En un moment en què el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, tindrà amb probabilitat la clau de la governabilitat després del 26-J, els partits rivals li exigeixen que es manifesti. El darrer en demanar si vol un govern on hi hagi el Partit Popular (PP) o Podemos, ha estat Ciutadans. Però a Ferraz no estan disposats a posar en perill la campanya, motiu per què el ministrable en Economia, Jordi Sevilla, va salvar la pell del líder aquest dijous proposant una mesura ambigua: "Deixar governar qui més suport tingui al Congrés", ni que sigui el PP sense majoria absoluta.

"No hi haurà gran coalició, ni Iglesias serà president del govern" és la resposta amb què Sánchez va respondre a la pinça que li feien els seus opositors. El socialista és conscient dels greuges que comportaria la tria entre "populistes o constitucionalistes", com li demana el seu antic soci de pacte, Albert Rivera. Rivera ha decidit trencar l'acord tàcit de no agressió amb Ferraz i mostrar-se més agressiu, ara que rep vots socialdemòcrates i lluita per trencar el sostre dels 40 escons del 20-D.

Però en el cas de Sánchez, els riscos de posicionar-se per salvar la sagnia pel centre són més elevats que mantenir el silenci fins al 27-J. Si assumeix que farà president el candidat de Unidos Podemos, Pablo Iglesias, hauria de dedicar els esforços de la campanya a explicar si cedirà davant d'un referèndum, mentre tranquil·litza els barons. Si assegura que entrarà al govern amb el president en funcions, Mariano Rajoy, generaria una fugida de vot socialista massiu cap a les files podemistes. 

Assumint que no triarà cap d'aquestes dues opcions, Sánchez va assegurar que estava d'acord amb les paraules de Sevilla. La idea de l'economista era no barrar que governi una llista que tingui el suport d'una altra, sense necessitat que hagi d'entrar al govern i malgrat no tinguin la majoria absoluta. En conseqüència, el doble gest del secretari general redueix els escenaris on els socialistes Sí donarien suport a un altre candidat.

Alguns escenaris possibles

Es podria imaginar una coalició entre PSOE i Podemos, que segons el CIS, assoliria entorn dels 172 escons. Només seria factible si els socialistes accepten el referèndum, o si aquest deixa de ser una línia vermella per a Pablo Iglesias, com va insinuar en el debat a quatre del passat dilluns. A banda del fet, Sánchez podria exigir a Iglesias, que amb sorpasso en escons, o sense, que ell sigui el president, a canvi que els podemistes entrin al govern.

L'abstenció de partits com el PNB, seria suficient per a la majoria d'una aliança d'esquerres. CDC i ERC deixarien de ser partits decisius, amb el dret d'autodeterminació en un segon pla. Aquesta opció no és descartable: Sánchez va assegurar que "lideraria" la propera majoria d'esquerres.

En segon lloc, Sevilla va dir estar convençut que Sánchez seria el més votat, afegint que la seva idea servia per reforçar el PSOE davant la possibilitat que reedités el suport de C's. Tanmateix, Rajoy va sortir del pas, afirmant que la seva noció de democràcia era que governi la llista més votada (el PP, segons sondejos recents), de manera que proposaria a PSOE i C's el mateix que el darrer cop: un pacte conjunt a concretar, o que el deixin governar en solitari, si és que l'opció primera no els convenç.

Rajoy no donaria suport a el pacte de El Abrazo i caldria observar l'acció dels podemistes, però si repeteixen l'escenari dels darrers mesos de negociacions, tot apunta que no facilitarien un govern entre PSOE i C's.

La darrera opció que emergeix, és que C's decidís donar suport al candidat PP, potser a canvi d'alguns ministeris posteriors a la investidura. Rivera ha virat darrerament el discurs i els seus ja no es mostren contraris a la possibilitat d'entrar en un executiu. Per la banda de la corrupció, l'intercanvi d'opinions entre Rivera i Rajoy en el debat va tenir un to més pedagògic que negatiu. Al seu torn, els populars contemplen C's com a primera opció i buscarien l'abstenció del PSOE.

I per la banda del PSOE, no estaria incórrent en una gran coalició, ni en fer a Iglesias president, sinó en deixar passar a l'adversari, sense mullar-se, gràcies al relat "d'evitar unes terceres eleccions", com va assegurar Sánchez al Cercle d'Economia. Pacta sunt Servanda (els pactes estan per complir-los), com deien els romans.