La ponència del Senat encarregada d'ordenar els treballs per a la tramitació de l'article 155 de la Constitució rebutja les al·legacions formulades pel president de la Generalitat Carles Puigdemont i que havia remès aquest matí a la cambra alta, segons han informat fonts populars a la sortida de la reunió mantinguda aquest dijous a les 12h. Això ha comptat amb els vots de Partit Popular i PSOE a favor de l'acord del govern espanyol, i els vots en contra d'ERC, PDeCAT, Unidos Podemos i PNB. De la mateixa manera, també s'han tombat les al·legacions d'aquests quatre grups.

En conseqüència, el següent pas serà que aquest dijous a les 17h la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría presidirà la comissió territorial en nom de l'executiu central i defensarà les mesures adoptades per Consell de Ministres. Tot seguit, s'obrirà el torn de debat entre els compareixents, on per part del Govern es comptarà amb la presència del delegat Ferran Mascarell.

La comissió conjunta estarà formada per 27 membres: 15 representants del grup parlamentari Popular, 6 del grup Socialista, 2 d'Unidos Podemos i confluències, un únic d'ERC, el PNB i el PDeCAT, a més d'un altre del grup Mixt. Aquest òrgan fixarà posició en els torns d'intervenció i elaboraran una proposta a partir del pla de la Moncloa, que serà remesa a Puigdemont. El ple votarà la decisió de la comissió, que ha de ser aprovada per majoria absoluta divendres 27 d'octubre i entrarà en vigor a través de la seva elevació al Consell de Ministres.

En aquest punt, l'estratègia de coordinació entre PP i PSOE per al 155 podria saltar pels aires, després que el govern espanyol digués fa uns dies que no era suficient amb la convocatòria d'eleccions per part de Puigdemont per deixar en escac la mesura. Els socialistes mantenen que uns comicis sí que suposarien tornar a la legalitat i amenacen d'introduir aquesta esmena en el tràmit de la cambra alta. Argumenten que interrompre el pla en cas de comicis és el que haurien pactat amb l'executiu, malgrat que aquest canviés d'estratègia dilluns.

Tot i això, fonts de Ciutadans argumenten les "dificultats" per a uns comicis "neutrals i amb seguretat" convocats per la Generalitat, encara que en cas de ser així, s'aproparien més a les tesis de Ferraz.

Sobre això discrepava el popular Rafa Hernando aquest dijous al Congrés, qui avisava el president català que una convocatòria d'eleccions "no legitimaria que pugui restablir-se un Govern autonòmic com el que ell lidera". "No hi pot haver un govern sediciós que es pretengui legitimar a través de cap sistema per destruir Espanya", insistia, tot demanant una declaració de "retorn a la legalitat constitucional".

Així mateix, fonts del PP no s'oposaven aquesta setmana que el PSOE presentés les seves esmenes davant del Senat –com ja va anunciar la formació socialista que faria– encara que desitjarien preservar la unitat del front constitucionalista fins aleshores. El fet és que a Rajoy ja no li importaria aprovar ara el 155 sol, encara que sap que tindrà el suport de Cs –tot i que aquest només compta amb un senador–.