Limitació de les llibertats i coaccions cap a aquells que no són independentistes. Aquesta és la visió de Catalunya que ha donat aquest dimecres l'expresident de Societat Civil Catalana (SCC), Rafael Arenas, al Congrés en una comissió sobre qualitat democràtica.

Arenas, que presentava les conclusions d'un informe elaborat per l'entitat, ha assegurat que la situació a Catalunya “s’ha agreujat en els últims dos anys”, des de la publicació de la seva anterior anàlisi l'any 2015. El líder de SCC ha assegurat que els "nacionalistes” s’han apropiat de les institucions per “posar-les al servei d’un objectiu il·legal”. També ha parlat de “coaccions” cap a aquelles persones que no es defineixen com a independentistes.

En concret, s’ha queixat de la presència d’estelades en espais públics durant la celebració de processos electorals. Segons ell, això “perjudica les formacions no independentistes” i “contamina els processos electorals” a favor de les formacions sobiranistes. En aquest sentit, ha instat a l’Estat a posar-hi solució aviat perquè, “si no es manté la neutralitat”, acudiran a “instàncies internacionals”.

El líder de l’entitat unionista ha destacat que la “imposició ideològica és més greu a les escoles”, on hi ha una “ingerència nacionalista” que ha titllat d’”inadmissible”. Entre les seves queixes, hi havia una interpretació parcial de la història, una omissió de referències a Espanya o els “missatges excloents” de la plataforma Som Escola. D’altra banda, també ha fet referència a la “vulneració del dret a la informació plural” que creu que es du a terme des dels mitjans públics de comunicació catalans.

Vincles amb sectors neonazis

El diputat d’ERC Xavier Eritja ha considerat “lamentable” l’informe de SCC, que ha considerat “parcial”, “no objectiu” i amb una “visió deformada de la realitat catalana”. Eritja ha proposat recórrer a organismes internacionals com Amnistia Internacional per valorar la situació a Catalunya d’una manera objectiva i que no coincidiria “en molts aspectes” amb la descripció de l’entitat unionista.

El diputat ha denunciat que SCC representa un “sector ideològic que traspua a grups neonazis” i vinculacions amb la ultradreta. En aquesta línia, ha preguntat pel finançament i la projecció mediàtica de l’entitat, que comptava amb 74 socis l’any 2015, però amb un pressupost d’un milió d’euros, la major part provinent d’aportacions privades.

La diputada del PDeCAT Lourdes Ciuró també ha parlat de la “imatge de neofeixisme” de l’entitat i de vinculació amb col·lectius d’extrema dreta com Somatemps, MSR o el portal Dolça Catalunya. Després de presentar dubtes sobre les fonts econòmiques de l’organització, Ciuró s’ha queixat que expliqui la situació a Catalunya al Congrés “una associació que desfila al costat de la Falange o amb joves neofeixistes”.

Juan Pedro Yllanes, d'Units Podem i que va viure sis anys a Catalunya, ha negat que estiguin amenaçats els drets fonamentals o la tutela efectiva.

Hispanofòbia, segons el PP

El diputat de Cs, Toni Cantó, ha dit que Catalunya és "la líder en corrupció" i ha posat en dubte la qualitat democràtica dels llocs on hi ha governs independentistes. D'altra banda, Artemi Rallo, diputat del PSOE, ha indicat que el seu grup està preocupat pel dubte que no es puguin exercir drets fonamentals a Catalunya i ha advocat pel diàleg i el consens, "que s'han trencat".

El diputat del PP, Jordi Roca, ha precisat que a Catalunya es va perdre "la batalla del llenguatge" per parlar d'Espanya i els seus símbols i ha demanat abandonar la "hispanofòbia". A més, s'ha queixat que la Generalitat "només vol parlar del referèndum independentista" i no d'altres competències ni inversions. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat