Candidats de Junts pel Sí en l'acte de Nou Barris

Eduardo Reyes, sisè de la candidatura de Junts pel Sí i membre de "Súmate", puja a l’escenari instal·lat al carrer. Se sent na veu des de la vorera: “Ara, el torn dels traïdors!”. És un home que ha estat tot el míting increpant als oradors. “No cal ni contestar”, s’insta des del micròfon. La mateixa crida que s’ha escoltat quan un altre espontani vestit amb la samarreta de La Roja ha interromput l’acte, increpant als oradors pel 3% quan tot just començaven els parlaments. Els assistents l’han replicat cridant "Independència!" Aquesta campanya és diferent. Del tot diferent. Eduardo Reyes parla des de la Via Júlia de Barcelona. “Hem ajudat els catalans a fer la Catalunya que tenim avui, per això no ens hem d’integrar, perquè formem part de Catalunya”, s'exclama davant d’un auditori atapeït. Les fileres de cadires són plenes i molta gent segueix l’acte a peu dret. Prèviament, la convergent Neus Munté ha evocat l’origen lleonès dels seus avis. Som a Nou Barris. A poca distància, al Carmel, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, crida els veïns a votar el 27S perquè “la Catalunya de l’extraradi és més Catalunya que cap altra”. Iglesias insisteix en aquesta apel·lació després que a la precampanya ja havia aixecat polseguera instant els catalans fills de la immigració a fer fora Artur Mas. “Que no s’avergonyeixin de tenir avis andalusos o pares extremenys”, va proclamar. Precisament, avui un grup d’independentistes protesta durant el míting de Catalunya Sí que es Pot per aquelles paraules i acusen Iglesias "d’etnicista". No va ser, però, el líder podemita el primer a aixecar aquest espantall. Prèviament, l’expresident espanyol Felipe González havia alertat en un article a El País que “es comencen a sentir veus de rebuig als qui no tenen pedigrí català”.

La participació, clau

Aquesta campanya és diferent. També en aquest debat. Totes les enquestes apunten que la participació serà clau. I la bossa més gran de votants indecisos i els abstencionistes habituals en les eleccions al Parlament es concentra entre els catalans que tenen el seu origen en la immigració. El resultat està clar a Girona i Lleida, on la victòria de Junts pel Sí és incontestable, segons els sondejos. A Tarragona, la situació és d’empat. Però és a Barcelona on hi ha més vots en joc. D’aquí les crides directes als barris obrers de la capital catalana, d’aquí l’activitat intensa de totes les campanyes en els poblacions que envolten la capital catalana. D’aquí el debat sobre els orígens... Les candidatures independentistes centren el seu esforç en el discurs en positiu. L’objectiu és esvair qualsevol temor, no espantar l’electorat decidit i intentar sumar votants emfasitzant les possibilitats que planteja la independència. Les del no, per contra, burxen en el discurs de la por. Les incerteses del procés, el futur de les pensions, l’expulsió d’Europa..., i el trencament sentimental amb Espanya. La política catalana, que s’enorgulleix del model d’integració de la seva societat, sempre havia evitat –i menyspreat- aquesta mena de debats. Entre les veus més indignades davant d'aquesta utilització s’escolta el líder de la CUP David Fernández, que dissabte es declarava a l’Hospitalet fart del reduccionisme, i el cap de llista Antonio Baños, que ahir mateix replicava Iglesias amb un tuit:

Aquesta campanya és diferent. I no hi ha dubte que s’està tensant per moments.