Toni Roldán (Barcelona, 1983) és el número dos de Ciutadans per Barcelona. L'any passat va decidir aparcar l'activitat acadèmica a la London School of Economics i la seva feina com a consultor de risc polític per a un lobby internacional. En aquesta conversa amb El Nacional, carrega contra la gestió econòmica del PP -que considera nefasta- i contra "els maximalismes" de Podemos.     

Per què han reforçat el programa electoral amb una memòria econòmica?

Els fonaments del programa electoral són essencialment els mateixos però aquesta vegada hem desenvolupat una mica més les propostes econòmiques i hi hem posat números d’acord amb les prioritats de despesa i ingressos. És important que en aquest país la discussió de polítiques públiques faci un pas endavant. Cal concretar i debatre quins són els temes específics de polítiques públiques, on intervenir... És més útil que discutir sobre si un és més d’esquerres que de dretes. És un debat estèril. Jo vull més, el que volem és millorar les polítiques públiques, preguntar-nos quina intervenció hem de fer i quina no.

Polítiques responsables amb partides controlades, control clar i procediments adequats. Aquest és l'element clau

I això, com es concreta?

La memòria econòmica segueix aquesta idea de millorar les polítiques públiques a Espanya i explicar al ciutadà amb claredat quines són les restriccions econòmiques, que hi són. No podem prometre despeses de 100.000 milions, com fa Podemos, quan Europa ens està demanant que en tallem 10.000. Si fas això, acaba essent contraproduent en termes de polítiques socials perquè si no tens els diners per pagar el que promets, perds la confiança dels mercats que t’han de finançar, i a Espanya han de finançar moltíssim deute. Llavors et demanen una prima o un interès més alt per finançar-te i acabes fent retallades en hospitals i educació, que és el contrari del que volies fer. Per tant, polítiques responsables amb unes partides controlades, amb un control clar i procediments adequats. Aquest és l’element clau de la memòria econòmica i m’agradaria que quedés clar.

No hi ha cap programa on hi hagi un càlcul en polítiques socials viables tan ambiciós com el nostre    

No hauria de ser el mínim comú denominador de qualsevol partit que aspirés a governar un país?

A vegades hi ha hagut màrqueting polític per fer pensar el contrari als ciutadans però no hi ha cap programa concret i específic on hi hagi un càlcul en polítiques socials viables tan ambiciós com el nostre.    

Proposen el complement salarial en comptes del salari mínim. Quina és la diferència?

Apostem clarament pel complement salarial, que és una transferència a les famílies que no aconsegueixen arribar a final de mes. En comptes de pagar impostos, quan fas la declaració de renda, reps un ingrés, un descompte. És una resposta més bona que el salari mínim perquè moltes d’aquestes persones no arriben al salari mínim perquè entren i surten del mercat laboral constantment. El complement salarial ajudaria aquestes persones perquè té en compte els ingressos anuals. Aquesta seria la partida de despesa més important.

El cor del projecte de Ciutadans és la igualtat d’oportunitats

També han previst un pla contra la pobresa infantil però centrat en l'educació dels més petits. Per què?

Hem previst una partida molt important per l'educació de 0 a 3 anys. Hem d'aconseguir que hi hagi igualtat d’oportunitats en aquest tram que és el moment clau de la vida on invertir un euro és més rendible. En aquest tram d'edat és on hi ha més desigualtats i podríem corregir d’origen els problemes dels alumnes. Si comences aprenent malament a sumar i després et costa multiplicar, és molt fàcil que ho vagis arrossegant. El que necessitem és igualtat d’oportunitats i de veritat. El cor del projecte de Ciutadans és la igualtat d’oportunitats i la manera de lluitar contra això és amb polítiques concretes.

Nosaltres creiem que no s’han d’apujar els impostos a les classes mitjanes

Com es finança tot això?

El PSOE i Podemos proposen apujar impostos per finançar les polítiques socials, moltes d’elles al meu entendre mal dissenyades. Per exemple, la renda mínima universal, que no porta enlloc i no treu ningú de la pobresa. La classe mitjana és qui ha assumit els efectes de la crisi i nosaltres creiem que no s’han d’apujar els impostos a les classes mitjanes. Tampoc podem augmentar el deute perquè vivim a Europa i tenim restriccions; el PP ens ha deixat un forat de 10.000 milions d’euros. Assumint que no podem simplement oblidar les obligacions que tenim amb Europa, nosaltres pensem que hi ha unes partides de despesa que són prescindibles i que per l'absoluta politització i pels abusos i excessos de molts anys de bipartidisme han creat una hipertròfia administrativa que ens fa perdre una quantitat de recursos imprescindibles que podríem dedicar a educació o partides socials.

Però aquestes estructures que vostès volen eliminar, com les diputacions, presten certs serveis...

Suprimir les diputacions no vol dir treure cap servei, oferirem els mateixos serveis, però cal aprofitar les economies d’escala i mantenir la proximitat, amb institucions no polititzades i que només serveixen per mantenir unes infraestructures dels partits polítics. D’aquí en podem treure 5.000 milions d’euros.

Som l'alternativa pels qui pensen que no hi ha alternativa al PP

Venim de cinc eleccions en dos anys, els electors estan preparats per digerir més informació econòmica?

Penso que és molt fàcil d’entendre el que estem dient. Hi ha una bossa de diners públics que són limitats, hi ha una via que proposa que seguim gastant, però això té uns costos a llarg termini com hem vist a Grècia; s’han retallat les pensions de forma massiva, ajudes a la dependència, polítiques socials. I hi ha la via sensata: tenim uns recursos públics i cal utilitzar-los bé. Necessitem una administració sana i eficient i invertir en aquelles partides que ens permeten créixer i generar feina: educació i innovació. Nosaltres som l'alternativa pels qui pensen que no hi ha alternativa al PP. Ells han retallat 5.000 milions en educació i 1.000 en innovació. Nosaltres apostem per una economia de futur, amb unes institucions neutrals que permetin que hi hagi competència...

No hi ha un mite més gran a Espanya que el de la bona gestió econòmica del PP

Vostè no compra el discurs triomfalista de Mariano Rajoy que l'encert de les polítiques econòmiques ha tret Espanya de l'UCI?

No hi ha un mite més gran a Espanya que el de la bona gestió econòmica del PP. Portem set anys superant el 20% d’atur, tenim menys llocs de feina que el 2011, som el segon país d’Europa, per darrere de Polònia, amb més temporalitat; 7 milions de persones que no arriben al salari mínim anual de 9.500 euros, 1 milió de persones que porten més de 4 anys sense treballar.... A més, amb majoria absoluta, amb un euro molt baix per poder exportar i l’entorn internacional a favor, s’ha perdut la gran oportunitat de fer reformes estructurals per impulsar el creixement. No se n’ha fet ni una. Seguim i seguirem depenent de posar ciment i servir cafès perquè no han promocionat res més. Han retallat en totes les partides de futur. I, a més, tenim un rècord en termes de dèficit a Europa i possiblement ens posin una multa. Resumint: no reformes estructurals, mala gestió dels comptes públics, no reformes de fons per no oferir un nou model de creixement.

S’ha perdut la gran oportunitat de fer reformes estructurals per impulsar el creixement

Aquesta memòria econòmica és un antídot al discurs possibilista de Podemos?

Hi ha una visió de la política que podríem etiquetar com “populista”, per simplificar, que és la política del que Víctor Lapuente en diu “l’economia xaman”: la dels grans maximalismes, fer grans promeses, solucionar problemes complexos amb propostes simples. Això és el que fa essencialment Podemos i el que volem evitar. Nosaltres parlem de polítiques que tenen en compte les restriccions de l’economia i els incentius. No pots funcionar en contra de l’economia i això és el que està fent Podemos.

No pots funcionar en contra de l’economia i això és el que fa Podemos

C's va tancar el pacte de governabilitat amb el PSOE. És en el capítol econòmic on va ser més fàcil arribar a un acord? És a dir, és en aquest punt on troben el punt d’encaix amb els socialistes?

Hi ha un espai de polítiques socials on és relativament fàcil trobar consensos. Ells tenen una visió més intervencionista i nosaltres creiem que hem de treure barreres però sí que hi ha punts de consens. Això sí, obviant el model del pla E de Zapatero que, en el fons, el que va fer era triar el sector productiu que es volia estimular sense estimular la competència.  

Què li sembla la nova candidata del PSC, Meritxell Batet?

He coincidit amb ella durant les negociacions de l'acord de governabilitat i hi tinc una bona relació. 

Vostè ha treballat com a assessor financer. Què hi ha de cert quan s’alerta dels danys irreparables que el procés està fent a l’economia espanyola i catalana? Del risc de fallida de Catalunya si s'independitza...?

Ara hi ha el debat sobre el Brexit i hi té certa relació perquè si el Regne Unit sortís de la Gran Bretanya es generarien dinàmiques semblants. La London School i estudis independents apunten que hi hauria caigudes en l’activitat econòmica del 15-20%, la devaluació de la lliura... Posar tanques dins d’un mercat integrat té conseqüències. Si has de competir a escala mundial, amb el Brasil, l'Índia, els EUA... vols una Europa unida. Obrir la porta de sortida de l’euro, genera una incertesa enorme que portaria a la fallida absoluta, entre altres coses perquè Catalunya és dependent d’Espanya en termes financers, via el FLA. Els inversors que vénen de fora no poden comprar deute català perquè no ho tenen permès. Perquè les agències de ràting, el que els diuen és que estan comprant un bo escombraria perquè la relació d’ingressos i despeses de la Generalitat és un desastre. D'una banda perquè forma part del finançament d’Espanya però també per un tema de gestió del Govern català.

El principal problema de molts catalans no és Espanya sinó Rajoy

I si fos una sortida amistosa?

Un procés amistós només es podria donar respectant la legislació vigent. Nosaltres apostem per buscar fórmules alternatives. Es pot fer molt per millorar les relacions de Catalunya i Espanya. Des de l’Oficina Econòmica vam estar mirant els 47 punts que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proposar a Mariano Rajoy i n’hi ha molts que permeten avançar. Està clar que hi ha hagut una via unilateral a Catalunya amb la qual estic en absolut desacord, però també una falta de comprensió en molts temes de Rajoy. Hi ha una Espanya possible que és molt diferent de la de Rajoy. Jo penso que el principal problema de molts catalans no és Espanya sinó Rajoy.

Amb la nova generació de dirigents del PP representada, per exemple, per Pablo Casado, s'hi podrien avenir més que amb Rajoy?

Penso que podrem treballar amb tothom. En termes de polítiques públiques ens podem entendre tant amb el PP com el PSOE. Estic segur que bona part dels votants del PP estarien d’acord amb un 80% de les propostes de l’acord que vam tancar amb el PSOE. Pactar amb un PP renovat? Jo crec que hi ha gent dins el PP que té perfils molt interessants. Tinc una relació boníssima amb en Pablo Casado i amb gent que té unes idees de renovació que són una mica més àmplies i que no representen tant l’estructura de corrupció sistèmica que ha estat el PP durant molts anys.

Ha fet carrera professional com a consultor de risc polític i financer. Creu que hi haurà una altra fallida del sistema bancari?

No.

Es van utilitzar diners públics per tractar de mantenir alguns bancs vius perquè tancar-los hauria tingut un impacte negatiu encara més gran en el crèdit

Creu que existeix la possibilitat que l’Estat s'hagi de plantejar el rescat d’una altra entitat bancària? Si és així, s'hauria de fer amb diners públics, seguint el model de rescat anterior?

Un dels encerts de la crisi va ser la reforma bancària i es va dirigir des d’Europa. Teníem unes caixes, principal origen del problema, absolutament polititzades, on les decisions de crèdit no es prenien per qüestions d’eficiència sinó per qüestions d’amiguisme. I van acabar amb greus problemes als balanços. Això va canviar amb la creació del banc dolent. Es van utilitzar diners públics per tractar de mantenir alguns bancs vius perquè tancar-los hauria tingut un impacte negatiu encara més gran en el crèdit. El crèdit és com la benzina del cotxe, si no tenim crèdit no podem funcionar. Si tens un problema de confiança, el crèdit es tanca, ningú et finança i l’economia col·lapsa.

Es va fer bé, doncs?

Era necessària una intervenció pública i l’opció del banc dolent, de treure tots els actius tòxics, es va fer bé. El sistema bancari espanyol ha d’anar avançant cap a una major consolidació. No crec que hi hagi cap banc amb un risc de fallida. Més aviat tirarem cap a la fusió per fer bancs més grans que siguin més rendibles i aprofitar economies d’escala.

Si arriba el cas?

Quan els bancs ho han fet malament, s’han de deixar caure. Però quan el banc és sistèmic i es para el crèdit, sí que és necessària una intervenció pública. El cas espanyol és un cas específic.