el Parlament hagi elegit com a president Roger Torrent, amb el vot delegat dels tres diputats de JuntsxCat i ERC empresonats, i que els parlamentaris que són a Brussel·les hagin sol·licitat fer-ho també per a la sessió d'investidura del president de la Generalitat.

El recurs invoca el reglament del Parlament, que estableix que els diputats "han d'assistir als debats i votacions del ple" i que la seva figura "és insubstituïble tant formalment i funcionalment com respecte al dret fonamental del qual la funció legislativa és vehicle: la representació popular".

"El seu vot és indelegable. Un diputat electe ha de poder emetre el seu vot i, per tant, participar en el plenari", afegeix el recurs, que adverteix: "No fer-ho modificaria l'aritmètica parlamentària i alteraria la voluntat popular que s'expressa a través dels seus representants a les cambres legislatives".

Per a la defensa de Junqueras, en declarar la seva incapacitat legal per acudir als plens del Parlament, el jutge resol "de forma errònia" el "conflicte d'interessos" entre el dret a la participació política i la presó preventiva.

Segons l'advocat, el suggeriment de delegació de vot que fa Llarena "parteix d'una interpretació aliena al sentit gramatical de la norma parlamentària, aliena als precedents, contrària a la filosofia que inspira el precepte reglamentari" i, a més, "efectuada per un òrgan d'un altre poder de l'Estat diferent del legislatiu".

Van den Eynde insisteix que el dret de participació política implica la intervenció en els "debats, la discussió parlamentària, la interpel·lació directa al govern", així com l'emissió del vot i la "configuració de la voluntat popular genuïna, que és la que representa el concret diputat".

"El problema no consisteix tant en l'existència de fórmules interpretatives innovadores quant al fet que aquestes interpretacions s'efectuen per limitar un dret fonamental" que, segons l'advocat de Junqueras, està reconegut per llei orgànica, per la Constitució, el Conveni Europeu de Drets Humans i "altres instruments internacionals que fonamenten els principis de la democràcia".

El lletrat sosté que la decisió de denegar l'excarceració de Junqueras per als plens té com a efecte "la distorsió de la institució parlamentària" i compara la sortida de presó del vicepresident amb la sortida de presó d'un pres per anar a l'hospital o "al funeral d'un parent pròxim".

En relació amb l'argument de Llarena que hi ha risc de reiteració delictiva si Junqueras surt de presó per haver impulsat multitudinàries manifestacions, el recurs argumenta que "si una mobilització popular no permet retallar els drets polítics d'algú en llibertat provisional, a qui es pot donar suport públicament de forma massiva, no hauria de fer-ho tampoc per a algú en presó preventiva".

La defensa de Junqueras es remet en el seu recurs a la tesi doctoral del mateix fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, sobre la immunitat dels diputats, cosa que al seu parer: "Ens ha de fer reflexionar sobre l'especial estatus del representant polític i les seves relacions amb la jurisdicció penal".

"La filosofia que inspira la institució de la inviolabilitat i immunitat parlamentàries, com tan encertadament defensa Sánchez Melgar en la monografia de referència en la matèria, no és una altra que la de garantir al màxim les funcions del representant polític i protegir-les, a més de la ingerència d'altres poders de l'Estat, que suposarien un desgast del sistema democràtic", afegeix.