Prop del 90% de la població ha arribat a la pauta completa i la previsió de vacunes des de la Comissió Europea amb els estats membre s'ha fet malament i sense cap mena de planificació. Per això, ara, cal desempallegar-se d'elles abans que caduquin. Una opció és col·laborar amb l'ONU i regalar-les als països en vies de desenvolupament. Aquesta iniciativa ha estat promocionada des de la Moncloa arreu dels mitjans de comunicació per subratllar "la solidaritat i el progrés d'Espanya". Així doncs, el president Pedro Sánchez ja va anunciar el passat mes de setembre que donaria 30 milions de vacunes tot i que, de moment, tan sols és una promesa.

El que sí és un fet constatat és el negoci que ha pogut treure de retruc amb elles. La vacuna d'AstraZeneca, que ha quedat marginada a persones d'entre 60 i 70 anys, acumula un excedent immens. Segons avancen diferents mitjans, s'ha iniciat una operació de revenda de vacunes, prop de més de mig milió, que aniran directes a Tailàndia. En concret, la remesa suma 614.500 dosis i es converteix en la venda més gran de vacunes realitzada per l'Executiu.

També n'hi ha de Pfizer, encara que la xifra és molt menor, tan sols 250.000. El receptor és Nova Zelanda i l'operació es va tancar el passat estiu. Però també es van sumar 100.000 de la d'AstraZeneca que, posteriorment, Nova Zelanda va revendre a les illes Fiji. Tot un trànsit mèdic que és digne d'estudi. També s'ha fet una revenda de 140.000 dosis al Paraguai, previ pagament. Tot plegat va en paral·lel al que sí són donacions mitjançant acords bilaterals, al marge del que marca les Nacions Unides, tot i que en aquest cas es detalla que no van tenir cap cost pel país receptor. Es tracta de 289.900 vacunes a Hondures, 400.000 a l'Argentina i 120.000 a Mauritània.

La transparència d'aquestes transaccions és dèbil. A més, el govern espanyol ha aprovat el 'Pla d'Accés Universal Vacunació Solidària' on no es detalla en cap moment el negoci econòmic que es pugui derivar del trànsit de vacunes. No obstant, a la taula dels països escollits sí es té en compte un apartat d'indrets titulats "addicionals" que complementen aquells que tenen la renda baixa o mitja. De fet, els principis que marquen són: "Accés equitatiu, universal i assequible, ja que la vacunació és un bé públic global. Assegurar l'accés a les vacunes a tot el planeta a l'inici de les campanyes de vacunació. I solidaritat, no deixant ningú enrere. l'avaluació de les necessitats s'ha de fer d'acord amb criteris objectius, tenint en especial consideració l'accés per als col·lectius en situació de major exclusió o vulnerabilitat".

Els països en qüestió són: Dominica, Fiyi, Granada, Guyana, Kosovo, Maldivas, Illes Marshall, Samoa, Santa Lucía, San Vicente i las Granadinas, Tonga i Tuvalu. Sorprèn també d'aquesta tria Kosovo, un país que teòricament l'Estat espanyol no reconeix. Per evitar crítiques, el govern Sánchez matisa: "Aquesta denominació s'entén sense perjudici de les posicions sobre el seu estatut i està d'acord amb la Resolució 1244 (1999) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i amb l'Opinió de la Cort Internacional de Justícia sobre la declaració d'independència de Kosovo".