El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament d'octubre del 2016, entre els quals el que insta el Govern de la Generalitat a celebrar un referèndum el 2017, i denunciar davant el fiscal la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i quatre membres més de la Mesa, el que suposa obrir la via penal contra ells.

El Constitucional ha acceptat l'incident d'execució que li va plantejar el Govern central contra la resolució del Parlament que instava a convocar el referèndum. Encara que el TC no entra a dir si existeix o no delicte, el fiscal presentarà una querella, en els pròxims dies, amb tota probabilitat, contra Forcadell i contra els membres de la Mesa afectats: Lluis Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet.

Els magistrats ja van suspendre cautelarment la resolució pactada entre JxSí i la CUP el passat 15 de desembre, i ara emetran una sentència sobre el fons de la qüestió i decidiran sobre la petició per traslladar el cas a la Fiscalia. 

Comissió d'estudi

El TC repeteix el que ja va fer el 10 d’octubre en relació a la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, quan van traslladar el cas a la Fiscalia i aquesta va presentar una querella per prevaricació i desobediència davant el TSJC contra Forcadell.

Segons l’executiu de Rajoy, la resolució del referèndum és una reiteració de l'incompliment de les decisions del TC per part del Parlament de Catalunya. El recurs destaca també que els mateixos magistrats havien advertit la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa que no podien desplegar cap iniciativa encaminada a fer realitat el procés sobiranista. 

Advertència a Puigdemont i el Govern

El TC, a més, ha advertit als ja citats, però també al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i als membres del seu Govern, que, si convoquen un referèndum incomplint la seva resolució, incorreran en possibles responsabilitats penals.

Literalment, el ple ha acordat "deduir testimoni de particulars a fi que el Ministeri Fiscal procedeixi, en el seu cas, a exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre" als ja citats.

Considera que podrien haver incomplert "el mandat" de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que diu que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui".

En altres paraules, ha denunciat davant el fiscal una possible desobediència a les seves sentències per part dels responsables públics del Parlament abans citats.

Al costat d'això, ha anul·lat, per ser contràries a la Constitució, els apartats de la resolució 306/XI del Parlament titulats "Referèndum" i "Procés Constituent", inclosos en el títol "El futur polític de Catalunya".

Notificacions

A més, notifica la resolució personalment a la presidenta de la Cambra i altres membres de la Mesa, però també al president de la Generalitat i als altres membres del seu Govern "amb l'advertència d'abstenir-se de realitzar qualsevol actuació tendent a donar compliment" a la resolució anul·lada.

També els adverteix "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat dels apartats" de la resolució del Parlament declarats inconstitucionals. En cas de no fer-ho, els assenyala el TC, podrien incórrer en responsabilitat penal.

L'alt tribunal va suspendre cautelarment, el passat 14 de desembre, la resolució del Parlament de Catalunya que preveu un referèndum el 2017, a l'admetre a tràmit l'incident d'execució presentat pel Govern en contra d'aquella decisió. En aquell tràmit, el TC va demanar al·legacions al ministeri públic i als afectats, és a dir, Carme Forcadell, com presidenta del Parlament, i els membres de la Mesa que va tramitar la convocatòria.

Al·legacions de Forcadell

El fiscal va demanar al TC que promogués accions penals contra els citats. De la seva banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres quatre diputats sobiranistes de la Mesa de la cambra (queden exclosos el representant del PSC i el de Ciutadans) van al·legar que, si se'ls obliga a "censurar" resolucions pel seu contingut independentista, "la democràcia desapareix".

La presidenta del Parlament ja va declarar al TSJC per aquesta causa el 16 de desembre, quan va reclamar que els diputats puguin expressar les seves opinions sense ser processats. “És una garantia democràtica per protegir la llibertat d’expressió”, va assegurar aleshores.